Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  entropia de reacció estàndard, n f
  • es  entropía estándar de reacción
  • en  standard entropy of reaction
  • sbl  ∆r Sº

Química física

Definició
Variació d'entropia que acompanya la transformació estequiomètrica de reactius en el seu estat estàndard i a la temperatura de treball per a donar les corresponents quantitats estequiomètriques de productes en l'estat estàndard a la mateixa temperatura. Ve donada per ∆r Sº = ∑ <ni grega minúscula>i S<º sobre i>, on <ni grega minúscula>i són els corresponents coeficients estequiomètrics de la reacció i S<º sobre i> representa l'entropia molar parcial estàndard de cada espècie en l'estat estàndard i a la temperatura de treball.
  • ca  entropia molar parcial estàndard, n f
  • es  entropía molar parcial estándar
  • en  standard partial molar entropy
  • sbl  S<º sobre m,i>

Química física

Definició
Entropia molar d'una espècie en l'estat estàndard a la temperatura de treball en una mescla. Es pot calcular en una ^escala d'entropies absolutes^ com a conseqüència de l'enunciat de Planck. A pressió constant, es relaciona amb el ^potencial químic estàndard^ de l'espècie segons S<º sobre m,i> = −(∂μ<º sobre i> / ∂T)p.
  • ca  enunciat de Clausius, n m
  • ca  principi de Clausius, n m
  • es  enunciado de Clausius
  • es  principio de Clausius
  • en  Clausius' statement

Química física

Definició
Enunciat del segon principi de la termodinàmica referit a una màquina frigorífica, segons el qual no es pot transferir calor d'un cos fred a un de calent sense realitzar treball.
  • ca  enunciat de Kelvin-Planck, n m
  • es  enunciado de Kelvin-Planck
  • en  Kelvin-Planck's statement

Química física

Definició
Enunciat del segon principi de la termodinàmica referit a una màquina tèrmica, segons el qual no és possible realitzar cap procés cíclic que tingui com a resultat convertir tota la calor absorbida d'un focus en treball.
  • ca  enunciat de Nernst-Simon, n m
  • es  enunciado de Nernst-Simon
  • en  Nernst-Simon's statement

Química física

Definició
Enunciat del tercer principi de la termodinàmica, segons el qual la variació d'entropia és nul•la per a qualsevol procés irreversible que es produeixi de forma isotèrmica, prop del zero absolut de temperatures, en un sistema format per substàncies pures, cadascuna de les quals està en equilibri intern. El fet que les substàncies pures estiguin en equilibri intern significa que es troben en la seva forma més estable a temperatura 0 K i a pressió de treball, que normalment correspon a un cristall perfecte sense cap tipus de defecte. L'enunciat de Nernst-Simon va ser introduït per Nernst el 1906 i generalitzat per Simon els anys 1927-30.
  • ca  enunciat de Planck, n m
  • es  enunciado de Planck
  • en  Planck's statement

Química física

Definició
Enunciat del tercer principi de la termodinàmica, segons el qual el valor de l'entropia d'una substància pura en equilibri intern s'anul•la en el zero absolut de temperatura. L'enunciat de Planck va ser introduït el 1911. Es pot demostrar que l'enunciat de Planck implica l'^enunciat de Nernst-Simon^, però no a l'inrevés. Una de les conseqüències més importants de l'enunciat de Planck és que permet establir una ^escala d'entropies absolutes^, de manera que l'entropia molar estàndard d'una substància en equilibri intern a pressió estàndard tendeix a zero quan la temperatura tendeix al zero absolut.
  • ca  envelliment, n m
  • es  envejecimiento
  • en  ageing
  • en  aging

Metal·lúrgia

Definició
1. Desactivació d'un catalitzador per modificacions de la seva estructura cristal·lina com a conseqüència de la perllongada exposició a temperatures elevades. 2. Procés tèrmic de precipitació d'una fase a partir d'una dissolució sòlida metaestable a temperatura ambient. Aquest procés es presenta en un aliatge bifàsic, com: alumini-coure, alumini-silici, coure-crom, coure-beril·li, etc., quan es deixa durant temps a aquesta temperatura (l'anomenat envelliment natural) o bé quan s'escalfa a certa temperatura (l'anomenat envelliment artificial), la qual cosa possibilita el reagrupament dels àtoms de la fase minoritària de manera que apareixin gran quantitat de petits precipitats d'aquesta fase dintre els cristalls de la fase majoritària, procés que aconsegueix endurir l'aliatge. Es tracta de l'etapa més decisiva del procés d'enduriment per precipitació.
  • ca  enverinament, n m
  • ca  emmetzinament, n m sin. compl.
  • es  envenenamiento
  • en  poisoning

