Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  infiltració, n f
  • es  infiltración
  • en  infiltration

Metal·lúrgia

Definició
Tècnica metal·lúrgica per a l'obtenció d'un pseudoaliatge de dos metalls, un d'alt punt de fusió, el qual es troba en forma d'esponja, i l'altre de baix punt de fusió, que consisteix a escalfar el conjunt fins al punt de fusió del segon, per tal que aquest s'introdueixi, per capil·laritat, en el primer.
  • ca  inflamable, adj
  • es  inflamable
  • en  flammable
  • en  inflammable

Enginyeria química

Definició
Que produeix fàcilment un vapor que es crema amb facilitat quan es barreja amb l'aire. En la majoria dels casos cal la presència d'una font d'ignició, com ara una flama o una guspira, que aporti l'energia necessària perquè comenci la combustió. El paràmetre que determina quant n'és d'inflamable una substància és el ^punt d'inflamació^. Les substàncies es classifiquen en combustibles, si tenen el punt d'inflamació per sobre de 55ºC, com el gasoil; inflamables, si tenen el punt d'inflamació entre 21ºC i 55ºC, com l'anhídrid acètic, i molt inflamables, si tenen el punt d'inflamació per sota de 21ºC, com la gasolina.
  • ca  infusió, n f
  • es  infusión
  • en  infusion

Química analítica

Definició
Operació consistent a fer actuar un dissolvent sobre una mostra a una temperatura superior a l'ambiental, de manera que només en el moment inicial el dissolvent es troba a la temperatura d'ebullició. Aquesta operació es fa servir quan la substància que cal dissoldre es pot descompondre per l'acció continuada del dissolvent en ebullició.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • en  inhibition

Enginyeria química

Definició
1. Reducció en la velocitat d'una reacció química, mitjançant l'acció d'un inhibidor. 2. Aturada o limitació de la funció d'un òrgan o d'una activitat fisiològica causada per l'alteració de l'acció que hi exercia un centre nerviós, una substància o una hormona específica. La majoria dels contaminants orgànics o inorgànics poden ser els causants d'aquesta alteració actuant com a inhibidors de manera immediata o progressiva, en augmentar la seva concentració. Per exemple, una substància orgànica que és biodegradable a una determinada concentració es pot tornar persistent a concentracions més elevades, ja que actua com a inhibidora del creixement dels microorganismes que feien possible la seva degradació. A concentracions encara més altes, la substància pot arribar a ser tòxica per a aquests microorganismes. Aquest efecte inhibidor dels contaminants és degut, presumiblement, a la seva acció sobre un o més dels enzims implicats en la funció o activitat fisiològica inhibida, i s'anomena <i>inhibició enzimàtica</i>.
  • ca  inhibició enzimàtica, n f
  • es  inhibición enzimática
  • en  enzyme inhibition

Bioquímica

Definició
Acció reversible o irreversible d'una substància sobre un enzim, de manera que no li permet d'actuar. La <i>inhibició competitiva</i> es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d'un enzim. Generalment, en aquest cas, l'inhibidor s'assembla estructuralment al substrat, però, a diferència d'aquest, no reacciona o reacciona molt lentament. Un exemple d'aquest tipus d'inhibidor el constitueix l'àcid malònic, que inhibeix la conversió de l'àcid succínic en àcid fumàric per part de la succinat deshidrogenasa. En la <i>inhibició no competitiva</i>, la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l'inhibidor amb la molècula de l'enzim, i l'acció s'inhibeix completament; n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l'anió cianur. En la <i>inhibició al·lostèrica</i>, tot i que l'inhibidor s'uneix reversiblement a l'enzim en algun punt diferent al centre actiu, es produeix la deformació de l'estructura de la molècula d'enzim i, per tant, impedeix la unió del substrat. Aquest tipus d'inhibició és molt important en la regulació de moltes vies metabòliques pel procés de retroinhibició. Un gran nombre de fàrmacs són inhibidors enzimàtics.
  • ca  inhibidor, n m
  • es  inhibidor
  • en  inhibitor

