lixiviat
lixiviat
Medi ambient
- ca lixiviat, n m
- es lixiviado
- en leachate
Medi ambient
Definició
Líquid resultant del procés de ^lixiviació^. El lixiviat conté tots els components que s'han extret de la fase sòlida amb què el líquid ha estat en contacte durant la lixiviació. En el cas dels ^abocadors^, el lixiviat és el líquid que es filtra a través dels residus sòlids i que n'extreu materials que hi queden dissolts o en suspensió. Aquests materials poden ser constituents del propi residu o productes de reaccions químiques i bioquímiques que tenen lloc dins l'abocador. En la majoria d'abocadors, el lixiviat està format pel líquid que entra procedent de fonts externes, de precipitacions, d'escorrentia no controlada o d'aigües subterrànies, i també per l'aigua inicialment continguda en el residu o generada en els processos de descomposició si n'hi ha. Habitualment, s'utilitzen recobriments naturals (com argiles), sintètics (com ara geomembranes) o una combinació d'ells perquè actuïn com a barrera al pas dels lixiviats cap al sòl i a les aigües subterrànies.
llacuna d'estabilització
llacuna d'estabilització
Medi ambient
- ca llacuna d'estabilització, n f
- es estanque de estabilización
- es laguna de estabilización
- en stabilization lagoon
Medi ambient
Definició
Llacuna on arriba el fang activat després d'una curta estada amb les aigües residuals a fi de sotmetre'l a una oxidació abans de retornar-lo a un nou contacte amb les aigües residuals. Aquest tractament biològic persegueix reduir el contingut en matèria orgànica de les aigües residuals. Segons la profunditat hi ha les llacunes d'estabilització anaeròbiques (amb profunditats superiors a 4 m), les llacunes d'estabilització facultatives (amb profunditats d'entre 1,5 m i 1 m) i les llacunes d'estabilització aeròbiques (amb profunditats inferiors a 1 m). En qualsevol dels casos es tracta d'un procés d'^autodepuració^, procés que es dóna de forma natural en rius i llacs. Aquests factors fan d'aquest tractament un procés barat quant a costos d'inversió, manteniment i operació.
llautó
llautó
Metal·lúrgia
- ca llautó, n m
- es latón
- en brass
- sbl Cu/Zn
Metal·lúrgia
Definició
Aliatge de coure amb zinc (5 a 45%). Amb un contingut de zinc inferior al 36% es forma una dissolució sòlida substitucional de gran ductilitat; en augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase i l'aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat.
LLC
LLC
Química analítica
- ca cromatografia líquid-líquid, n f
- ca LLC, n pl sigla
- es cromatografía líquido-líquido
- es LLC sigla
- en liquid-liquid chromatography
- en LLC sigla
Química analítica
Definició
Cromatografía de líquids en què la fase estacionària és un líquid. Es tracta d'una cromatografia de partició. En funció de la polaritat relativa d'ambdues fases es pot diferenciar entre ^cromatografia en fase normal^ i ^cromatografia en fase invertida^. La fase estacionària pot estar retinguda sobre la superfície del suport sòlid inert per adsorció física o hi pot estar unida o lligada químicament. La segona possibilitat presenta més estabilitat i versatilitat que la primera.
llei d'addició de les magnituds molars parcials
llei d'addició de les magnituds molars parcials
Química física
- ca llei d'addició de les magnituds molars parcials, n f
- es ley de adición de las magnitudes molares parciales
- en molar partial additive law
Química física
Definició
Relació que estableix el valor d'una ^varietat extensiva^ a partir de la suma de les ^magnituds molars parcials^ associades a cadascuna de les espècies químiques presents a la mescla i multiplicades pel nombre de mols de l'espècie corresponent. Aquesta propietat no és res més que una conseqüència del teorema d'Euler, on les variables extensives són les quantitats de substància de les diferents espècies químiques del sistema, ja que la temperatura i la pressió són intensives. Així, per exemple, el volum d'una mescla es pot expressar com a <i>V</i> = <sumatori><i>n</i><sub>i</sub><i>V</i><sub>i</sub>, i l'energia de Gibbs de la mescla es pot expressar com a suma dels potencials químics, <i>G</i> = <sumatori><i>n</i><sub>i</sub><mi grega minúscula><sub>i</sub>, on <i>n</i><sub>i</sub> indica el nombre de mols de l'espècie <i>i</i>-èsima, <i>V</i><sub>i</sub> és el corresponent volum molar parcial i <mi grega minúscula><sub>i</sub> és el seu potencial químic.
llei d'Amagat
llei d'Amagat
Termes generals
- ca llei d'Amagat, n f
- es ley de Amagat
- en Amagat law
Termes generals
Definició
Llei segons la qual, en mesclar diferents gasos a temperatura i pressió constant, el volum final és la suma dels volums dels gasos individuals. Per tant, el volum d'una mescla gasosa és igual a la suma dels volums que ocuparien els diferents gasos mesurats cadascun d'ells a la pressió total de la mescla i a la mateixa temperatura. Aquesta llei es relaciona amb la ^llei de Dalton de les pressions parcials^ i va ser establerta pel científic Emile Hilaire Amagat.
llei d'Avogadro
llei d'Avogadro
Termes generals
- ca llei d'Avogadro, n f
- es ley de Avogadro
- en Avogadro law
Termes generals
Definició
Llei segons la qual el nombre de molècules que hi ha en volums iguals en qualsevol gas, en les mateixes condicions de pressió i temperatura, és el mateix.
llei d'Avogadro
llei d'Avogadro
Termes generals
- ca llei d'Avogadro, n m
- es ley de Avogadro
- en Avogadro's law
Termes generals
Definició
Llei que estableix que volums iguals de gasos diferents, mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules. Aquesta llei va ser enunciada per Amedeo Avogadro l'any 1811 i, gràcies a ella, es va poder confirmar la ^llei de Gay-Lussac^.
llei d'Ohm
llei d'Ohm
Electroquímica
- ca llei d'Ohm, n f
- es ley de Ohm
- en Ohm's law
Electroquímica
Definició
Relació fonamental de l'electricitat que diu que la diferència de potencial V aplicat entre els extrems d'un conductor és igual al producte de la intensitat I del corrent elèctric que hi circula per la resistència R del conductor, és a dir, V = I R.
llei de Beer
llei de Beer
Química física
- ca llei de Beer-Lambert, n f
- ca llei de Beer, n f sin. compl.
- ca llei de Lambert, n f sin. compl.
- es ley de Beer
- es ley de Beer-Lambert
- es ley de Lambert
- en Beer-Lambert law
- en Beer's law
- en Lambert's law
Química física
Definició
Llei que relaciona l'absorbància d'una mostra amb la concentració d'una espècie absorbent en dissolució. Ve donada per A = εlc, on A és l'absorbància de la mostra a una determinada freqüència de la radiació electromagnètica incident, ε és el coeficient d'absorció molar de la mostra a aquella freqüencia, l és el camí òptic i c és la concentració de l'espècie absorbent. Aquesta equació és molt emprada en l'anàlisi química quantitativa.
