efecte isotòpic cinètic
efecte isotòpic cinètic
Química física
- ca efecte isotòpic cinètic, n m
- es efecto isotópico cinético
- en kinetic isotope effect
Química física
Definició
Disminució de la velocitat de reacció quan en una reacció se substitueix un àtom d'un reactiu per un isòtop seu més pesant. Es distingeixen entre l'efecte isotòpic cinètic primari, que s'observa quan l'etapa determinant de la velocitat comporta el trencament d'un enllaç en el qual està implicat l'isòtop pesant, i l'efecte isotòpic cinètic secundari, que s'observa encara que en el transcurs de la reacció no es trenqui cap enllaç que involucri l'isòtop pesant. Ambdós tipus es deuen als canvis que provoca la substitució isotòpica en l'energia vibracional de punt zero del sistema reaccionant.
efecte Joule
efecte Joule
Química física
- ca efecte Joule, n m
- es efecto Joule
- en Joule effect
Química física
Definició
Efecte que s'observa en una ^expansió lliure^ i que permet trobar la variació de la temperatura del gas en funció del volum mitjançant la determinació experimental del ^coeficient de Joule^, alhora que expressa la dependència de l'energia interna amb el volum del gas. L'efecte Joule fa que l'energia interna del gas es mantingui constant, ja que el procés és una expansió que, en realitzar-se contra una pressió externa nul•la, no bescanvia calor. Vegeu també ^equacions termodinàmiques d'estat^.
efecte Joule-Kelvin
efecte Joule-Kelvin
Química física
- ca efecte Joule-Thomson, n m
- ca efecte Joule-Kelvin, n m sin. compl.
- es efecto Joule-Kelvin
- es efecto Joule-Thomson
- en Joule-Kelvin effect
- en Joule-Thomson effect
Química física
Definició
Efecte que s'observa en una ^expansió de Joule-Thomson^ i que permet trobar la variació de la temperatura del gas en funció de la pressió mitjançant la determinació experimental del ^coeficient de Joule-Thomson^, alhora que expressa la dependència de l'entalpia amb la pressió del gas. L'efecte Joule-Thomson fa que l'entalpia del gas es mantingui constant, ja que es pot suposar que el treball bescanviat es deu a les contribucions de la compressió i de l'expansió del gas abans i després de travessar la paret porosa. Vegeu també ^ equacions termodinàmiques d'estat ^.
efecte Joule-Thomson
efecte Joule-Thomson
Química física
- ca efecte Joule-Thomson, n m
- ca efecte Joule-Kelvin, n m sin. compl.
- es efecto Joule-Kelvin
- es efecto Joule-Thomson
- en Joule-Kelvin effect
- en Joule-Thomson effect
Química física
Definició
Efecte que s'observa en una ^expansió de Joule-Thomson^ i que permet trobar la variació de la temperatura del gas en funció de la pressió mitjançant la determinació experimental del ^coeficient de Joule-Thomson^, alhora que expressa la dependència de l'entalpia amb la pressió del gas. L'efecte Joule-Thomson fa que l'entalpia del gas es mantingui constant, ja que es pot suposar que el treball bescanviat es deu a les contribucions de la compressió i de l'expansió del gas abans i després de travessar la paret porosa. Vegeu també ^ equacions termodinàmiques d'estat ^.
efecte letal
efecte letal
Medi ambient
- ca efecte letal, n m
- es efecto letal
- en lethal effect
Medi ambient
Definició
Efecte causant de la mort d'un organisme, provocat per l'exposició a una substància tòxica.
efecte peròxid
efecte peròxid
Química orgànica
- ca efecte peròxid, n m
- es efecto peróxido
- en peroxide effect
Química orgànica
Definició
Capacitat que tenen els ^peròxids^ o altres substàncies d'iniciar una reacció radicalària.
