isopropanol
isopropanol
Química industrial
- ca isopropanol, n m
- ca alcohol isopropílic, n m sin. compl.
- ca IPA, n m sigla
- es alcohol isopropílico
- es isopropanol
- es IPA sigla
- en isopropanol
- en isopropyl alcohol
- en IPA sigla
Química industrial
Definició
Alcohol secundari líquid de fórmula CH<sub>3</sub>-CHOH-CH<sub>3</sub>, bon dissolvent de greixos, amb un punt d'ebullició de 82,5ºC i soluble en aigua. No s'obté per fermentació, sinó només per síntesi química per hidratació del ^propilè^, en un procés similar al ^procés Shell^, per bé que les condicions experimentals depenen del catalitzador usat: entre 150 i 250ºC, i entre 40 i 250 bar. La meitat de la producció d'isopropanol es destina a fabricar acetona, i la resta s'usa principalment com a dissolvent en la indústria de la ^química fina^, la farmàcia, la detergència i la cosmètica. L'isopropanol va ser el primer producte obtingut per la indústria petroquímica, el 1920, per part de la Standard Oil de New Jersey, als Estats Units. <i>Isopropanol</i> és el nom comú del 2-propanol.
isopropiltoluè
isopropiltoluè
Química orgànica
- ca cimè, n m
- ca isopropiltoluè, n m sin. compl.
- es cimeno
- es isopropiltolueno
- en cymene
- en isopropyltoluene
- for CH3C6H4CH(CH3)2
Química orgànica
Definició
Cadascun dels isòmers derivats del toluè amb un isopropil en orto, meta o para respecte del metil, que es presenta com un líquid incolor i transparent.
Nota
- És un compost aromàtic soluble en alcohol, èter i cloroform, i insoluble en aigua. Aquests ^terpens^ mesclats es poden obtenir industrialment per alquilació del toluè. També poden obtenir-se a partir de la trementina o com a subproducte en la digestió en la fabricació del paper. El p-cimè es troba en molts olis essencials, com els de comí, farigola i quenopodi, i s'obté dels terpens monocíclics per deshidrogenació. Es fa servir com a dissolvent i en la fabricació de resines.
isòstera d'adsorció
isòstera d'adsorció
Química física
- ca isòstera d'adsorció, n f
- es isóstera de adsorción
- en adsorption isostere
Química física
Definició
Representació gràfica de la dependència de la pressió d'adsorbat amb la temperatura quan s'ha arribat a l'equilibri d'adsorció, per a una massa adsorbida constant. Matemàticament, s'expressa amb una funció exponencial, p = f(T), que un cop linealitzada serveix per calcular la ^calor d'adsorció^.
isoterm -a
isoterm -a
Química física
- ca isoterm -a, adj
- ca isotèrmic -a, adj sin. compl.
- es isotérmico
- es isotermo
- en isothermal
Química física
Definició
Dit del procés termodinàmic que es realitza a temperatura constant. Durant el procés, el sistema termodinàmic està constantment bescanviant calor amb el medi, de manera que sempre té la temperatura definida i aquesta es manté constant al llarg del procés. Vegeu també ^equilibri tèrmic^.
isoterma
isoterma
Química física
- ca isoterma, n f
- es isoterma
- en isoterm
Química física
Definició
Línia que uneix, en un diagrama d'estats, tots els estats d'equilibri d'un sistema que estan en equilibri tèrmic amb un estat determinat d'un altre sistema. Segons el principi zero de la termodinàmica, aquests estats han d'estar en equilibri tèrmic entre ells. A partir d'aquest principi es pot pensar que existeix una ^variable intensiva^ que pren el mateix valor per a tots els estats de la isoterma, la temperatura.
