Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació
  • ca  elèctrode de primera espècie, n m
  • ca  elèctrode metall/ió metàl·lic, n m sin. compl.
  • es  electrodo de primera especie
  • es  electrodo metal/ion metálico
  • en  electrode of first kind
  • en  metal/metal-ion electrode

Electroquímica, Química analítica

Definició
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall M pur, o en un aliatge, submergit en una solució dels seus ions Mz+. Es representa per Mz+|M. S'utilitza per la quantificació del catió corresponent al metall de què està construït. Metalls com la plata, el cadmi, el coure, el plom i el zinc són adequats per als elèctrodes de primera espècie. Un exemple n'és l'elèctrode de cadmi, un elèctrode Cd2+|Cd reversible on es dóna l'equilibri electroquímic Cd2+(aq) + 2 e− <fletxa dreta> Cd.
  • ca  elèctrode de primera espècie, n m
  • es  electrodo de primera especie
  • en  electrode of first kind

Electroquímica

Definició
Elèctrode constituït per un metall en contacte amb una dissolució electrolítica que conté els seus ions o un parell redox d'espècies solubles. En són exemples l'elèctrode Ag+ | Ag, l'elèctrode d'hidrogen i l'elèctrode Pt | Fe3+,Fe2+.
  • ca  elèctrode de referència, n m
  • es  electrodo de referencia
  • en  reference electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode emprat per a mesurar o controlar el potencial d'un altre elèctrode, normalment l'elèctrode de treball, en una cel·la de dos elèctrodes o en una cel·la de tres elèctrodes. Per exemple, s'empra un elèctrode de referència i un elèctrode de vidre en la mesura del pH. Aquest tipus elèctrode es comporta com un elèctrode no polaritzable, perquè el pas d'un corrent mínim a través seu no modifica apreciablement el potencial del seu valor d'equilibri. L'elèctrode d'hidrogen n'és un exemple (vegeu la figura corresponent). La semireacció que hi té lloc és: Per conveni se li assigna un potencial de 0,000 V a totes les temperatures, de manera que qualsevol potencial que es mesuri en una cel·la formada per un EEH i un altre elèctrode es deurà exclusivament a aquest últim. Ara bé, en presentar dificultats d'aplicació experimental, sol usar-se molt més l'elèctrode de plata-clorur de plata (vegeu la figura corresponent). Actualment, l'elèctrode de calomelans és en desús en contenir mercuri que és molt tòxic. La dissolució de clorurs d'aquests elèctrodes se separa de la dissolució de l'elèctrode de treball per una placa porosa de vidre. Sovint, sol emprar-se un elèctrode de referència amb pont d'electròlit, tot submergint-lo en un tub de vidre amb la seva placa porosa, el qual conté normalment la mateixa dissolució que l'elèctrode de treball, i és acabat en un esmerilat amb un tancament no hermètic que permet el contacte elèctric amb l'elèctrode de treball. Aquest recurs té especial interès en l'aplicació de les tècniques electroquímiques per tal d'evitar que l'elèctrode de treball es contamini amb clorurs (per exemple en estudis de corrosió electroquímica) o bé que la dissolució de l'elèctrode de treball reaccioni amb la dissolució de l'elèctrode de referència (com en la precipitació d'una sal insoluble al seu diafragma). A vegades s'empra un elèctrode de referència en què el seu electròlit és la pròpia dissolució de treball. En aquest cas, l'elèctrode de referència serveix d'elèctrode indicador, perquè el seu potencial d'elèctrode depèn de la concentració d'algún ió de la dissolució de treball. Per exemple, podem emprar un fil de plata recobert de clorur de plata per mesurar la concentració de clorurs d'una dissolució problema si el submergim en aquesta última i emprem un segon elèctrode de referència (amb la seva pròpia dissolució, separada de l'altre per un diafragma o pont salí). La fem de la pila galvànica constituïda per aquests dos elèctrodes depèn de la concentració de clorurs del medi analitzat. Vegeu també ^elèctrode d'argent/clorur d'argent^ i ^diafragma d'una cel·la^.
  • ca  elèctrode de segona espècie, n m
  • ca  elèctrode metall/sal insoluble, n m sin. compl.
  • es  electrodo de segunda especie
  • es  electrodo metal/sal insoluble
  • en  electrode of second kind
  • en  metal/insoluble-salt electrode

Electroquímica, Química analítica

Definició
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall recobert d'una sal insoluble del mateix metall i submergit en una solució que conté l'anió de la sal insoluble. Respon de forma indirecta als anions que formen precipitats insolubles amb el catió corresponent al metall de què està construït. En són exemples l'elèctrode d'argent/clorur d'argent i l'elèctrode de calomelans.
  • ca  elèctrode de segona espècie, n m
  • es  electrodo de segunda especie
  • en  electrode of second kind

Electroquímica

Definició
Elèctrode constituït per un metall recobert d'una de les seves sals o d'un dels seus òxids insolubles, en contacte amb una dissolució d'una sal soluble d'un altre metall i d'anió comú amb el de la sal insoluble. En són exemples l'elèctrode de plata-clorur de plata (vegeu la figura corresponent), l'elèctrode de calomelans i l'elèctrode metall-òxid metàl·lic.
  • ca  elèctrode de tercera espècie, n m
  • es  electrodo de tercera especie
  • en  electrode of third kind

Electroquímica

Definició
Elèctrode constituït per un metall recobert, en primer lloc, per una de les seves sals insolubles i després, per una sal insoluble d'un altre metall, la qual és en contacte amb una dissolució que conté el catió d'aquest últim metall. Un exemple n'és l'elèctrode de Zn | ZnC2O4(s) | CaC2O4(s) | Ca2+ immers en una dissolució saturada d'oxalat de calci, on s'assoleix l'equilibri electroquímic ZnC2O4(s) + Ca2+(aq)+ 2 e Zn + CaC2O4(s) i els electrons es troben sobre el zinc.
  • ca  elèctrode indicador, n m
  • ca  elèctrode de treball, n m sin. compl.
  • es  electrodo de trabajo
  • es  electrodo indicador
  • en  indicator electrode
  • en  working electrode

Electroquímica, Química analítica

Definició
Elèctrode que proporciona un valor de potencial elèctric variable d'acord amb la presència d'algun anàlit o alguna propietat del sistema. Dins d'un muntatge potenciomètric bàsic, un elèctrode indicador juntament amb un elèctrode de referència constitueixen la base per al mesurament del potencial elèctric. Permet estudiar la cinètica dels processos electròdics com la dissolució o passivació d'un metall en oxidar-lo en un medi determinat o l'oxidació o reducció de substàncies en dissolució sobre metalls inerts com el platí. Un elèctrode indicador pot ser un ^elèctrode metàl•lic^ o un ^elèctrode selectiu d'ions^.
  • ca  elèctrode de vidre, n m
  • es  electrodo de vidrio
  • en  glass electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode de membrana selectiu d'ions consistent en una membrana hemisfèrica prima de vidre de composició especial, que normalment conté un elèctrode de plata-clorur de plata i una dissolució aquosa d'HCl al seu interior. L'elèctrode de vidre recentment fabricat s'ha de submergir unes hores en aigua per tal de substituir els cations monovalents de la seva superfície per protons. L'aplicació principal de l'elèctrode de vidre és la mesura del pH d'una dissolució problema X, designat per pHX. Això es duu a terme amb la pila galvànica PtE | Ag | AgCl(s) | HCl(aq) | vidre | X KCl(c) | AgCl(s) | Ag | PtD, on s'arriba a un equilibri electroquímic entre els protons d'X i els de la superfície del vidre. Apareix així una diferència de potencial entre el vidre i la dissolució X i la fem d'aquesta pila és EX. En fer la mateixa operació per a una dissolució de referència S de pH conegut i igual a pHS, es mesura una fem ES. Com que totes les diferències de potencial entre les diferents fases són pràcticament iguals, tret la de la interfase vidre|dissolució X o S, resulta que pHX = pHS + (EX ES) F/R T ln 10, on F és la constant de Faraday, R és la constant dels gasos ideals i T és la temperatura absoluta. A la pràctica, se sol emprar un elèctrode combinat, és a dir, un elèctrode de vidre que incorpora l'elèctrode de referència i dues dissolucions de referència de pH diferent, amb la qual cosa es calibra el pH-metre en establir l'equació d'una recta que permet llegir directament el pH de la dissolució problema.

Nota

  • Imatges_electroquímica 044 (esquemes de la presentació comercial de l'elèctrode de vidre (a la dreta es pot veure un elèctrode combinat))
  • ca  elèctrode estàndard, n m
  • es  electrodo estándar
  • es  electrodo normal
  • en  standard electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode en què tant els reactius com els productes de la semireacció electroquímica associada, excepte els electrons, es troben en el seu estat estàndard. No són realitzables experimentalment, però les piles galvàniques estàndard constituïdes per aquests elèctrodes permeten calcular les dades termodinàmiques de les reaccions químiques corresponents. Vegeu també ^termodinàmica de les piles galvàniques^.
  • ca  elèctrode estàndard d'hidrogen, n m
  • ca  EEH, n m sigla
  • es  EEH
  • es  electrodo estándar de hidrógeno
  • es  electrodo normal de hidrógeno
  • es  ENH
  • en  SHE
  • en  standard hydrogen electrode

Electroquímica

Definició
Elèctrode d'hidrogen on tots els components es troben en el seu estat estàndard. Per conveni, el potencial de l'elèctrode estàndard d'hidrogen (EEH) es pren igual a zero, és a dir, E°(H+/H2) = 0, la qual cosa permet d'establir la sèrie electroquímica o escala relativa de potencials estàndard d'elèctrode. Tot i que l'estat estàndard no és accessible experimentalment, sí que es pot preparar un elèctrode d'hidrogen amb el mateix potencial d'elèctrode que l'estàndard. A 25°C, això s'assoleix fent bombollejar gas H2 a la pressió d'1 bar al voltant de l'elèctrode de negre de platí submergit en una dissolució d'HCl de concentració 1,18 mol dm3, on l'activitat del protó és igual a 1.