Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació
  • ca  elèctrode de disc rotatori, n m
  • ca  RDE, n m sigla
  • es  electrodo de disco rotatorio
  • es  RDE
  • en  RDE
  • en  rotating disk electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode hidrodinàmic cilíndric consistent en un elèctrode de treball contingut en una matriu no conductora, normalment de tefló, i exposat a la dissolució electrolítica en forma de disc que gira sobre el seu eix amb una velocitat angular controlada. La rotació de l'elèctrode fa que la dissolució a prop d'ell es desplaci centrífugament des del centre del disc cap a fora, com es mostra a la figura, la qual cosa origina un flux d'electròlit en la direcció de l'eix de rotació cap a la superfície del disc amb una velocitat que depèn de la velocitat de rotació (en rad s1). Una espècie electroactiva i de la dissolució amb un coeficient de difusió Di (en cm2 s1) es difon, doncs, per una difusió convectiva estacionària a través de la capa de difusió de Nernst, el gruix de la qual (en cm) val = 1,61 Di 1/31/61/2, on és la viscositat cinemàtica de la dissolució (= /, on és la seva viscositat i és la seva densitat). Quan el potencial de l'elèctrode és suficientment gran per a reduir o oxidar completament l'espècie i, s'assoleix el corrent límit, el qual és proporcional a la seva concentració cis en el si de la dissolució i a 1/2 d'acord amb l'equació de Levich. La tècnica electroquímica que empra aquest elèctrode per a l'estudi de la cinètica d'un procés electròdic també rep el nom de voltamperometria d'elèctrode de disc rotatori. És particularment útil per a clarificar els processos que poden trobar-se sota control per difusió i control per transferència de càrrega, en complir-se que 1 / I = 1 / Itc + 1 / B 1/2, on I és el corrent que circula a través de l'elèctrode, Itc és el corrent de la transferència de càrrega, proporcional a cis, i B 1/2 és el corrent límit per difusió convectiva segons l'equació de Levich. En representar 1 / I davant 1 / 1/2 a un sobrepotencial determinat, s'obté Itc per extrapolació a infinit. Els paràmetres cinètics de la reacció de transferència de càrrega es determinen a partir de la representació d'Itc davant el sobrepotencial.

Nota

  • Imatges_electroquímica 039 (elèctrode de disc rotatori)
  • ca  elèctrode de disc-anell rotatori, n m
  • ca  RRDE, n m sigla
  • es  electrodo de disco-anillo rotatorio
  • es  RRDE
  • en  rotating ring-disc electrode
  • en  RRDE

Electroquímica

Definició
Elèctrode hidrodinàmic doble consistent en un cilindre normalment de tefló que conté dos elèctrodes de treball aïllats, el primer exposat a la dissolució electrolítica en forma de disc, i el segon, en forma d'anell de radis interior i exterior més grans que el primer i a una petita distància l'un de l'altre. Els potencials d'ambdós elèctrodes són controlats per un bipotenciòstat. En girar l'elèctrode, l'espècie electroactiva flueix cap a ell per difusió convectiva estacionària, com en el cas de l'elèctrode de disc rotatori. Les espècies produïdes al disc o elèctrode generador són transportades ràpidament per convecció a l'anell o elèctrode detector, on poden ser oxidades o reduïdes segons el potencial aplicat, fet que permet detectar els intermedis de la reacció i estudiar la cinètica de reaccions de transferència de càrrega consecutives i paral·leles, i amb reaccions químiques homogènies acoblades a elles. La tècnica electroquímica que utilitza aquest elèctrode per a l'estudi de tots aquests processos també es coneix com voltamperometria d'elèctrode de disc-anell rotatori.

