Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fòsfor, n m
  • es  fósforo
  • en  phosphorus
  • sbl  P

Química inorgànica

Definició
Element segon del grup 15 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 15 i massa atòmica 30,974.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-tres isòtops, un dels quals és estable, <sup>31</sup>P. Es presenta com un sòlid que té diferents formes al•lotròpiques amb propietats diferents. El fòsfor blanc, el fòsfor vermell i el fòsfor negre són les més conegudes i difereixen entre elles per les estructures cristal•lines. El fòsfor blanc és inestable a la temperatura ordinària i és un verí molt violent, mortal en una dosi d'alguns centigrams. Es va transformant més o menys lentament en fòsfor vermell, que no és tòxic però encara no és estable. El fòsfor negre és la forma termodinàmicament estable. El fòsfor és relativament abundant en la natura i els seus minerals principals són en forma de fosfats. S'obté a partir del tractament d'aquests fosfats en forns per obtenir fòsfor elemental. És menys electronegatiu que el nitrogen, però en canvi és més reactiu per la menor tendència a donar enllaços múltiples. Té una gran afinitat pels halògens i l'oxigen. En calent reacciona amb els metalls. Té caràcter reductor i descompon el vapor d'aigua per donar hidrogen i diferents òxids de fòsfor. Presenta els estats d'oxidació <signe menys>3, +1, +3 i +5. Es fa servir principalment en la fabricació d'adobs, però també en la indústria dels llumins.
  • ca  fosforescència, n f
  • es  fosforescencia
  • en  phosphorescence

Química física

Definició
Procés fotofísic d'^emissió espontània^ per part d'una molècula que es troba en un estat excitat, que s'esdevé en l'escala de temps dels segons o de fraccions de segon després que la molècula deixi d'absorbir radiació electromagnètica. En primer lloc, la molècula absorbeix radiació electromagnètica i experimenta una transició a un estat excitat de la mateixa ^multiplicitat de spin^ que l'estat fonamental, que normalment és d'un singlet. Aquesta transició sol portar la molècula a nivells vibracionals excitats de l'estat excitat. Tot seguit, la molècula transfereix a l'entorn l'excés d'energia vibracional, per exemple mitjançant col•lisions, i arriba al nivell vibracional més baix de l'estat excitat. A mesura que la molècula es relaxa vibracionalment, però, arriba un moment que adopta una geometria en què l'energia de l'estat excitat on es troba és igual a l'energia que tindria la molècula en un estat excitat de diferent multiplicitat de spin, normalment un triplet. Llavors hi ha certa probabilitat que la molècula experimenti un ^creuament entre sistemes^ entre l'estat excitat singlet i l'estat excitat triplet. Quan la molècula es troba en l'estat excitat triplet, es continua relaxant vibracionalment per arribar al nivell vibracional més baix d'aquest estat electrònic. Per últim, la molècula experimenta l'emissió espontània des d'aquest nivell vibracional de l'estat excitat triplet a l'estat fonamental singlet. La fosforescència sempre es produeix a freqüències més baixes que les de la radiació electromagnètica que ha absorbit la mostra, perquè l'emissió espontània té lloc després que les molècules hagin transferit a l'entorn part de l'excés d'energia vibracional. La raó per la qual la fosforescència es produeix a intervals de temps més llargs que la ^fluorescència^ després que la radiació electromagnètica incident deixi d'actuar rau en el fet que la transició entre l'estat excitat triplet i l'estat fonamental singlet està prohibida per spin, ja que la multiplicitat de spin d'ambdós estats és diferent. Un exemple de fosforescència el proporcionen les aurores boreals i australs produïdes pels àtoms d'oxigen de les capes altes de l'atmosfera.
  • ca  fosforilació, n f
  • es  fosforilación
  • en  phosphorylation

Bioquímica

Definició
Incorporació d'un grup fosfat a una molècula segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 4>. El procés pel qual l'energia lliure obtinguda per l'oxidació metabòlica, acoblada al transport electrònic, és aprofitada per a generar ATP a partir d'ADP i fosfat inorgànic s'anomena <i>fosforilació oxidativa</i>. En la fotosíntesi, la síntesi d'ATP a partir d'ADP i fosfat inorgànic acoblada al transport electrònic s'anomena <i>fotofosforilació</i>. La <i>fosforilació de proteïnes</i> és un tipus de modificació post-traduccional pel qual un grup fosfat es transfereix des de l'ATP a un grup hidroxil d'un residu de serina, treonina o tirosina.
  • ca  fosforilasa, n f
  • es  fosforilasa
  • en  phosphorylase

Bioquímica

Definició
Enzim de la classe de les transferases que catalitza reversiblement l'escissió fosforolítica dels enllaços <alfa grega minúscula>(1<fletxa dreta>4) glicosídics dels disacàrids o els polisacàrids. Les fosforilases pertanyen al subgrup de les glucosil transferases. La més important és la <i>glicogen fosforilasa</i>, que catalitza la reacció (glucosa)<sub>n</sub> + Pi <fletxa dreta> (glucosa)<sub>n<signe menys>1</sub> + glucosa-1-fosfat repetidament sobre els enllaços <alfa grega minúscula>(1<fletxa dreta>4) de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids. L'activitat de les fosforilases és regulada per interaccions al·lostèriques i per modificació covalent (fosforilació i desfosforilació).
  • ca  fosforita, n f
  • ca  roca fosfàtica, n f sin. compl.
  • es  fosforita
  • es  roca fosfática
  • en  phosphate rock
  • en  phosphorite