Enginyeria química

Definició
Desactivació d'un catalitzador per l'ocupació dels seus centres actius amb substàncies diferents a les que intervenen com a reactius en la reacció d'interès.
  • ca  enzim, n m
  • es  enzima
  • en  enzyme

Bioquímica

Definició
Biocatalitzador de naturalesa proteica que intervé en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s'esdevindrien amb més lentitud. Des de l'antiguitat, són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes. En el segle XIII van començar els estudis sobre la fermentació dels sucres i es cregué que només les cèl·lules senceres com les del llevat les podien produir. Tanmateix, el 1897, Eduard Buchner demostrà que l'activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat. A partir del 1926, els estudis sobre la naturalesa química dels enzims tingueren un fort impuls quan J. B. Summer aïllà en forma cristal·litzada el primer enzim, la ureasa. Actualment, es coneixen milers d'enzims aïllats, centenars dels quals han estat cristal·litzats. Una de les característiques més importants dels enzims és la seva especificitat, és a dir, la propietat que tenen d'actuar només sobre una substància o grup de substàncies, fet que caracteritza els enzims entre la majoria dels altres catalitzadors coneguts. S'estableix una diferència entre l'especificitat sobre els grups químics i els enllaços, d'una banda, i sobre el substrat, de l'altra. Aquesta especificitat és deguda a la seqüència dels aminoàcids que formen l'enzim i a l'existència d'un centre actiu o regió de la proteïna constituïda per uns quants aminoàcids responsables de la unió amb el substrat i de l'acció catalítica que intervé en la reacció transformant el substrat en producte final; això s'esdevé per la formació d'un complex enzim-substrat, de vida curta, que facilita la reacció, acabada la qual el complex es descompon regenerant l'enzim i alliberant els productes de la reacció. Alguns aminoàcids de la proteïna tenen com a funció auxiliar estructurar un esquelet tridimensional adequat per al seu acoblament perfecte amb el substrat. Això explica, en part, l'especificitat i l'eficiència de la catàlisi enzimàtica. Quan un cofactor orgànic, anomenat <i>coenzim</i>, s'uneix a la proteïna enzimàtica inactiva, o <i>apoenzim</i>, produeix un complex actiu o <i>holoenzim</i>: apoenzim + coenzim <fletxa dreta> holoenzim. D'altres cofactors orgànics units a la proteïna enzimàtica són anomenats <i>grups prostètics</i>. L'activitat metabòlica dels éssers vius és sotmesa a diversos mecanismes de regulació, bé per control genètic, bé per factors dependents del medi ambient, tots els quals s'exerceixen en el nivell enzimàtic. Les hormones intervenen en els mecanismes de regulació. Moltes vies metabòliques poden ésser regulades quan un dels enzims que hi participen, anomenat <i>regulador</i>, és susceptible d'interacció específica amb alguna molècula distinta del seu substrat. La velocitat de les reaccions enzimàtiques depèn de la concentració de l'enzim, de la del substrat, de la temperatura i del pH. Amb tot, però, hi ha activadors, com ara diversos cations, i inhibidors de l'activitat enzimàtica, que actuen disminuint o blocant reversiblement o irreversiblement aquesta activitat. L'acció fisiològica de molts verins, com els de serp, dels cianurs, de les drogues bacteriostàtiques, com les sulfamides, o d'alguns antibiòtics, narcòtics i d'altres és basada en la funció inhibidora específica de l'activitat enzimàtica. Els mecanismes moleculars de l'acció dels enzims són molt complexos, i constitueixen actualment un dels camps d'abundosa recerca bioquímica. Els enzims es classifiquen i s'anomenen, d'acord amb el sistema adoptat per la International Union of Biochemistry and Molecular Biology (IUBMB), segons la naturalesa de les reaccions químiques que catalitzen: oxidoreductases, transferases, hidrolases, liases, isomerases i lligases.
  • ca  enzim estereoespecífic, n m
  • es  enzima estereoespecífica
  • en  stereospecific enzyme

Enginyeria química

Definició
Catalitzador bioquímic que a més d'ésser selectiu per a una determinada reacció química, és específic per a una de les formes enantiomèriques del substrat.