isoterma d'adsorció
isoterma d'adsorció
Química física
- ca isoterma d'adsorció, n f
- es isoterma de adsorción
- en adsorption isotherm
Química física
Definició
Funció que relaciona, quan s'ha assolit l'equilibri a temperatura constant, les concentracions de la substància adsorbida i la no adsorbida. És la forma més usual d'analitzar els processos d'adsorció. Hi ha definides diferents tipus d'isotermes d'adsorció. La isoterma d'adsorció representa la dependència de la quantitat de substància adsorbida amb la pressió del gas adsorbit o amb la concentració de solut a la fase líquida. La forma de la isoterma d'adsorció depèn de si el procés correspon a una adsorció química, en què s'arriba a la saturació de la superfície adsorvent, o a una adsorció física, en què la quantitat d'adsorbat augmenta indefinidament.
Nota
- graf_QF3. OAA: ok, però canvieu quimioadsorció i fisioadsorció per 'adsorció química' i 'adsorció física'.
isoterma de BET
isoterma de BET
Química física
- ca isoterma de BET, n f
- es isoterma de BET
- en BET isotherm
Química física
Definició
Isoterma d'adsorció per a un procés d'adsorció física. En una adsorció física en diferents capes, l'expressió matemàtica de la isoterma de BET és p/[V(p0 − p)] = 1/(cVm) + [(c − 1)/(cVm)] p/p0, on p és la pressió del gas a l'equilibri, p0 és la pressió de vapor de saturació del gas a la temperatura de l'experiment, c és una constant, V és el volum de gas adsorbit per unitat de massa d'adsorbent i Vm és el volum de gas necessari per formar una monocapa sobre la superfície de l'adsorbent. Aquest darrer volum s'utilitza per calcular la ^superfície específica^ de l'adsorbent. La isoterma de BET és aplicable per a relacions p/p0 entre 0,01 i 0,3. BET correspon a l'acrònim del nom dels físics que van deduir aquesta isoterma, S. Brunauer, P. H. Emmett i E. Teller.
Nota
- graf_QF3. OAA: ok, però canvieu els punts decimals per comes.
isoterma de Freundlich
isoterma de Freundlich
Química física
- ca isoterma de Freundlich, n f
- es isoterma de Freundlich
- en Freundlich isotherm
Química física
Definició
Isoterma d'adsorció deduïda empíricament i que relaciona la quantitat de gas adsorbit per unitat de massa d'adsorbent amb la pressió del gas en arribar a l'equilibri d'adsorció. S'expressa θ = a p1/n, on θ és el ^recobriment superficial^, p és la pressió del gas, i a i n són constants (n > 1). La isoterma de Freundlich descriu bé els estadis inicials d'un procés d'adsorció física, però no és aplicable a pressions elevades, ja que no preveu la saturació de la superfície.
Nota
- graf_QF3. OAA: ok
isoterma de Frumkin
isoterma de Frumkin
Química física
- ca isoterma de Frumkin, n f
- es isoterma de Frumkin
- en Frumkin isotherm
Química física
Definició
Isoterma d'adsorció per a un procés d'adsorció química, basada en les hipòtesis fonamentals que l'adsorció només té lloc en ^centres actius^, que aquests centres actius es troben uniformement distribuïts i que hi ha interacció entre les molècules adsorbides. L'expressió matemàtica de la isoterma és Kc = θ/(1 - θ) e− aθ, on K és el ^coeficient d'adsorció^, c és la concentració molar de solut, θ és el ^recobriment superficial^ i a és el factor d'interacció, que té un valor comprès entre −2 i 2. Quan a > 0 les interaccions entre les molècules adsorbides són atractives, mentre que quan a < 0 són repulsives.
isoterma de Gibbs
isoterma de Gibbs
Química física
- ca isoterma de Gibbs, n f
- es isoterma de Gibbs
- en Gibbs isotherm
Química física
Definició
Isoterma d'adsorció que expressa la relació entre la ^concentració superficial^ d'una substància en una interfase (Γ), el seu potencial químic (μ) i la ^tensió interfacial^ (γ): dγ = −∑ Γid μi.
