Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hematites, n f
  • ca  especularita, n f sin. compl.
  • ca  estronca-sang, n m sin. compl.
  • ca  ferro lluent, n m sin. compl.
  • ca  oligist, n m sin. compl.
  • es  hematites
  • es  oligisto
  • en  bloodstone
  • en  hematite
  • en  oligist

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química Fe2O3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (de gris acer a negre) i diafanitat opaca, excepte en làmines primes, té una lluïssor metàl·lica (de vegades mat), una duresa d'1,5 (5-6 en les formes no terroses) i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és vermell. Presenta una densitat alta de 5,2-5,3 g/cm3, una fractura desigual i fràgil i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral accessori comú en nombroses roques eruptives, en especial en laves; és rar en les plutonites i, en canvi, és comú en les pegmatites i en els filons hidrotermals. També es troba en els productes de sublimació de les exhalacions volcàniques. S'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de ferro, com a pigment i, en forma de pols, com a abrasiu.

Nota

  • La forma hematites prové del grec haima (en català, 'sang') i descriu el color que té aquest mineral quan és en pols.
  • ca  estronci, n m
  • es  estroncio
  • en  strontium
  • sbl  Sr

Química inorgànica

Definició
Element quart del grup 2 del bloc <i>s</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 38 i massa atòmica 87,62.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-dos isòtops, dels quals quatre són estables, <sup>84</sup>Sr, <sup>86</sup>Sr, <sup>87</sup>Sr i <sup>88</sup>Sr. Es presenta com un metall de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 768 ºC i un punt d'ebullició de 1.381 ºC. Els minerals d'estronci més importants són la celestina (SrSO4) i l'estroncianita (SrCO3). Les seves propietats i reactivitat són similars a les del calci, si bé l'estronci és més electropositiu. Presenta l'estat d'oxidació +2. Té aplicacions en pirotècnia i en la fabricació de vidre, lubrificants i esmalts. També s'utilitza en el procés industrial de refinament del sucre i en la fabricació de pantalles de televisors.
  • ca  fórmula de Lewis, n f
  • ca  estructura de Lewis, n f sin. compl.
  • es  estructura de Lewis
  • es  fórmula de Lewis
  • en  electron dot structure
  • en  Lewis formula
  • en  Lewis structure

Química teòrica

Definició
Representació simplificada, segons el procediment proposat per G. N. Lewis, de l'estructura electrònica d'un àtom, d'una molècula o d'un ió. En el cas d'un àtom s'escriu el símbol de l'element químic per representar el nucli i els electrons de les capes internes. Els electrons de valència s'indiquen mitjançant punts que es col·loquen a les quatre cares del quadrat que envolta el símbol de manera que estiguin al màxim de separats entre si i amb un màxim de dos punts a cada cara. Així, els àtoms de clor, d'oxigen i d'hidrogen que tenen 7, 6 i 1 electrons de valència, respectivament, es representen per: <expressió 84>. La fórmula de Lewis d'una molècula s'obté combinant les fórmules de Lewis dels àtoms que la formen i substituint per una línea cada parell d'electrons compartits. Així, les molècules de clorur d'hidrogen (HCl) i d'aigua (H2O) es representen segons: <expressió 85>. Algunes molècules poden presentar vàries fórmules de Lewis equivalents entre si (són anomenades estructures ressonants). La construcció de les fórmules de Lewis moleculars seguint el criteri que cada àtom tendeix a envoltar-se de 8 electrons (la regla de l'octet) per adquirir l'estructura del gas noble més proper constitueix la teoria de l'enllaç químic.de Lewis. La fórmula de Lewis d'un ió es construeix a partir de la fórmula de Lewis de l'àtom del qual prové afegint o traient els electrons que correspongui. La càrrega electrònica de l'ió s'indica posant-hi al costat tants signes negatius o positius com electrons tingui en excés o en defecte, respectivament. El conjunt es tanca a dins d'un claudàtor. La fórmula de Lewis d'un compost iònic, com és el cas del clorur de magnesi (MgCl2), s'escriu posant de costat les fórmules de Lewis del ions que el formen: <expressió86>.
  • ca  estructura de sandvitx, n f
  • es  estructura de sándwich
  • en  sandwich structure

Química orgànica

Definició
Disposició dels metal·locens en què l'àtom central del metall de transició se situa entre els dos anions del conjunt orgànic, la qual recorda gràficament un entrepà o sandvitx.

