Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estereoisomeria, n f
  • ca  isomeria espacial, n f sin. compl.
  • es  estereoisomería
  • es  isomería espacial
  • en  space isomerism
  • en  spatial isomerism
  • en  stereoisomerism

Química orgànica

Definició
Isomeria en què els isòmers comparteixen la connectivitat, però difereixen en la disposició espacial dels àtoms.

Nota

  • Es diferencien dos tipus d'estereoisomeria: la ^isomeria configuracional^ i la ^isomeria conformacional^.
  • ca  isomeria constitucional, n f
  • ca  isomeria estructural, n f
  • es  isomería constitucional
  • es  isomería estructural
  • en  constitutional isomerism
  • en  structural isomerism

Química orgànica

Definició
Isomeria en què els isòmers difereixen en la connectivitat entre els àtoms.

Nota

  • Es diferencien tres tipus d'isomeria estructural: la ^isomeria de cadena^, la ^isomeria de funció^ i la ^isomeria de posició^.
  • ca  isomeria funcional, n f
  • es  isomería funcional
  • en  functional isomerism

Química orgànica

Definició
Isomeria estructural en què els isòmers estructurals difereixen en el grup funcional que està unit a la cadena d'àtoms de carboni.
  • ca  isomeria cis-trans, n f
  • ca  isomeria geomètrica, n f sin. compl.
  • es  isomería cis-trans
  • es  isomería geométrica
  • en  cis-trans isomerism
  • en  geometric isomerism

Química orgànica

Definició
Isomeria configuracional en què els isòmers configuracionals difereixen en les configuracions ^cis^ i ^trans^.
  • ca  isomeria òptica, n f
  • es  isomería óptica
  • en  optical isomerism

Química orgànica

Definició
Isomeria configuracional en què els isòmers configuracionals difereixen en la disposició dels radicals a l'entorn d'un ^centre quiral^ o més i que presenten activitat òptica diferent en fer girar la llum polaritzada plana.

Nota

  • Es diferencien dos tipus d'isomeria òptica: la ^diastereoisomeria^ i l'^enantiomeria^.
  • ca  isomerització, n f
  • es  isomerización
  • en  isomerization

Química industrial

Definició
Procés químic de refinació que converteix les ^parafines^ normals d'una nafta en parafines ramificades per tal d'augmentar-ne el ^nombre d'octà^. El procés industrial és continu, amb catalitzador heterogeni de platí i amb clorurs orgànics com a activadors. Les condicions d'operació són de 150 a 200ºC de temperatura, de 20 a 30 bar de pressió i en presència d'hidrogen per a minimitzar la formació de carbó. La matèria primera habitual és la gasolina directa, que augmenta en unes 15 unitats el seu nombre d'octà. La isomerització també es fa servir per a transformar n-butà en isobutà per a les unitats d'^alquilació^.
  • ca  isomerització, n f
  • es  isomerización
  • en  isomerisation
  • en  isomerization

Química física

Definició
Reacció mitjançant la qual un ^isòmer estructural^ es transforma en algun altre de la mateixa família. Té lloc, usualment, seguint una equació de velocitat com la d'una ^reacció de primer ordre^. Típicament involucra la rotació al voltant d'algun enllaç o la migració d'un àtom entre grups funcionals. La reacció en virtut de la qual el <i>cis</i>-retinal és irradiat amb radiació electromagnètica de longitud d'ona de 380 nm i es converteix en el <i>trans</i>-retinal és un exemple d'isomerització.
  • ca  isocianur, n m
  • ca  isonitril, n m sin. compl.
  • es  isocianuro
  • es  isonitrilo
  • en  isocyanide
  • en  isonitrile

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos que contenen un grup funcional ^isocianur^, de fórmula general RN=C.

Nota

  • Són molt reactius, verinosos, volàtils i d'olor molt desagradable. Juntament amb el monòxid de carboni, són uns dels pocs compostos estables amb un carboni divalent. Aquesta estabilitat es deu, en part, a la contribució de les formes de ressonància polars (R−N=C <fletxa doble> R−N−−C+ <fletxa doble> R−N+≡C−). Es forma quan s'escalfa una ^amina^ primària amb cloroform en medi bàsic, per exemple: C6H5NH2 + CHCl3 + 3 KOH <fletxa dreta> C6H5NC + 3 KCl + 3 H2O. Aquesta reacció es fa servir per al reconeixement qualitatiu de les amines primàries, ja que l'olor de l'isocianur es detecta molt fàcilment. La forma isonitril no és recomanada per la IUPAC.
  • ca  isopleta, n f
  • es  isopleta
  • en  isopleth

Química física

Definició
Línia d'igual composició global en un diagrama de fases binari. Aquests diagrames es representen generalment a pressió o temperatura constants i l'eix de les ordenades és el de la composició global d'un dels dos components. És per això que les isopletes solen ser línies verticals que indiquen els punts que, tot i tenir diferent composició dels dos components en les regions de coexistència de dues fases, tenen la mateixa composició global.
  • ca  isoprè, n m
  • ca  2-metil-1,3-butandiè, n m sin. compl.
  • es  isopreno
  • en  isoprene
  • for  CH2=C(CH3)CH=CH2

Química industrial, Química orgànica

Definició
Alquè líquid molt volàtil amb un punt d'ebullició de 34ºC.

Nota

  • Està present en la ^nafta^ lleugera del petroli i en els líquids obtinguts en la ^destil•lació del carbó^. S'aïlla de la nafta per extracció amb dissolvents com l'NMP o l'acetonitril. Es pot obtenir també de la deshidrogenació de l'isopentà i de l'isopentè, i s'havia obtingut per síntesi a partir d'acetilè i acetona mitjançant el procés Snam Progetti, entre altres processos. Es polimeritza en emulsió amb ^catalitzador de Ziegler-Natta^ (TiCl4) i dóna lloc al poliisoprè de síntesi, molt semblant al cautxú natural. El làtex natural conté una gran proporció de cis-poliisoprè.