Nota

  • Imatges_electroquímica 040 (representació del moviment de l'electròlit a l'elèctrode de disc-anell rotatori)
  • ca  elèctrode de gas, n m
  • es  electrodo de gas
  • en  gas electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode en què es fa bombollejar un gas en una dissolució dels seus ions en presència d'un metall inert. Un exemple n'és l'elèctrode reversible Pt | Cl2 | Cl, on es dóna la semireacció de reducció en equilibri electroquímic Cl2 (g) + 2 e(Pt) 2 Cl(aq) i els electrons són al platí, que és un metall inert.
  • ca  elèctrode de gotes de mercuri, n m
  • ca  DME, n m sigla
  • es  electrodo de gotas de mercurio
  • es  DME sigla
  • en  dropping mercury electrode
  • en  DME sigla

Electroquímica

Definició
Elèctrode hidrodinàmic emprat en polarografia que consisteix en un tub capil·lar de diàmetre intern aproximat de 0,05 mm, ple de mercuri líquid, que goteja per l'extrem submergit en una dissolució electrolítica. El flux de mercuri que cau per l'extrem del capil·lar depèn de la pressió hidrostàtica de la columna que, connectada a la part superior del capil·lar, l'alimenta de mercuri, tot i que els elèctrodes actuals disposen d'un petit dipòsit de mercuri dins del qual s'introdueix un gas inert a una pressió controlada. El sistema electroquímic d'interès és pròpiament la gota de mercuri que creix en la dissolució a l'extrem inferior del capil·lar i que cau degut a l'acció de la gravetat o bé al cop d'una peça de plàstic anomenada martell que incideix sobre el capil·lar de forma periòdica. Un cop ha caigut, l'elèctrode es renova amb la formació d'una nova gota. Durant el temps de vida de la gota, el seu radi augmenta gradualment i fa que la superfície del mercuri es desplaci cap a l'interior de la dissolució, tot produint una difusió convectiva no estacionària de les espècies electroactives del medi. L'elèctrode de gotes de mercuri es transforma en un elèctrode de mercuri de gota suspesa quan es deté el flux de mercuri a través del capil·lar amb la gota en fase de creixement, fet que dóna lloc a un elèctrode estacionari emprat en voltamperometria i en voltamperometria de redissolució anòdica.

Nota

  • Imatges_electroquímica 041 (elèctrode de gotes de mercuri)
  • ca  elèctrode de grafit, n m
  • es  electrodo de grafito
  • en  graphite electrode

Electroquímica, Química analítica

Definició
Elèctrode indicador amb una mina de grafit utilitzat en els mètodes electroanalítics que té com a finalitat servir de vehicle per a l'intercanvi d'electrons. Es pot construir soldant una mina de grafit a un tub de vidre, encara que aquesta soldadura és força difícil. El seu inconvenient més gran és que es contamina fàcilment per adsorció; per això, és convenient llimar l'extrem de la mina de grafit abans d'utilitzar-lo. En les tècniques voltamètriques s'utilitzen en l'actualitat una sèrie d'elèctrodes sòlids basats en el grafit (pasta de grafit, carbó vitrificat, grafit sòlid impregnat amb cera), les propietats més importants dels quals són l'ampli interval de potencials de treball, la inèrcia química i la relativa facilitat de poliment. Els elèctrodes de grafit també s'utilitzen en la font d'excitació de l'espectrosmetria d'emissió atòmica. Aquestes fonts d'excitació subministren l'energia per a l'excitació de la mostra a partir d'una descàrrega elèctrica entre l'elèctrode de grafit i un contraelèctrode. Quan la mostra no és conductora se sol col·locar en una petita cavitat practicada en l'elèctrode de grafit, essent el contraelèctrode també de grafit. Com que el grafit és un conductor bastant bo, una tècnica habitual per augmentar la reproducibilitat és mesclar la mostra polvoritzada amb pols de grafit.
  • ca  elèctrode de llit empaquetat, n m
  • es  electrodo de lecho empaquetado
  • en  packed-bed electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode tridimensional constituït per un conjunt de partícules granulars, esfèriques, etc., o bé de fibres que es troben confinades en un volum determinat d'un reactor electroquímic per un col·lector de corrent. És un elèctrode estàtic amb contacte elèctric entre les partícules que permet la circulació de la dissolució electrolítica a través seu, tot oferint una gran superfície per a la reacció electròdica d'interès. A la figura es mostra com l'electròlit en contacte amb el càtode (el catòlit) circula entre les seves partícules constituents, que es troben confinades dins d'una malla metàl·lica, mentre que l'electròlit en contacte amb l'ànode (l'anòlit) roman estacionari. S'empra en la recuperació electrolítica de metalls d'aigües residuals industrials i també per a produir peròxid d'hidrogen.

