Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hamiltonià nuclear, n m
  • es  hamiltoniano nuclear
  • en  nuclear Hamiltonian

Química teòrica

Definició
Hamiltonià que representa l'energia no relativista del conjunt de nuclis d'una molècula quan aquesta es troba en un estat electrònic determinat. La seva expressió general per a una molècula de N nuclis és <expressió 24>, en què <i><constant de Planck reduïda></i> és la constant de Planck reduïda, mα i Zα són la massa i el nombre atòmic del nucli α, e és la unitat de càrrega elèctrica, ε0 és la permitivitat del buit i rαβ és la distància entre dos nuclis α i β. El primer terme del hamiltonià nuclear representa l'energia cinètica dels nuclis, el segon terme l'energia de repulsió coulòmbica entre els nuclis, i el tercer terme és el potencial atractiu promig que creen els electrons sobre els nuclis. Aquest terme és, de fet, un valor propi del hamiltonià electrònic expressat de forma paramètrica en funció de la disposició espacial dels nuclis atòmics. Cal calcular prèviament aquest valor propi per a totes les possibles disposicions nuclears per poder definir correctament la funció de potencial atractiva que Eel A representa. Vegeu també ^operador d'energia cinètica^, ^operador d'energia potencial^ i ^aproximació de Born-Oppenheimer^.
  • ca  hapticitat, n f
  • es  hapticidad
  • en  hapticity

Química inorgànica

Definició
Nombre d'àtoms de carboni que estan enllaçats directament a un metall mitjançant un ^enllaç covalent^.

Nota

  • Vegeu també ^compost organometàl•lic^.
  • ca  funció harmònica esfèrica, n f
  • ca  harmònics esfèrics, n m pl sin. compl.
  • es  armónicos esféricos
  • es  función armónica esférica
  • en  spherical harmonic function
  • en  spherical harmonics
  • sbl  Ylm(θ,ϕ)

Química teòrica

Definició
Conjunt de funcions que són característiques dels sistemes mecanicoquàntics amb simetria esfèrica. A part de dependre de les coordenades angulars θ i ϕ, la seva expressió ve determinada per dos nombres enters, l i m. El nombre enter l pot prendre els valors 0, 1, 2, 3, ..., mentre que, per a cada valor de l, el nombre m està restringit als valors −l, −l + 1, ..., 0, ..., l − 1, l. La funció harmònica esfèrica és el conjunt de funcions pròpies de l'operador de moment angular i constitueixen la part angular de les funcions d'ona de sistemes centrosimètrics tals com els àtoms hidrogenoides.
  • ca  hassi, n m
  • es  hassio
  • en  hassium
  • sbl  Hs

Química inorgànica

Definició
Element quart del grup 8 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 108 i massa atòmica 269.

Nota

  • Se'n coneixen fins a set isòtops, tots ells artificials i inestables.
  • ca  Hastelloy, n m
  • es  Hastelloy
  • en  Hastelloy
  • sbl  Ni/Mo/Fe

Metal·lúrgia

Definició
Grup de superaliatges de níquel amb molibdè, ferro i, a vegades, crom i tungstè, molt resistents a la corrosió.

Nota

  • Hastelloy és la marca registrada de Haynes International, Inc.
  • ca  anàlisi de perills i operabilitat, n f
  • ca  anàlisi de risc i operabilitat, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi funcional d'operabilitat, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi operativa, n f sin. compl.
  • ca  AFO, n f sigla
  • ca  AO, n f sigla
  • ca  HAZOP, n f sigla
  • es  análisis de riesgos y operabilidad
  • es  HAZOP
  • en  hazard and operability analysis
  • en  HAZOP

Enginyeria química

Definició
Aplicació d'un examen crític, formal i sistemàtic d'un procés o un projecte d'enginyeria d'una nova instal·lació per avaluar el risc potencial de l'operació o funcionament incorrecte dels components individuals dels equips i els consegüents efectes sobre la instal·lació com a conjunt. És un mètode que va ser dissenyat a la dècada dels seixanta per la Imperial Chemical Industries (ICI) a Anglaterra per aplicar-lo al disseny de plantes de fabricació de pesticides. La tècnica es fonamenta en el fet que les desviacions en el funcionament de les condicions normals d'operació i disseny solen conduir a una fallada del sistema.
  • ca  hidroclorofluorocarbur, n m
  • ca  hidroclorofluorocarboni, n m sin. compl.
  • ca  HCFC, n m sigla
  • es  hidroclorofluorocarburo
  • es  HCFC sigla
  • en  hydrochlorofluorocarbon
  • en  HCFC sigla

Química industrial

Definició
^Clorofluorocarbur^ que té obligatòriament hidrogen a la molècula. Els hidroclorofluorocarburs tenen les mateixes propietats fisicoquímiques que els clorofluorocarburs normals, per bé que presenten una incidència 20 o 30 vegades menor que els clorofluorocarburs sobre la capa d'ozó. Per això des de 1987 els han substituït en diverses aplicacions, tot i que els hidroclorofluorocarburs també es van substituint pels ^hidrofluoroalcans^, encara més innocus. Alguns exemples d'hidroclorofluorocarburs són F.22 (CHClF<sub>2</sub>) i F.142b (CClF<sub>2</sub>--CH<sub>3</sub>).
  • ca  hexaclorociclohexà, n m
  • ca  HCH, n m sigla
  • es  hexaclorociclohexano
  • es  HCH sigla
  • en  hexachlorocyclohexane
  • en  HCH sigla

Química industrial

Definició
Derivat hexaclorat del ciclohexà, de fórmula C<sub>6</sub>H<sub>6</sub>Cl<sub>6</sub>, emprat com a insecticida poderós.
  • ca  hidrodesulfuració, n f
  • ca  HDS, n m sigla
  • es  hidrodesulfuración
  • es  HDS sigla
  • en  hydrodesulfurization
  • en  HDS sigla

Química industrial

Definició
^Hidrotractament^ que té per objecte ^endolcir^ una fracció de petroli mitjançant la seva reacció amb hidrogen, la qual dóna sulfur d'hidrogen. Les reaccions esquemàtiques són <EXPRESSIÓ 10>. Es tracta d'una ^reacció catalítica^ que té lloc en reactors de llit fix. L'hidrogen procedeix normalment d'altres punts de la refineria que n'obtenen en excés, com els reformadors. El sulfur d'hidrogen obtingut s'absorbeix en una ^unitat d'amines^ i finalment és transformat a sofre en un ^cicle Claus^. El procés d'hidrodesulfuració pot dissenyar-se amb moltes variants, depenent del corrent que cal tractar, del tipus i capacitat de la refineria i de la flexibilitat que es desitgi al procés (?). Per exemple, hi pot haver ^hidrocraqueig^ i eliminar el sofre conjuntament amb un cert grau de craqueig del producte en el mateix reactor o amb un altre en sèrie. Vegeu també ^reformat^.
  • ca  hedenbergita, n f
  • es  hedenbergita
  • en  hedenbergite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química CaFe[Si2O6] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de verd fosc fins a negre) i diafanitat de translúcida a opaca, té una lluïssor vítria, una duresa de 5,5-6,6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre bru clar i verd. Presenta una densitat mitjana de 3,58-3,60 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació perfecta, en un angle de 90º. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. Aquest mineral es troba en les roques metamòrfiques de contacte riques en minerals de ferro (skarn) associat a granats, sulfurs, epidotes i calcites. Presenta interès científic i col·leccionístic.