Nota

  • El ^ferrocè^ n'és un exemple, perquè l'àtom de ferro se situa entre dos anells ciclopentadienil.
  • ca  estructura electrònica, n f
  • es  estructura electrónica
  • en  electronic configuration

Química teòrica

Definició
Disposició dels electrons al voltant del nucli d'un àtom o del conjunt de nuclis d'una molècula, la qual es pot conèixer resolent l'^equació de Schrödinger electrònica^ del sistema. Només en el cas dels ^àtoms hidrogenoides^ aquest càlcul té una solució analítica exacta. A conseqüència d'això, la descripció de l'estructura electrònica varia segons el grau d'aproximació del mètode mecanicoquàntic emprat.
  • ca  estructura fina, n f
  • es  estructura fina
  • en  fine structure

Química física

Definició
Conjunt de ^línies espectrals^ que presenta una ^banda espectral^ quan l'espectre té suficient resolució perquè aquestes no se solapin gaire. Un exemple d'estructura fina es pot trobar en els espectres electrònics d'algunes molècules, sempre que la resolució de l'espectròmetre sigui prou bona. En aquest cas, les bandes espectrals presenten una estructura fina vibracional a causa de les transicions entre nivells vibracionals que acompanyen la transició entre estats electrònics. En el cas de l'espectrometria d'infraroig, algunes de les bandes espectrals presenten una estructura fina rotacional a causa de les transicions entre nivells rotacionals que acompanyen la transició entre nivells vibracionals. Finalment, els multiplets d'alguns senyals dels espectres de ressonància magnètica nuclear també són un exemple d'estructura fina.
  • ca  forma meso, n f
  • ca  estructura meso, n f sin. compl.
  • es  estructura meso
  • es  forma meso
  • en  meso form
  • en  meso structure

Química orgànica

Definició
Configuració d'un ^isòmer configuracional^ amb més d'un centre quiral i amb un pla de simetria que provoca la compensació de l'activitat òptica de les dues parts simètriques i que, per tant, el fa òpticament inactiu i no es pot considerar un ^diastereoisòmer^.

Nota

  • En aquesta configuració es parla de ^compost meso^.
  • ca  estructura primària, n f
  • es  estructura primaria
  • en  primary structure

Bioquímica

Definició
Seqüència de residus en un polímer. Seqüència d'aminoàcids en la cadena polipeptídica d'una proteïna. Els nivells superiors d'estructura proteica (secundària, terciària i quaternària) es refereixen a la conformació tridimensional de les cadenes polipeptídiques plegades. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna es pot determinar per trencament específic de la cadena polipeptídica amb endopeptidases i determinació de la seqüència dels pèptids resultants mitjançant la degradació d'Edman. En l'actualitat, s'utilitzen de forma creixent tècniques basades en l'espectroscòpia de masses. Alternativament, la seqüència d'aminoàcids es pot deduir a partir de la seqüència de nucleòtids del cDNA que codifica la proteïna d'interès.
  • ca  estufa, n f
  • es  estufa
  • en  oven
  • en  stove

Enginyeria química

Definició
Aparell a l'interior del qual es pot aconseguir i mantenir una determinada temperatura amb la finalitat d'assecar, mantenir calenta o esterilitzar alguna cosa.
  • ca  età, n m
  • es  etano
  • en  ethane
  • for  CH3CH3

Química orgànica

Definició
Alcà de cadena lineal de 2 àtoms de carboni que es presenta com un gas incolor i inodor en condicions normals i té un punt d'ebullició de −89 ºC i un punt de fusió de −172 ºC.

Nota

  • Es troba formant part del gas natural i també s'obté en la fracció volàtil resultant del refinament del petroli. És el segon membre de la sèrie homòloga dels alcans. Té una calor de combustió d'aproximadament 12.390 cal/g, relativament alta en comparació amb la d'altres alcans, per la qual cosa es fa servir com a combustible, però sobretot té interès com a matèria primera de diversos compostos, entre els quals destaquen els derivats clorats.