Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  heli, n m
  • es  helio
  • en  helium
  • sbl  He

Química inorgànica

Definició
Element primer del grup 18 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 2 i massa atòmica 4,003.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vuit isòtops, dels quals dos són estables, <sup>3</sup>He i <sup>4</sup>He. Es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt d'ebullició de <signe menys>269 ºC. L'heli és l'únic de tots els elements que no solidifica mai a pressió ambiental, sinó que per obtenir heli sòlid cal augmentar la pressió, a més de disminuir la temperatura. És el segon element més abundant de l'univers després de l'hidrogen. Com que és massa lleuger per ser retingut pel camp gravitacional de la Terra, tot l'heli original s'ha perdut cap a l'espai i l'únic heli que es troba a la Terra és el resultant de la descomposició radioactiva d'elements pesats. S'obté a partir de dipòsits naturals de gasos on l'heli ha quedat retingut, o bé a partir de la ^destil•lació fraccionada^ de l'aire líquid. Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. La seva reactivitat és nul•la i no se'n coneixen compostos. Es fa servir com a substitut del nitrogen en atmosferes artificials, a causa de la seva baixa solubilitat en la sang. Com a fluid criogènic, té el punt d'ebullició més baix que es coneix i això el fa únic per a fenòmens que tenen lloc a baixa temperatura, com ara la superconductivitat.
  • ca  hèlix <alfa grega minúscula>, n f
  • es  hélice <alfa grega minúscula>
  • en  <alfa grega minúscula> helix

Bioquímica

Definició
Estructura secundària regular més comuna en les proteïnes. Consisteix en una disposició helicoïdal dels aminoàcids al voltant d'un cilindre, de manera que es formen ponts d'hidrogen entre cada grup N<signe menys>H i el grup C=O que es troba quatre residus abans. L'hèlix <alfa grega minúscula> és dextrogira i presenta un pas de rosca de 3,6 residus d'aminoàcid i un període d'identitat, la distància que l'hèlix avança per volta al llarg del seu eix, de 5,4 <símbol àngstrom>. El percentatge d'hèlix <alfa grega minúscula> i full <beta grega minúscula> en una proteïna es pot estimar mitjançant la tècnica del dicroïsme circular.
  • ca  hem, n m
  • es  hemo
  • en  heme

Bioquímica

Definició
Complex quelat de la protoporfirina amb l'ió ferrós, Fe(II), que actua com a grup prostètic de certes ferroproteïnes. És present en l'hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms. En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència: Fe(II) <fletxa dreta> Fe(III). La forma que conté Fe(III) és anomenada sovint <i>hemina</i>, dóna el color vermell a l'hemoglobina i es combina amb l'oxigen per al transport sense alteracions de valència. Les malalties genètiques anomenades <i>porfíries</i> són deficiències en la biosíntesi del grup hem que resulten en l'acumulació tòxica dels seus metabòlits precursors. L'augment de la concentració de bilirubina en sang, que provoca icterícia, està relacionada amb una excessiva degradació del grup hem.
  • ca  hematites, n f
  • ca  especularita, n f sin. compl.
  • ca  estronca-sang, n m sin. compl.
  • ca  ferro lluent, n m sin. compl.
  • ca  oligist, n m sin. compl.
  • es  hematites
  • es  oligisto
  • en  bloodstone
  • en  hematite
  • en  oligist

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química Fe2O3, que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (de gris acer a negre) i diafanitat opaca, excepte en làmines primes, té una lluïssor metàl·lica (de vegades mat), una duresa d'1,5 (5-6 en les formes no terroses) i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és vermell. Presenta una densitat alta de 5,2-5,3 g/cm3, una fractura desigual i fràgil i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral accessori comú en nombroses roques eruptives, en especial en laves; és rar en les plutonites i, en canvi, és comú en les pegmatites i en els filons hidrotermals. També es troba en els productes de sublimació de les exhalacions volcàniques. S'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de ferro, com a pigment i, en forma de pols, com a abrasiu.

Nota

  • La forma hematites prové del grec haima (en català, 'sang') i descriu el color que té aquest mineral quan és en pols.
  • ca  goethita, n f
  • ca  hematites bruna, n f sin. compl.
  • es  goethita
  • es  hematites parda
  • en  brown hematite
  • en  goethite

Geologia

Definició
Mineral de ferro, de fórmula química FeO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color entre bru fosc i bru groguenc i diafanitat subtranslúcida, té una lluïssor variable (d'adamantina a mat), una duresa de 4-5,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre bru i bru groguenc. Presenta una densitat mitjana, de 4,3 g/cm3, una fractura irregular i una exfoliació perfecta. Pertany a la classe dels hidròxids. És un constituent important de la ^limonita^ i l'ocre; rares vegades apareix com a mineral primari. És utilitzat com a matèria primera per a l'obtenció de ferro.