Química industrial

Definició
Roca amb una alta concentració de fosfats càlcics, principalment ortofosfat tricàlcic, de fórmula Ca<sub>3</sub>(PO<sub>4</sub>)<sub>2</sub>, que provenen de les closques de determinats invertebrats marins, o d'ossos i excrements de vertebrats. Conté també fluorurs, carbonats i silicats càlcics. La riquesa en fosfats arriba a ser del 35% com a pentaòxid de fòsfor o del 73% com a fosfat. És la matèria primera de l'obtenció d'^àcid fosfòric^, de ^superfosfat^ o de fosfat bicàlcic per a alimentació animal. Al Sàhara Occidental hi ha grans jaciments a l'aire lliure, així com al Perú, a Califòrnia, a Idaho i Florida (EUA) i a la península de Kola (Rússia).
  • ca  fosgen, n m
  • es  fosgeno
  • en  phosgene

Química industrial

Definició
Diclorur de carbonil. Gas incolor de fórmula COCl<sub>2</sub>, més dens que l'aire, molt tòxic, d'olor sufocant i amb un punt d'ebullició de 8ºC. Amb aigua es descompon i dóna diòxid de carboni i clorur d'hidrogen. Va ser preparat per primera vegada el 1811, per reacció de monòxid de carboni i clor, segons la reacció <EXPRESSIÓ 33>. Aquesta reacció té lloc en fase gas a 125ºC en un llit de coc. El fosgè es condensa i els gasos residuals s'han de depurar totalment de fosgè atesa la seva toxicitat. També es pot generar en la descomposició tèrmica de derivats clorats. Durant la Primera Guerra Mundial es va fer servir com a gas de guerra, ja que s'hidrolitza en els pulmons i produeix clorur d'hidrogen. Actualment és un agent de cloració industrialment important perquè permet passar els àcids a clorurs d'àcid, i els alcohols a derivats clorats, habitualment a clorurs d'alquil, <EXPRESSIÓ 34>. El fosgè és una matèria primera, juntament amb el bisfenol A, que es fa servir per a obtenir resines policarbonat i colorants, com el violeta de metil, i per a fer diisocianats, que són la matèria primera dels poliuretans, carbamats, carbonats orgànics, pesticides i herbicides.
  • ca  fossa sèptica, n f
  • es  fosa séptica
  • en  septic tank

Medi ambient

Definició
Dipòsit impermeable i tapat, habitualment sota terra, on es condueix les ^aigües residuals^ per fer-les fermentar i liquar abans de llençar-les en un pou mort o en una claveguera. El dipòsit comunica amb l'exterior mitjançant un tub de ventilació, que permet la sortida dels gasos produïts durant el procés de ^digestió anaeròbia^ de la matèria orgànica. El tanc està dividit en dues o més cambres separades per envans que no arriben al sostre i que van proveïts d'alguns forats, situats aproximadament a un terç del fons; l'aigua passa d'una cambra a l'altra per decantació, amb la qual cosa s'aconsegueix, de passada, una separació física dels elements sòlids que conté. Les fosses sèptiques es poden utilitzar com a tractament de les ^aigües fecals^ procedents de petites comunitats o cases aïllades.
  • ca  fotó, n m
  • es  fotón
  • en  photon

Química teòrica

Definició
Quàntum d'energia en forma de radiació electromagnètica emès o absorbit per la matèria. El concepte de fotó fou introduït per A. Einstein, l'any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l'efecte fotoelèctric. Amb la realització d'experiències de xoc entre electrons i la radiació lluminosa s'ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d'associar-li un moment hν/c i una energia hν, en què ν és la freqüència de la radiació, h, la constant de Planck i c, la velocitat de la llum en el buit. El fotó té spin igual a 1 i, per tant, és un bosó; com que la seva massa en repòs és nul·la, l'helicitat del fotó només pot ésser 1 o −1, però no 0. Vegeu també ^efecte Compton^.
  • ca  fotodíode, n m
  • es  fotodiodo
  • en  photodiode

Química analítica

Definició
Díode semiconductor que produeix una força electromotriu en ésser irradiat. És un component d'alguns detectors. Un exemple de fotodíode és el fotodíode de silici, que consta d'una junció PN polaritzada inversament en un xip de silici. La polarització inversa crea una zona de despoblació electrònica que redueix a quasi zero la conductància de la junció. No obstant això, si la radiació electromagnètica incideix sobre el xip, apareix una distribució de forats i electrons en la zona de despoblació electrònica que, en moure's a través del fotodíode, donen lloc a un corrent elèctric que és proporcional a la potència radiant incident. Els fotodíodes presenten un interval espectral de 190 a 1.100 nm, aproximadament.
  • ca  fotodissociació, n f
  • es  fotodisociación
  • en  photodissociation

Química física

Definició
Dissociació d'una molècula després que hagi absorbit radiació electromagnètica. En el cas que la fotodissociació vagi precedida d'una absorció de radiació làser que porti la molècula a un nivell vibracional excitat en concret, la fotodissociació es pot utilitzar per a separar ^isotopòmers^. La clau d'aquest procés rau en l'elevada selectivitat que té la radiació làser per excitar un isotopòmer específic.