Nota
- En els peròxids, l'enllaç simple oxigen-oxigen es trenca homolíticament amb facilitat per acció de la calor o per efecte de radiació electromagnètica, habitualment de la regió ultraviolada, i genera un ^radical lliure^. Com que aquest intermedi de reacció és una espècie inestable, reacciona amb els reactius presents de forma radicalària. En algunes addicions anti-Markovnikov, s'utilitzen peròxids o altres substàncies que exerceixen l'efecte peròxid, les quals són les iniciadores de la reacció.
efecte salí primari
efecte salí primari
Química física
- ca efecte salí primari, n m
- es efecto salino primario
- en primary salt effect
Química física
Definició
Augment de la solubilitat d'una sal insoluble en afegir altres espècies iòniques a la solució. L'efecte salí primari és una conseqüència directa del fet que el producte de solubilitat de la sal insoluble és una constant que només depèn de la temperatura i que està relacionat amb el ^coeficient d'activitat iònica mitjà^ de la sal i el producte de les concentracions dels ions de la sal en solució. Com que l'augment de la concentració d'espècies iòniques en solució fa augmentar la força iònica de la solució i, per tant, fa disminuir el coeficient d'activitat iònica mitjà, l'única manera de mantenir la constància del producte de solubilitat és desplaçant l'equilibri de solubilitat cap a les espècies iòniques en solució per tal d'augmentar la concentració dels ions de la sal en la solució.
efecte salí secundari
efecte salí secundari
Química física
- ca efecte salí secundari, n m
- es efecto salino secundario
- en secondary salt effect
Química física
Definició
Dependència que el coeficient de velocitat d'una reacció iònica en solució té de la força iònica del medi. Per a reaccions entre ions del mateix signe, el coeficient de velocitat augmenta en augmentar la concentració d'ions en solució, ja que la presència dels ions en solució apantalla els ions que reaccionen i, per tant, disminueix la repulsió electrostàtica entre els dos ions que reaccionen. Per a ions de signe contrari, l'efecte és l'invers.
efecte subletal
efecte subletal
Medi ambient
- ca efecte subletal, n m
- es efecto subletal
- en sublethal effect
Medi ambient
Definició
Efecte provocat per l'exposició a una dosi de substància tòxica inferior a la dosi letal. Pot ser reversible, si una vegada eliminada de l'organisme la substància que els produïa, l'efecte s'elimina totalment, o bé irreversible, si persisteix encara que la substància tòxica ja no hi estigui present.
efecte túnel
efecte túnel
Química teòrica
- ca efecte túnel, n m
- es efecto túnel
- en tunnelling effect
Química teòrica
Definició
Fenomen mecanicoquàntic que consisteix en la possibilitat que una partícula penetri en una barrera de potencial amb un nivell d'energia superior a la que posseeix la pròpia partícula. Aquesta penetració, considerada totalment impossible des del punt de vista de la mecànica clàssica, és explicada per la mecànica quàntica. El fenomen és degut al fet que la funció d'ona que descriu l'estat de la partícula no es fa zero on comença la regió clàssicament prohibida (en què E < V), sinó que decau suaument en l'interior de la mateixa. Això fa que hi hagi una probabilitat no nul·la de trobar la partícula en aquesta zona. Si a més la barrera de potencial no és gaire ampla, la funció d'ona pot no ser encara zero a l'altre costat de la barrera i, per tant, pot ser possible de trobar la partícula en aquella posició. En aquest cas es diu que, per l'efecte túnel, la partícula ha pogut escapar del confinament al qual la sotmetia la barrera de potencial. L'efecte túnel s'observa en molts fenòmens físics, com ara l'emissió de partícules per nuclis atòmics radioactius, l'emissió a baixa temperatura d'electrons de metalls, l'autoionització d'àtoms i molècules; en reaccions químiques de transferència de protó o d'electró; en fenòmens d'inversió conformacional com el de la molècula d'amoníac; i, a més, constitueix el fonament de la ^microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig^.
