Diccionari de química (històric complet)

ca hidrofluoroalcà, n m
ca HFA, n m sigla
es hidrofluoroalcano
es HFA sigla
en hydrofluoroalkane
en HFA sigla

Química industrial

Definició

Compost d'estructura similar a l'hidrocarbur ^alifàtic^, però amb alguns o tots els hidrògens substituïts per àtoms de fluor, i sense clor ni brom. Els hidrofluoroalcans tenen propietats similars als ^clorofluorocarburs^ i als ^hidroclorofluorocarburs^, però tenen una incidència sobre la capa d'ozó pràcticament negligible. Alguns exemples d'hidrofluoroalcans comercialitzables són F.134a (CH2F-CF3), F.125 (CHF2-CF3) i F.152a (CH3-CHF2).

ca hialuronidasa, n f
ca hialuronoglucuronidasa, n f sin. compl.
es hialuronidasa
es hialuronoglucuronidasa
en hyaluronidase
en hyaluronoglucuronidase

Bioquímica

Definició

Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l'acció lítica que exerceix sobre l'àcid hialurònic del teixit conjuntiu. Catalitza la hidròlisi de l'enllaç <beta grega minúscula>(1<fletxa dreta>3) entre l'àcid glucurònic i la N acetilglucosamina. Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracel·lular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l'hoste. Inicialment fou coneguda amb el nom de factor dispersant de Duran-Reynals.

Nota

graf_BIO.doc

ca hialuronidasa, n f
ca hialuronoglucuronidasa, n f sin. compl.
es hialuronidasa
es hialuronoglucuronidasa
en hyaluronidase
en hyaluronoglucuronidase

Bioquímica

Definició

Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l'acció lítica que exerceix sobre l'àcid hialurònic del teixit conjuntiu. Catalitza la hidròlisi de l'enllaç <beta grega minúscula>(1<fletxa dreta>3) entre l'àcid glucurònic i la N acetilglucosamina. Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracel·lular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l'hoste. Inicialment fou coneguda amb el nom de factor dispersant de Duran-Reynals.

Nota

graf_BIO.doc

ca hibridació, n f
es hibridación
en hybridization

Química teòrica

Definició

Transformació d'un conjunt d'orbitals atòmics d'energia similar en un nou conjunt d'orbitals amb diferent distribució espacial i equivalents entre si. Cadascun dels nous orbitals, anomenats orbitals híbrids, és una combinació lineal dels orbitals atòmics originals, essent el nombre d'orbitals híbrids obtinguts igual al nombre d'orbitals atòmics que s'han combinat. La hibridació és un concepte de la teoria de l'enllaç de valència la qual considera que els enllaços moleculars són deguts a l'aparellament d'electrons situats en orbitals d'àtoms veïns. Amb la hibridació s'obtenen uns orbitals atòmics que centren la seva densitat de càrrega electrònica en la direcció dels enllaços i es pot, d'aquesta manera, justificar l'equivalència dels mateixos i la geometria molecular observada. Així, per explicar la geometria tetraèdrica del metà i els seus quatre enllaços equivalents, cal suposar que un orbital 2s i tres orbitals 2p de l'àtom de carboni es combinen entre si per donar lloc a quatre orbitals híbrids sp³ cadascun dels quals apunta cap a un vèrtex d'un tetraedre regular i és ocupat per un electró. La superposició de cadascun d'aquests orbitals híbrids amb l'orbital 1s d'un hidrogen dóna lloc als quatre enllaços sigma de la molècula. Quan un orbital s es combina amb només dos orbitals p s'obtenen tres orbitals híbrids sp² coplanars que apunten als tres vèrtexs d'un triangle equilàter. Si els orbitals sp² participen en enllaços σ, l'orbital p restant, que se situa en direcció perpendicular, sol participar en un enllaç π. Els orbitals híbrids sp² es descriuen en molècules que presenten un enllaç doble com els compostos etilènics, carbonílics, etc. En el cas que un orbital s es combini amb només amb un orbital p, s'obtenen dos orbitals híbrids sp equivalents, alineats entre si però apuntant en sentit oposat. Els dos orbitals p sobrants resten en plans perpendiculars i participen en sengles enllaços π. La hibridació sp es descriu en composts amb un enllaç triple o amb enllaços dobles acumulats, com és el cas de derivats acetilènics, nitrils, al·lens, etc. La participació d'orbitals d condueix a hibridacions més complexes: dsp³ i d² sp³. La hibridació dsp³ correspon a una bipiràmide triangular, i la hibridació d² sp³ correspon a un octaedre. És important tenir present que la hibridació no és un procés físic i que només es tracta d'un model útil per interpretar geometries.

ca hidràcid, n m
es hidrácido
en hydracid

Química inorgànica

Definició

Combinació binària d'hidrogen amb altres no-metalls en solució aquosa.