Nota

  • La forma goethita prové del nom de l'escriptor alemany J. W. Goethe.
  • ca  hemicel·lulosa, n f
  • es  hemicelulosa
  • en  hemicellulose

Química industrial

Definició
Component d'un grup de polímers derivats dels hidrats de carboni que formen part de l'estructura de la membrana cel•lular dels vegetals superiors. Representa un 10% de la matèria seca de la fusta d'arbres resinosos, com el pi i l'avet, i un 20% de la dels frondosos, com el bedoll, l'om, el pollancre i l'eucaliptus. L'hemicel•lulosa envolta les fibres de ^cel•lulosa^ de la fusta. L'estructura química és la de cadenes de pentoses i hexoses diferents de la glucosa, com la mannosa, la xilosa, la galactosa i l'arabinosa, i, per tant, sense relació química directa amb la cel•lulosa. Té un ^grau de polimerització^ entre 100 i 200. És insoluble en aigua però soluble en àlcalis forts. Es pot hidrolitzar amb àcids i és més reactiu i de menys resistència mecànica que la cel•lulosa.
  • ca  hemimorfita, n f
  • es  hemimorfita
  • en  hemimorfite

Geologia

Definició
Mineral de zinc, de fórmula química Zn4[(OH)2|Si2O7]·H2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, bru, groc) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (nacrada, vítria, sedosa), una duresa de 4,5-5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,2-3,5 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. Es troba en zones d'oxidació, en els jaciments amb sulfurs de zinc i de plom, associada amb smithsonita, cerussita, anglesita, esfalerita i galena. S'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de zinc.
  • ca  hemoglobina, n f
  • es  hemoglobina
  • en  hemoglobin

Bioquímica

Definició
Ferroproteïna, trobada en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que conté el grup hem i actua com a transportadora d'oxigen molecular. L'hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l'estructura i a la funció. L'estructura tridimensional fou establerta per Max Perutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge (Regne Unit). Una molècula d'hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l'una davant l'altra com els vèrtexs d'un tetràedre. Les dues cadenes <alfa grega minúscula> tenen cadascuna 141 residus d'aminoàcid, i les <beta grega minúscula> en tenen 146. Cadascuna de les quatre cadenes conté, unit per forces no covalents, un grup hem que conté l'àtom de Fe(II) com a lligand, el qual pot reaccionar reversiblement amb una molècula d'oxigen. La fixació d'oxigen en els pulmons i el seu transport als diferents teixits és la funció fonamental de l'hemoglobina. L'oxigenació no modifica la valència del Fe(II), però produeix canvis en l'estructura i en el caràcter àcid de la proteïna que afavoreixen el lliurament de diòxid de carboni als pulmons a partir del bicarbonat sòdic dissolt a la sang. L'afinitat de l'hemoglobina per l'oxigen creix en augmentar el pH, fet que es coneix com a <i>efecte Bohr</i>. La unió d'una molècula d'oxigen a una de les subunitats augmenta l'afinitat per l'oxigen de les altres subunitats, fet que es coneix com a <i>cooperativitat positiva</i> i que té lloc a través d'interaccions al·lostèriques entre les subunitats. El grup hem té una gran afinitat pel monòxid de carboni, petites concentracions del qual poden blocar la fixació vital de l'oxigen, la qual cosa explica la toxicitat del CO. Han estat identificades més de 500 variants de l'hemoglobina, moltes de les quals difereixen de la normal només per un dels 574 residus d'aminoàcid. Algunes d'aquests mutacions es tradueixen en una menor estabilitat estructural de l'hemoglobina, que sovint comporta la lisi dels eritròcits i, per tant, l'aparició d'anèmia hemolítica associada a malalties genètiques, com les talassèmies o l'anèmia falciforme.
  • ca  henicosà, n m
  • es  henicosano
  • en  heneicosane
  • for  CH3(CH2)19CH3

Química orgànica

Definició
Alcà de cadena lineal de 21 àtoms de carboni i massa molecular relativa 296,59 que es presenta com un sòlid blanc cristal·lí i té un punt de fusió de 40,4 ºC.

Nota

  • Té una densitat de 0,79 g/ml (20/4 ºC). A causa del seu caràcter apolar, és insoluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics.
  • ca  heptà, n m
  • es  heptano
  • en  heptane
  • for  CH3(CH2)5CH3

Química orgànica

Definició
Alcà de cadena lineal de 7 àtoms de carboni que es presenta com un líquid volàtil i inflamable i té un punt d'ebullició de 98,4 ºC.

Nota

  • Té nou isòmers de cadena. Té una densitat de 0,6837 g/ml (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en dissolvents orgànics. S'obté per destil·lació fraccionada del petroli. Es fa servir en síntesi orgànica com a dissolvent en la preparació de reactius de laboratori. També es fa servir com a combustible de referència per determinar l'^índex d'octà^ de les gasolines. De fet, com més ramificat és un alcà, més resisteix la compressió sense inflamar-se espontàniament. Es va assignar arbitràriament a l'heptà un índex d'octà de 0, i al 2,2,4-trimetilpentà, un de 100. Es fa servir com a dissolvent en espectroscòpia, en cromatografia de gasos i en cromatografia de líquids d'alta resolució. També s'utilitza com a substància de referència en cromatografia de gasos. És tòxic per inhalació, ingestió i contacte.