Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ftaleïna, n f
  • es  ftaleína
  • en  phthalein

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos resultants de la reacció de condensació de l'anhídrid ftàlic amb fenols.
  • ca  detector termoiònic de flama, n m
  • ca  detector de flama alcalina, n m sin. compl.
  • ca  detector de nitrogen-fòsfor, n m sin. compl.
  • ca  FTD, n m sigla
  • ca  NPD, n m sigla
  • es  detector de llama alcalina
  • es  detector de nitrógeno-fósforo
  • es  detector termoiónico de llama
  • es  FTD sigla
  • es  NPD sigla
  • en  alkali flame detector
  • en  flame thermionic detector
  • en  nitrogen-phosphorus detector
  • en  FTD sigla
  • en  NPD sigla

Química analítica

Definició
Detector d'ionització de flama selectiu de compostos orgànics que contenen fòsfor i nitrogen emprat en cromatografia de gasos. L'efluent de la columna cromatogràfica es mescla amb hidrogen, passa a través d'una flama i es crema. El gas calent flueix al voltant d'una bola de silicat de rubidi escalfada elèctricament, la qual es manté a uns 180 V respecte a un elèctrode col·lector. La bola de silicat de rubidi calenta crea un plasma que assoleix una temperatura de 600 a 800ºC. En el plasma es produeixen una gran quantitat d'ions a partir de molècules que contenen fòsfor i nitrogen i donen lloc a un corrent molt gran d'ions.
  • ca  fuchsita, n f
  • es  fuchsita
  • en  fuchsite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química K(AL,Cr)2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd i diafanitat translúcida, té una lluïssor greixosa, una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. Es troba en esquists de grau mitjà associada a ^biotita^; en dolomies metamòrfiques o en calcoesquists dels Alps occidentals, en la proximitat de roques periodítiques o serpentítiques.
  • ca  fucsina, n f
  • ca  clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
  • ca  rosanilina, n f sin. compl.
  • es  clorhidrato de rosanilina
  • es  fucsina
  • es  rosanilina
  • en  fuchsin
  • en  fuchsine
  • en  rosaniline
  • en  rosaniline hydrochloride
  • for  C20H20ClN3

Química orgànica

Definició
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant, d'olor suau.

Nota

  • És soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra. La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H 4=NH2+ Cl−) amb un metil de més. La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors. S'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina. La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i ser vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, amb diferents noms i marques comercials. La seda té una gran afinitat amb aquest colorant i és possible aconseguir-ne una àmplia gamma de colors, que van des del roig als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha estat utilitzant com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermedi per a l'obtenció de colorants.
  • ca  fuel, n m
  • es  fuel
  • es  fueloil
  • es  fuelóleo
  • en  fuel oil

Química industrial

Definició
Combustible líquid derivat del petroli, de color negre, viscositat alta i un contingut relativament elevat de sofre, de fins al 3,5% en pes. Es fa servir en calefacció, en combustió industrial, per a motors de vaixell, en unitats de cogeneració o en altres aplicacions de gran consum. Correspon a les fraccions més pesades, de punts d'ebullició a pressió atmosfèrica de fins a 400ºC, si bé s'acostuma a obtenir per la ^mescla^ de fraccions líquides procedents de diferents unitats de la refineria, a més de la ^destil•lació atmosfèrica^ i de la ^destil•lació al buit^. Es distingeix entre el fuel número 1, amb un contingut màxim del 2,7% de sofre, i el fuel número 2, de fins al 3,5%.
  • ca  gas de refineria, n m
  • ca  fuel gas, n m sin. compl.
  • es  fuel gas
  • es  gas de refinería
  • en  fuel gas
  • en  refinery gas

Química industrial

Definició
Gas combustible constituït per hidrogen, metà i petites quantitats de components més pesats, que es crema a la pròpia refineria en els forns o en les calderes de vapor. S'obté com a subproducte en diverses unitats de la refineria, com els craqueigs o els ^reformats^.
  • ca  fugacitat, n f
  • es  fugacidad
  • en  fugacity
  • sbl  f

Química física

Definició
Variable intensiva que expressa la variació del potencial químic d'un gas real amb la pressió. Aquesta variació s'expressa mitjançant μi = μ<º sobre i> + RT ln (fi / pº), on μi és el potencial químic de la substància, μ<º sobre i> és el potencial químic estàndard de la substància i pº és la pressió estàndard. Aquesta variable va ser introduïda per G. N. Lewis l'any 1901 com a generalització de l'expressió que es verifica per a un gas ideal, μi = μ<º sobre i> + RT ln (pi / pº), on pi representa la pressió parcial de la substància. Actualment, es considera que és l'^activitat^ del gas en unitats de pressió, fi = ai pº.
  • ca  full <beta grega minúscula>, n m
  • ca  full plegat, n m sin. compl.
  • es  hoja <beta grega minúscula>
  • es  hoja plegada
  • en  <beta grega minúscula> sheet
  • en  pleated sheet

Bioquímica

Definició
Estructura secundària regular en què diferents cadenes polipeptídiques esteses formen ponts d'hidrogen entre elles, a través de grups N<signe menys>H i C=O. En els fulls <beta grega minúscula> paral·lels, les cadenes polipeptídiques van en la mateixa direcció; en els fulls <beta grega minúscula> antiparal·lels, les cadenes contigües van en direccions oposades. Els fulls <beta grega minúscula> formen part de moltes proteïnes globulars i uneixen polipèptids del mateix tipus en algunes proteïnes fibroses, com la fibroïna de la seda. El percentatge de full <beta grega minúscula> i hèlix <alfa grega minúscula> en una proteïna es pot estimar mitjançant la tècnica del dicroïsme circular.
  • ca  full <beta grega minúscula>, n m
  • ca  full plegat, n m sin. compl.
  • es  hoja <beta grega minúscula>
  • es  hoja plegada
  • en  <beta grega minúscula> sheet
  • en  pleated sheet

Bioquímica

Definició
Estructura secundària regular en què diferents cadenes polipeptídiques esteses formen ponts d'hidrogen entre elles, a través de grups N<signe menys>H i C=O. En els fulls <beta grega minúscula> paral·lels, les cadenes polipeptídiques van en la mateixa direcció; en els fulls <beta grega minúscula> antiparal·lels, les cadenes contigües van en direccions oposades. Els fulls <beta grega minúscula> formen part de moltes proteïnes globulars i uneixen polipèptids del mateix tipus en algunes proteïnes fibroses, com la fibroïna de la seda. El percentatge de full <beta grega minúscula> i hèlix <alfa grega minúscula> en una proteïna es pot estimar mitjançant la tècnica del dicroïsme circular.
  • ca  ful·lerè, n m
  • es  fulereno
  • en  fullerene

Química inorgànica

Definició
Forma al•lotròpica del carboni, format per molècules independents que, a diferencia del grafit i del diamant, presenta xarxes bidimensionals i tridimensionals infinites.

Nota

  • El més conegut és el C<sub>60</sub>, les molècules del qual són esferes de 60 àtoms de carboni i cada àtom està unit a uns altres tres àtoms de carboni. També es coneixen altres molècules, com ara el C<sub>72</sub> i el C<sub>80</sub>, entre d'altres. És la menys abundant de les formes al•lotròpiques del carboni.