Nota

La substància pura en si no és un àcid, només actua com a tal quan està en solució, habitualment aquosa. És per això que, en estat pur, es considera un ^hidrur^ i, en solució aquosa, un hidràcid. Els hidràcids coneguts són l'àcid fluorhídric, l'àcid clorhídric, l'àcid bromhídric, l'àcid iodhídric, l'àcid sulfhídric, l'àcid selenhídric, l'àcid telurhídric i l'àcid cianhídric. Aquest darrer, però, és un cas especial, ja que, malgrat que l'ió CN<signe menys> no és monoatòmic, presenta un comportament químic idèntic al dels ^halurs^. La força d'aquests àcids augmenta d'esquerra a dreta i de dalt a baix de la taula periòdica dels elements. L'àcid clorhídric, l'àcid bromhídric i l'àcid iodhídric es consideren ^àcids forts^, mentre que la resta són ^àcids febles^.

ca glícid, n m
ca carbohidrat, n m sin. compl.
ca glúcid, n m sin. compl.
ca hidrat de carboni, n m sin. compl.
es carbohidrato
es glícido
es glúcido
es hidrato de carbono
en carbohydrate
en glucide

Bioquímica

Definició

Polialcohol amb funcions carbonil (aldehid o cetona) la forma general del qual és Cx(H2O)y, cosa que justifica el terme hidrat de carboni, sovint utilitzat, tot i que el recent coneixement dels mecanismes reactius de la fotosíntesi ha revelat la poca idoneïtat de l'ús d'aquest terme. En alguns contextos informals s'utilitza la forma sucre. Els glícids no hidrolitzables (els monosacàrids o sucres simples) són designats amb el sufix -osa, i els glícids hidrolitzables (oligosacàrids o polisacàrids segons el nombre de monosacàrids constitutius), amb el sufix -òsid.

ca hidrat de cloral, n m
ca 2,2,2-tricloroetan-1,1-diol, n m sin. compl.
es 2,2,2-tricloroetano-1,1-diol
es hidrato de cloral
en 2,2,2-trichloroethane-1,1-diol
en chloral hydrate
for Cl₃CCH(OH)₂

Química orgànica

Definició

Compost cristal·lí que s'obté per la hidratació del cloral i té un punt de fusió de 57ºC.

Nota

S'usa en farmàcia des del 1869 com a sedant i hipnòtic, perquè actua com a depressor del sistema nerviós central.

ca hidratació, n f
es hidratación
en hydration

Química industrial

Definició

Reacció d'una substància amb aigua. Per exemple, la hidratació de carbur de calci per a donar ^acetilè^ o la hidratació de l'etilè per a donar ^etanol^. Quan s'afegeix aigua a una substància es forma un hidrat.

ca hidrazida, n f
es hidracida
en hydrazide

Química orgànica

Definició

Cadascuna de les hidrazines en què s'ha substituït un hidrogen per un grup ^acil^.

Nota

Si la hidrazida és el grup funcional preferent, s'anomenen amb el sufix -hidrazida i l'àtom de nitrogen unit al grup acil rep la posició N o 1'. Si en el compost hi ha un grup funcional preferent, el grup hidrazida actua com a substituent i és un derivat acilhidrazino, i l'àtom de nitrogen unit al sistema que porta el grup funcional principal rep la posició N o 1'.

ca hidrazina, n f
ca diazà, n m sin. compl.
es diazano
es hidrazina
en diazane
en hydrazine
for H₂NNH₂

Química orgànica

Definició

Hidrur de nitrogen que es presenta com un líquid incolor que desprèn fums en l'aire, amb una olor penetrant semblant a la de l'amoníac, té un punt d'ebullició de 113 ºC i un punt de fusió de 2 ºC.

Nota

És soluble en aigua, amb la qual forma un azeòtrop que té un punt d'ebullició de 120,3 ºC i un contingut del 68,5 % en hidrazina. Es fa servir com a agent reductor, per obtenir derivats orgànics i com a combustible de coets. És tòxica per inhalació, ingestió, contacte i absorció dèrmica. Té un greu risc d'explosió quan s'exposa a la calor o en contacte amb agents oxidants.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota