Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  funció de distribució radial, n f
  • ca  RDF, n f sigla
  • es  función de distribución radial
  • es  RDF sigla
  • en  radial distribution function
  • en  RDF sigla

Química teòrica

Definició
Funció de la distància al nucli, p(r), en un àtom hidrogenoide, tal que p(r)dr dóna la probabilitat de trobar l'electró en una capa esfèrica de gruix dr i radi r centrada en el mateix nucli. Per tant, p(r) representa una probabilitat per unitat de distància electró-nucli, és a dir, una densitat radial de probabilitat. Per a cada estat de l'àtom la funció de distribució radial s'obté integrant el mòdul al quadrat de l'orbital corresponent respecte les dues coordenades angulars: <EXPRESSIÓ 73>, èn què Rn,l( r) és la part radial de l'orbital atòmic. El màxim de p(r) indica el radi més probable al qual es pot trobar l'electró. En el cas de l'orbital 1s aquesta distància és a0 i s'anomena radi de Bohr. La integració de la funció de distribució radial entre 0 i un valor r0 permet saber la probabilitat de trobar l'electró dins d'una esfera de radi r0.
  • ca  funció de distribució radial, n f
  • ca  RDF, n f sigla
  • es  función de distribución radial
  • es  RDF sigla
  • en  radial distribution function
  • en  RDF sigla

Química teòrica

Definició
Funció, g(r), que indica la variació de la densitat mitjana de molècules d'un líquid amb la distància respecte d'una molècula determinada. Es calcula segons g(r) = ρ(r)/ρtotal, en què ρtotal és la densitat mitjana del líquid i ρ(r) és la densitat de molècules que hi ha en una capa esfèrica de gruix dr i radi r centrada en la molècula de referència. El producte g(r)r2d r dóna la probabilitat de trobar una molècula en aquesta capa esfèrica de gruix diferencial. El perfil que presenta la funció de distribució radial està relacionat amb la intensitat de les forces intermoleculars i dóna informació sobre l'estructura del líquid.
  • ca  energia de Gibbs, n f
  • ca  energia lliure de Gibbs, n f sin. compl.
  • ca  funció de Gibbs, n f sin. compl.
  • es  energía de Gibbs
  • es  energía libre de Gibbs
  • es  función de Gibbs
  • en  Gibbs energy
  • en  Gibbs free energy
  • en  Gibbs function
  • sbl  G

Química física

Definició
Variable extensiva associada al ^treball útil^ màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de forma reversible, a temperatura i pressió constants: ∆T, p G ≤ Wútil. Per exemple, la quantitat màxima d'energia elèctrica que es pot extreure d'una ^pila^ quan actua de forma reversible coincideix amb l'energia de Gibbs bescanviada per la pila a temperatura i pressió constants. L'energia de Gibbs és una funció d'estat que depèn de l'entalpia, la temperatura i l'entropia: G = H − TS. Aquesta magnitud va ser introduïda per J. W. Gibbs l'any 1873 com a funció per descriure l'apropament a l'equilibri en processos a temperatura i pressió constants. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Gibbs en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i pressió constants, pels quals l'energia de Gibbs ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés. Veure ^energia lliure^.
  • ca  energia de Helmholtz, n f
  • ca  energia lliure de Helmholtz, n f sin. compl.
  • ca  funció de Helmholtz, n f sin. compl.
  • es  energía de Helmholtz
  • es  energía libre de Helmholtz
  • es  función de Helmholtz
  • en  Helmholtz energy
  • en  Helmholtz free energy
  • en  Helmholtz function
  • sbl  A
  • sbl  F

Química física

Definició
Variable extensiva associada al ^treball útil^ màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de forma reversible, a temperatura constant: ∆T A ≤ Wútil. L'energia de Helmholtz és una funció d'estat que depèn de l'energia interna, la temperatura i l'entropia: A = U − TS. Aquesta magnitud va ser introduïda per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882 amb el nom d'^energia lliure^ per a tenir en compte la part d'energia que es podia utilitzar, ja que una part estava lligada al procés. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Helmholtz en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i volum constants, pels quals l'energia de Helmholtz ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés. En química de superfícies es pot utilitzar el símbol F per a l'energia de Helmholtz per tal d'evitar la confusió amb el símbol A emprat per a l'àrea.
  • ca  funció de Massieu, n f
  • es  función de Massieu
  • en  Massieu function
  • sbl  J

Química física

Definició
Potencial termodinàmic en ^representació entròpica^ associat a l'^energia de Helmholtz^, les variables naturals del qual són l'invers de la temperatura i el volum. S'expressa mitjançant J = S − U/T = −A/T. En general les funcions de Massieu es consideren equivalents dels potencials termodinàmics en ^representació energètica^.
  • ca  funció de partició, n f
  • es  función de partición
  • en  partition function

Química teòrica

Definició
Suma de les probabilitats no normalitzades de tots els microestats d'un sistema que pertanyen a un mateix col·lectiu. L'expressió de la funció de partició és diferent per a cada ^col·lectiu^ perquè aquests difereixen en l'expressió de la probabilitat dels seus microestats. Cal destacar la funció de partició d'un col·lectiu canònic o funció de partició canònica (Q, Z), la funció de partició d'un col·lectiu microcanònic o funció de partició microcanònica (Ω, z) i la funció de partició d'un col·lectiu gran canònic o gran funció de partició (Ξ). La funció de partició canònica s'escriu Q = Σ exp (−Ei/kT), en què l'exponencial representa la probabilitat no normalitzada d'un microestat i, i el sumatori s'estén a tots els microestats del col·lectiu canònic. Aquesta probabilitat depèn de l'energia Ei del microestat i de la temperatura absoluta T, essent k la constant de Boltzmann. La funció de partició és una magnitud que depèn de l'estat termodinàmic del sistema i, per tant, de les variables que caracteritzen aquest estat. És per això que constitueix una eina clau de la termodinàmica estadística per a calcular diferents propietats termodinàmiques del sistema i explicar-les a partir dels paràmetres microscòpics de les partícules (àtoms o molècules) que el formen.
  • ca  integral de configuració, n f
  • ca  funció de partició configuracional, n f sin. compl.
  • es  función de partición configuracional
  • es  integral de configuración
  • en  configuration integral
  • en  configurational partition function

Química teòrica

Definició
Integral definida <expressió 108>, en què k és la constant de Boltzmann, T, la temperatura absoluta, <i><q amb vector></i>1, <i><q amb vector></i>2, ..., <i><q amb vector></i>N, les coordenades de posició de les partícules 1, 2, …, N, en un sistema de N partícules (àtoms o molècules) en el qual el potencial d'interacció ve donat per la funció V (<i><q amb vector></i>1, <i><q amb vector></i>2, ..., <i><q amb vector></i>N). Les integrals s'estenen a tot el volum, V, que ocupa el sistema. En una primera aproximació, la funció de partició canònica, Q, del sistema es pot escriure com el producte de la integral de configuració per la funció de partició, Qid, que tindria el sistema si no hi hagués interaccions entre les partícules: Q = Qid Qcon / VN.
  • ca  funció de partició molecular, n f
  • es  función de partición molecular
  • en  molecular partition function
  • sbl  q
  • sbl  z

Química teòrica

Definició
Funció anàloga a la funció de partició canònica que la termodinàmica estadística defineix per a una molècula. S'escriu q = Σ exp (−εj/kT), en què l'exponencial representa la probabilitat no normalitzada de trobar la molècula a l'estat j i el sumatori s'estén a tots els possibles estats moleculars. Aquesta probabilitat depèn de l'energia εj de l'estat j de la temperatura absoluta T, essent k la constant de Boltzmann. També és habitual escriure-la q = Σ gj exp (−εj/kT), on j ara fa referència als diferents nivells energètics i gj és la degeneració de cadascun d'ells. El valor numèric de la funció de partició molecular, que pot anar de zero a infinit, és una indicació del nombre d'estats d'una molècula que són tèrmicament accessibles a una determinada temperatura. Com que recull la distribució de poblacions dels estats moleculars, conté informació de les propietats termodinàmiques d'un sistema de partícules independents. La seva relació amb la funció de partició canònica d'un sistema de N partícules idèntiques, independents i indistingibles ve donada per: Q = qN/ N!.
  • ca  funció de Planck, n f
  • es  función de Planck
  • en  Planck function
  • sbl  Y

Química física

Definició
Potencial termodinàmic en ^representació entròpica^ associat a l'^energia de Gibbs^, les variables naturals del qual són l'invers de la temperatura i la pressió per unitat de temperatura. S'expressa mitjançant Y = S − U/T − pV/T = −G/T.
  • ca  funció de polarització, n f
  • es  función de polarización
  • en  polarization function

Química teòrica

Definició
Orbital atòmic amb un valor del nombre quàntic orbital, l, superior al més elevat de la configuració electrònica d'un àtom. Les funcions de polarització són necessàries per descriure la deformació o polarització per distorsió que sofreix la distribució electrònica d'un àtom quan se li aplica un camp elèctric extern. Com que la formació d'enllaços implica una polarització de la distribució electrònica dels àtoms, les funcions de polarització són també útils per descriure correctament l'estructura electrònica molecular. S'afegeix aquest tipus de funcions al conjunt de funcions de base estàndard per construir els orbitals moleculars.