Diccionari de química (històric complet)

ca llei de refredament de Newton, n f
es ley de enfriamiento de Newton
en Newton's law of cooling

Enginyeria química

Definició

El flux d'energia calorífica intercanviada per ^convecció^ entre un ^fluid^ i una ^interfície^ es pot avaluar a partir d'un paràmetre empíric, el ^coeficient individual^ de transmissió de calor i de la diferència de temperatures entre el fluid i la interfície, segons: <EXPRESSIÓ 14>

ca llei de les proporcions recíproques, n f
ca llei de Richter, n f sin. compl.
es ley de las proporciones recíprocas
es ley de Richter
en law of reciprocal proportions
en Richter's law

Termes generals

Definició

Llei segons la qual els pesos d'elements diferents que es combinen amb un mateix pes d'un element químic determinat són els pesos relatius d'aquells elements quan es combinen entre si o bé múltiples o submúltiples d'aquests pesos. Aquesta llei va ser posteriorment confirmada per la teoria atòmica de Dalton de la següent manera: en el cas que els elements s'uneixin sempre en la relació atòmica 1:1, la llei de les proporcions recíproques no només seria evident, sinó que els pesos de combinació es correspondrien amb els pesos atòmics. Malgrat que els elements s'uneixen en relacions atòmiques diferents (1:2, 1:3, 2:3, etc.), es pot calcular fàcilment que les quantitats en pes de diferents elements que s'uneixen amb una quantitat fixa d'un element determinat han d'estar en relació senzilla amb els respectius pesos atòmics i que aquestes quantitats, multiplicades necessàriament en tot cas per nombres sencers senzills, han de ser les que es combinin entre si en les corresponents combinacions mútues.

ca llei de Stokes, n f
es ley de Stokes
en Stokes law

Química física

Definició

Llei que permet calcular el coeficient de fricció (f) d'una partícula de radi r que es mou en un dissolvent de viscositat η. S'expressa mitjançant f = 6πrη. Perquè aquesta llei sigui aplicable, el radi r ha de ser similar al radi de les molècules del dissolvent. En el cas de les solucions iòniques la llei sol ser aplicable, ja que r és el radi hidrodinàmic de l'ió, de dimensions similars a les molècules d'aigua.

ca equació de velocitat, n f
ca llei de velocitat, n f
es ecuación de velocidad
es ley de velocidad
en rate equation
en rate law

Química física

Definició

Equació diferencial empírica que relaciona la velocitat d'una reacció amb les concentracions, en un instant determinat, de totes les espècies que hi participen. Ocasionalment, en l'equació de velocitat d'una reacció apareixen concentracions d'espècies que no apareixen en l'^estequiometria^ de la reacció. De fet, per norma general, tret del cas d'una reacció elemental, l'equació de velocitat d'una reacció no pot ser deduïda directament de l'estequiometria de l'equació química de la reacció. L'equació de velocitat de nombroses reaccions és del tipus v = k[A]a[B]b, on k és la constant de velocitat; [A] , [B] ... són les concentracions de les espècies que participen en la reacció, i a, b... són els ^ordres de reacció^ respectius de les espècies. Un cop coneguda l'equació de velocitat d'una reacció i la seva constant de velocitat, es pot predir la velocitat de reacció a partir de la composició de la mescla reaccionant. A més, si s'integra l'equació diferencial que constitueix la llei de velocitat, s'obté l'equació de velocitat integrada, amb la qual es pot predir l'evolució de la composició de la mescla en el temps, a mesura que transcorre la reacció.

ca llei dels estats corresponents, n f
es ley de los estados correspondientes
en law of corresponding states

