Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  electró intern, n m
  • es  electrón interno
  • en  inner electron
  • en  inner-shell electron
  • en  internal electron

Química teòrica

Definició
Electró que pertany a les capes internes d'un àtom o molècula. A causa de la seva posició no intervé ni en les reaccions ni en els processos de conducció elèctrica.
  • ca  electró no equivalent, n m
  • es  electrón no equivalente
  • en  non-equivalent electron

Química teòrica

Definició
Electró que, respecte a un altre, no pertany a una mateixa subcapa, en un àtom o una molècula. En el cas d'un àtom significa que difereixen en el valor del nombre quàntic principal o en el valor del nombre quàntic orbital. En deduir els termes espectrals associats a una configuració electrònica, la suma dels moments angulars d'electrons no equivalents es fa seguint la sèrie de Clebsch-Gordan sense patir les restriccions del principi d'exclusió de Pauli. Vegeu també ^subcapa atòmica^.
  • ca  electró desaparellat, n m
  • ca  electró celibatari, n m sin. compl.
  • ca  electró solitari, n m sin. compl.
  • es  electrón celibatario
  • es  electrón desapareado
  • es  electrón solitario
  • en  single electron
  • en  unpaired electron

Química teòrica

Definició
Electró que ocupa tot sol un orbital atòmic o bé un orbital molecular.
  • ca  electroactivitat, n f
  • es  electroactividad
  • en  electroactivity

Electroquímica

Definició
Capacitat que té una substància per a oxidar-se o reduir-se en un elèctrode immers en la dissolució electrolítica que la conté. Una espècie orgànica o inorgànica és electroactiva dins d'un domini electroquímic, el qual depèn del dissolvent, de l'electròlit indiferent emprat i del propi elèctrode. Sovint, una substància electroquímicament inactiva és transformada en una espècie electroactiva en fer-la reaccionar amb un reactiu químic adient, com ara un àcid o un àlcali, el qual origina un grup funcional en la molècula susceptible d'ésser oxidat o reduït.
  • ca  electroadsorció, n f
  • es  electroadsorción
  • es  electrosorción
  • en  electrosorption

Electroquímica

Definició
Adsorció d'una espècie química sobre un elèctrode sense transferència de càrrega a la interfase. El grau d'adsorció depèn del potencial d'elèctrode aplicat i de la naturalesa física, química i elèctrica de l'adsorbat. Com que no hi ha transferència de càrrega, cosa que la distingeix de l'electroquimioadsorció, la càrrega de l'adsorbat roman intacte en tot l'interval de potencials aplicats.
  • ca  anàlisi electroquímica, n f
  • ca  electroanàlisi, n f
  • es  análisis electroquímico
  • es  electroanálisis
  • en  electroanalysis
  • en  electrochemical analysis

Electroquímica, Química analítica

Definició
Conjunt de mètodes analítics basats en els fenòmens que tenen lloc durant una reacció d'elèctrode o quan un corrent passa a través d'una solució d'un electròlit.
  • ca  electrocatàlisi, n f
  • es  electrocatálisis
  • en  electrocatalysis

Electroquímica

Definició
Fenomen d'acceleració de la velocitat d'una reacció electròdica causat per una o vàries espècies químiques, anomenades electrocatalitzadors, que intervenen en un mecanisme de reacció alternatiu de menor energia d'activació. Moltes reaccions electròdiques només tenen lloc a velocitats mesurables a un sobrepotencial gran perquè la seva densitat de corrent de bescanvi és molt petita. L'electrocatàlisi es deu a que algunes espècies químiques determinades afegides a l'elèctrode, adsorbides o en dissolució, augmenten considerablement la densitat de corrent de bescanvi del procés, tot fent que la reacció sigui molt més ràpida a menors sobretensions. En ella hi juga un paper molt important l'adsorció d'espècies químiques. Per exemple, la reducció catòdica de l'oxigen i la producció catòdica de l'hidrogen transcorren amb l'adsorció d'àtoms d'oxigen i d'hidrogen sobre l'elèctrode, respectivament. L'electrocatàlisi té molta importància en electroquímica industrial, per exemple, en la producció d'hidrogen, d'oxigen i de clor, i també en la pila de combustible, perquè aquestes reaccions poden ocórrer a velocitats molt més grans amb menor cost energètic. Els electrocatalitzadors han de complir un certs requeriments, com el de ser específics per a una reacció concreta, s'han de poder integrar a l'elèctrode, han de ser estables, resistents a la corrosió i mantenir la seva activitat durant molt de temps, sense enverinar-se per substàncies tòxiques. S'empra correntment metalls de transició com a electrocatalitzadors, atès que els seus orbitals d no ocupats permeten la formació d'enllaços amb les espècies adsorbides. Com que la seva energia de Gibbs d'adsorció depèn del nombre d'electrons desaparellats i dels nivells electrònics d'energia, l'activitat electrocatalitzadora del metall de transició és funció de l'entorn dels elements aliants. També és important la disposició geomètrica dels centres d'adsorció en l'electrocatalitzador perquè ha d'ésser compatible amb les longituds d'enllaç de les molècules que hi intervenen.
  • ca  electrocoagulació, n f
  • es  electrocoagulación
  • en  electrocoagulation

Electroquímica

Definició
Coagulació d'un col·loide a partir d'agents coagulants formats pels elèctrodes d'una cel·la electrolítica. Té una aplicació important en la descontaminació d'aigües residuals. Exemples d'agents coagulants són els ions Al3+ o Fe3+ electrogenerats per l'oxidació anòdica dels metalls Al i Fe, respectivament, ions que són capaços de neutralitzar les càrregues de partícules coloidals contaminants i produir la seva coagulació. Si al càtode de la cel·la té lloc el despreniment d'hidrogen, els ions OH resultants que s'hi formen poden produir la separació d'un precipitat voluminós dels hidròxids d'alumini o ferro (fenomen de la floculació), tot contribuint al procés de descontaminació en adsorbir-s'hi espècies orgàniques o inorgàniques del mateix medi. A vegades s'empra un ànode soluble d'aquests metalls en una cel·la on també té lloc l'electroflotació i, així, es pot realitzar un procés d'electrocoagulació-electroflotació.
  • ca  electrocristal·lització, n f
  • es  electrocristalización
  • en  electrocrystallization

Electroquímica

Definició
Procés de nucleació i creixement d'una fase cristal·lina sobre un metall per electrodeposició. Quan l'etapa determinant de la velocitat és la incorporació de l'àtom adsorbit o adàtom a la xarxa cristal·lina, apareix un sobrepotencial de cristal·lització. Durant el creixement dels nuclis cristal·lins a potencial constant, es pot trobar que la densitat de corrent que circula pel càtode és proporcional: a) al temps t si la nucleació és bidimensional instantània, o sigui, quan tots els nuclis s'han format instantàniament i creixen en un pla; b) a t2 si la nucleació és bidimensional progressiva, cosa que succeeix quan els nuclis es van formant gradualment i creixent en dues dimensions, o bé tridimensional instantània si el nuclis formats instantàniament creixen en tres dimensions; c) a t3 si la nucleació és tridimensional progressiva, és a dir, quan els nous nuclis es van formant progressivament i creixent en tres dimensions. En el cas que el procés sigui sota control de difusió, la densitat de corrent pot ser proporcional a t1/2 si la nucleació és instantània o bé a t3/2 si la nucleació és progressiva.
  • ca  electrocromisme, n m
  • es  electrocromismo
  • en  electrochromism

Electroquímica

Definició
Fenomen consistent en el canvi de color d'un material quan hi circula un corrent elèctric. És una propietat característica d'un polímer conductor adherit a un elèctrode i que s'observa durant el seu procés reversible d'oxidació/reducció (o de dopatge/desdopatge), és a dir, quan es passa de la seva forma reduïda (o desdopada) a la forma oxidada (o dopada) en aplicar un corrent anòdic, així com en el sentit contrari sota l'acció d'un corrent catòdic. La forma oxidada de qualsevol polímer conductor és d'un color molt fosc, gairebé negre, però la seva forma reduïda presenta un color variable (vermellós, grogós, verdós, etc.) segons els seus constituents.