Nota

  • Imatges_electroquímica 042 (cel·la electrolítica en què el càtode és un elèctrode de llit empaquetat)
  • ca  elèctrode de llit fluiditzat, n m
  • es  electrodo de lecho fluidizado
  • en  fluidized-bed electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode tridimensional constituït per partícules conductores que es mouen en circular la dissolució electrolítica dins del reactor electroquímic. És un elèctrode dinàmic perquè constitueix un únic fluid amb la dissolució. El transport de matèria és més gran, i la distribució de corrent i potencial més uniforme, que en el cas de l'elèctrode de llit empaquetat. Com aquest, també s'aplica per a la recuperació electrolítica de metalls d'aigües residuals industrials, amb l'avantatge que el producte es pot extreure contínuament del reactor. A la figura es mostra com la dissolució electrolítica on es mouen les partícules del càtode (el catòlit) circula a través del compartiment catòdic, d'igual manera que la dissolució electrolítica en contacte amb l'ànode (l'anòlit) entra i surt continuament del compartiment anòdic.

Nota

  • Imatges_electroquímica 043 (recuperació de metalls en un cel·la tipus tanc amb un elèctrode de llit fluiditzat)
  • ca  elèctrode de no-metall no-gas, n m
  • es  electrodo de no metal no gas
  • en  non metal non gas electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode constituït per un no-metall en contacte amb un metall inert i submergit en una dissolució dels seus ions. Un exemple n'és el de Pt | Br2(l) | Br, que assoleix l'equilibri electroquímic Br2(l) + 2 e(Pt) 2 Br(aq) i els electrons es troben sobre el platí.
  • ca  elèctrode de pH, n m
  • es  electrodo de pH
  • en  pH electrode

Electroquímica, Química analítica

Definició
Elèctrode selectiu d'ions que respon a l'activitat de l'ió hidrogen en solució aquosa. Sol ser un '^elèctrode de vidre^.
  • ca  elèctrode d'argent/clorur d'argent, n m
  • ca  elèctrode de plata-clorur de plata, n m sin. compl.
  • es  electrodo de plata/cloruro de plata
  • es  electrodo de plata-cloruro de plata
  • en  silver/silver chloride electrode
  • en  silver-silver chloride electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode metall/sal insoluble consistent en un fil de plata recobert electrolíticament d'AgCl, submergit en una dissolució de Cl que por tenir diferents concentracions. També es pot preparar recobrint Pt amb plata i després amb clorur de plata. Es representa per Ag| AgCl(s)| Cl i el seu equilibri electroquímic és AgCl(s) + e Ag + Cl(aq). A la figura s'exposen els esquemes de la presentació comercial d'aquest elèctrode. S'empra correntment com a elèctrode de referència i el seu potencial d'elèctrode en V i a 25°C ve donat per l'expressió E = 0,2223 0,0592 log a(Cl), on a(Cl) és l'activitat de l'ió Cl en la dissolució. Per a una dissolució saturada de KCl, E = 0,199 V.

Nota

  • Imatges_electroquímica 046 (esquemes de la presentació comercial de l'elèctrode de plata - clorur de plata (a la dreta, amb pont d'electròlit integrat))