Química física

Definició

Llei empírica segons la qual tots els gasos reals que pugin ser descrits per una mateixa ^equació d'estat^ de dos paràmetres independents admeten una descripció en termes d'una ^equació d'estat reduïda^, la qual no depèn de la naturalesa del gas. Per tant, en termes de les seves ^magnituds reduïdes^, existeix una equació d'estat, f (π,φ,θ) = 0, independent de la naturalesa del gas, que només depèn de les magnituds reduïdes, encara que la seva forma depengui de l'equació d'estat emprada per al gas real. Per exemple, l'^equació de Van der Waals^ es pot escriure en funció de les magnituds reduïdes com (π + 3/φ)(3φ − 1) = 8θ.

ca llei dels gasos ideals, n f
ca equació d'estat del gas ideal, n f sin. compl.
es ecuación de estado del gas ideal
es ley de los gases ideales
en ideal gas equation of state
en ideal gas law

Química física

Definició

Equació d'estat d'un gas que determina la relació existent entre la pressió, la temperatura i el volum d'un gas que experimenta un comportament de gas ideal. Ve donada per PV = nRT, on P correspon a la pressió, V és el volum, n és el nombre de mols, T és la temperatura termodinàmica i R és la constant dels gasos. S'obté a partir dels postulats de la teoria cinètica dels gasos i és una bona aproximació al comportament dels gasos a baixes pressions.

ca llei estesa de Debye-Hückel, n f
es ley extendida de Debye-Hückel
en Debye-Hückel extended law

Electroquímica

Definició

Relació matemàtica, deduïda de la teoria de Debye-Hückel, que permet calcular el coeficient d'activitat d'un ió _i i el coeficient d'activitat iònic mitjà d'un electròlit binari fort en una dissolució diluïda. La llei estesa per a un ió individual i de molalitat m_i diu que ln _i = z_i2 C (I_m/ m°)^1/2 /[1 + B a (I_m/ m°)^1/2], on z_i és la càrrega de l'ió, I_m (=1/2 _i m_i z_i2) és la força iònica de la dissolució electrolítica, m° és la molalitat estàndard (= 1 mol kg¹), i a és el diàmetre iònic mitjà dels ions, el qual està comprès entre 3 i 8 . Les constants que apareixen en aquesta equació valen C = (2 N_A ₀)^1/2 (e²/4 ₀ _r k T)^3/2 i B = (2 N_A e² ₀ / ₀ _r k T)^1/2, on N_A és el nombre d'Avogadro, ₀ és la densitat del dissolvent, e és la càrrega de l'electró, ₀ és la permitivitat del buit, _r és la permitivitat del dissolvent, k és la constant de Boltzmann i T és la temperatura absoluta de la dissolució. En aigua a 25°C i 1 bar de pressió, l'equació anterior (en logaritmes decimals) s'escriu com log _i = 0,509 z_i2 (I_m/ m°)^1/2 /[1 + 0,328 a (I_m/ m°)^1/2]. En un electròlit binari M₊X completament dissociat en ₊ ions M^z+ i ions X^z, el seu coeficient d'activitat iònic mitjà és = (₊₊ )^1/, on _i és el coeficient d'activitat del catió o de l'anió, i = ₊ + és el nombre total d'ions. El coeficient d'activitat iònic mitjà es pot calcular, doncs, de la llei estesa, la qual en aigua a 25°C i 1 bar, s'expressa segons log = 0,509 z₊ |z| (I_m/ m°)^1/2 / [1 + 0,328 a (I_m/ m°)^1/2]. Aquesta equació s'ajusta bé a les dades experimentals de fins a I_m 1

ca llei límit de Debye-Hückel, n f
es ley límite de Debye-Hückel
en Debye-Hückel limiting law