Química física

Definició
Substància que disminueix la velocitat de reacció i que fins i tot pot aturar una reacció, com a conseqüència de reaccionar abans que el substrat. El mecanisme pel qual un inhibidor provoca aquesta disminució de la velocitat de reacció no és sempre el mateix que el mecanisme de què es val un catalitzador per accelerar-la. Hi ha casos en què l'inhibidor es consumeix en una ^reacció competitiva^ amb la reacció d'interès. Un dels camps en què l'estudi dels efectes dels inhibidors adquireix especial rellevància és en les ^catàlisis enzimàtiques^. En aquest camp, un inhibidor poden actuar en una inhibició competitiva, si s'uneix a l'enzim en el centre actiu i impedeix que el substrat s'hi uneixi; en una inhibició acompetitiva, si s'uneix al complex enzim-substrat i no a l'enzim lliure i impossibilita que el substrat pugui evolucionar cap al producte de reacció, i en una inhibició no competitiva o inhibició mixta, si s'uneix tant a l'enzim lliure com al complex enzim-substrat. En les reaccions en cadena també és possible trobar ^etapes d'inhibició^. Un altre camp en què aquest comportament té molta importància és la metal•lúrgia. El fosfat de sodi i el clorur de magnesi actuen en l'acer com a inhibidor anòdic i inhividor catòdic formant pel•lícules de fosfat de ferro (III) i hidròxid de magnesi en l'ànode i en el càtode, respectivament.
  • ca  inhibidor de corrosió, n m
  • es  inhibidor de corrosión
  • en  corrosion inhibitor

Electroquímica

Definició
Espècie orgànica o inorgànica que té la propietat de que, afegida en poca quantitat a l'electròlit, redueix considerablement la velocitat de corrosió electroquímica d'un material metàl·lic. El seu ús constitueix un mètode de protecció contra la corrosió. La inhibició pot tenir lloc: a) per formació d'un precipitat sobre el metall capaç de passivar-lo, com pot ser el cas de l'ió hidròxid, el fosfat, el carbonat i el silicat; b) per oxidació del metall fins a la seva passivació, amb inhibidors oxidants, com en el cas del nitrit o del cromat, en què si s'usa una concentració d'inhibidor insuficient, l'oxidació metàl·lica no condueix a la passivació sinó a un augment de la velocitat de corrosió; c) per adsorció sobre la superfície metàl·lica, amb inhibidors d'adsorció, els quals disminueixen la velocitat d'oxidació metàl·lica (per exemple, les amines aromàtiques o alifàtiques, i els composts orgànics amb sofre o grups carbonil) o bé la de reducció de l'oxidant (per exemple, els compostos orgànics amb fòsfor, arsènic i antimoni, que disminueixen la velocitat de despreniment d'hidrogen). Vegeu també ^passivació^.
  • ca  inòcul, n m
  • es  inóculo
  • en  inoculum

Enginyeria química

Definició
Conjunt de microorganismes que s'introdueix en un medi de cultiu perquè es produeixi el creixement de més microorganismes.
  • ca  inoculant, adj
  • es  inoculante
  • en  inoculant

Metal·lúrgia

Definició
Dit de l'element químic que s'introdueix dintre d'aliatges, en estat fos, abans del procés d'emmotllament, per tal de modificar-ne les propietats, ja que actua de nucli de cristal·lització, o bé per modificar la morfologia d'alguna fase, com és ara el magnesi i el ceri perquè el grafit adquireixi la forma de glòbuls en la fosa.
  • ca  insaturat -ada, adj
  • es  insaturado
  • en  unsaturated

Química orgànica

Definició
Dit dels compostos que tenen un nombre d'àtoms d'hidrogen inferior al que tindria un alcà amb el mateix nombre d'àtoms de carboni.

Nota

  • Les insaturacions són causades per la presència d'un enllaç múltiple. Cada insaturació equival a dos hidrògens, un enllaç triple equival a dues insaturacions i un anell benzènic equival a quatre. Si les insaturacions són enllaços múltiples, tenen caràcter nucleòfil i poden experimentar addició amb electròfils com ara l'hidrogen o els halògens que formen enllaços simples, excepte quan formen part d'un sistema aromàtic. En aquest cas té lloc una ^substitució electròfila^ aromàtica en la qual es produeix la substitució d'un àtom d'hidrogen per un altre àtom o grup d'àtoms i se'n conserva l'estructura aromàtica. Els compostos insaturats presenten una reactivitat major que els compostos ^saturats^. L'enllaç π és el responsable d'aquest comportament.