Electroquímica

Definició

Relació matemàtica per a calcular el coeficient d'activitat d'un ió _i i el coeficient d'activitat iònic mitjà d'un electròlit binari fort en una dissolució molt diluïda. S'obté de la teoria de Debye-Hückel i s'expressa per a un ió individual i amb càrrega z_i de molalitat m_i com ln _i = z_i2 C (I_m/ m°)^1/2, on I_m (= 1/2 _i m_i z_i2) és la força iònica de la dissolució electrolítica i m° és la molalitat estàndard (= 1 mol kg¹). La constant C = (2 N_A ₀)^1/2 (e²/4 ₀ _r k T)^3/2, on N_A és el nombre d'Avogadro, ₀ és la densitat del dissolvent, e és la càrrega de l'electró, ₀ és la permitivitat del buit, _r és la permitivitat del dissolvent, k és la constant de Boltzmann i T és la temperatura absoluta de la dissolució. En aigua a 25°C i 1 atm de pressió, la llei límit (en logaritmes decimals) queda reduïda a log _i = 0,509 z_i2 (I_m/ m°)^1/2. La constant 0,509 que apareix en el segon membre rep el nom de constant de Debye-Hückel. També es pot determinar el coeficient d'activitat iònic mitjà d'un electròlit binari M₊X completament dissociat en ₊ ions M^z+ i ions X^z. Com que = (₊₊ )^1/, on _i és el coeficient d'activitat del catió o de l'anió, i = ₊ + és el nombre total d'ions, es dedueix fàcilment que en aigua a 25°C i 1 bar, la llei límit és log = 0,509 z₊ |z | (I_m/ m°)^1/2. Els valors experimentals de s'ajusten molt bé als obtinguts a partir d'aquesta expressió sempre que la força iònica sigui menor que 10³ mol kg¹. A majors forces iòniques (fins a 0,1 mol kg¹), s'ha d'utilitzar la llei estesa de Debye-Hückel.

ca lleis de Faraday, n f pl
es leyes de Faraday
en Faraday's laws

Electroquímica

Definició

Relacions fonamentals de l'electròlisi establertes per Michael Faraday el 1833 per a l'electrodeposició d'un catió metàl·lic M^z+ sobre un càtode per donar el seu metall M segons els procés M^z+ + z e M. La primera llei de Faraday diu que la massa m de metall dipositat en el càtode és proporcional a la càrrega o quantitat d'electricitat Q (integral de la intensitat de corrent amb el temps) que hi circula. La segona llei de Faraday diu que si un corrent elèctric circula per diverses cel·les electrolítiques connectades en sèrie, la massa m de metall dipositada en el càtode de cada cel·la és proporcional a M/z, on M és la massa molar del metall M. Aquestes dues lleis es reuneixen en l'equació m = M Q /z F, on F és la constant de Faraday, la qual pot ésser aplicada, en general, a qualsevol substància que és oxidada en un ánode o bé reduïda en un càtode amb un bescanvi de z mols d'electrons per mol de subtància.

ca lleis de Fick, n f pl
es leyes de Fick
en Fick's laws

Electroquímica

Definició

Relacions fonamentals de la difusió material o transport de matèria originada per un gradient de concentració, establertes per Adolf Eugen Fick el 1855. La primera llei de Fick s'aplica a la difusió estacionària d'una substància i en una dissolució diluïda, és a dir, quan la seva concentració c_i (en mol cm³) en una direcció x no canvia amb el temps. Aquesta llei diu que el flux J_i,x o mols d'i que travessen una àrea unitat perpendicular a la direcció de desplaçament x en la unitat de temps (en mol cm² s¹) és directament proporcional al gradient de la seva concentració c_i en dita direcció, ( c_i/ x). Matemàticament, es formula com J_i,x = D_i ( c_i/ x), on el factor de proporcionalitat D_i (en cm² s¹) és el coeficient de difusió de la substància. La segona llei de Fick s'utilitza per a descriure la difusió no estacionària, en què la concentració de la substància i que es difon en la direcció x varia amb el temps t. És una equació diferencial que expressa que la derivada parcial de c_i respecte el temps t ( c_i/ t), és proporcional a la derivada parcial segona de c_i respecte a x, (² c_i/ x²), o sigui, ( c_i/ t) = D_i (² c_i/ x²).

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició