Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llei de Fourier, n f
  • es  ley de Fourier
  • en  Fourier's law

Enginyeria química

Definició
Llei bàsica del transport molecular de la calor que relaciona el flux de calor (calor per unitat de superfície i unitat de temps) amb la variació espacial de la temperatura a través de la conductivitat tèrmica segons l'expressió unidireccional: <EXPRESSIÓ 13>
  • ca  llei de Gay-Lussac, n f
  • ca  llei de Charles, n f sin. compl.
  • es  ley de Charles
  • es  ley de Gay-Lussac
  • en  Charles's law
  • en  Gay-Lussac's law

Química física

Definició
Llei segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas a una temperatura fixada és igual al valor del volum a una temperatura de referència més un increment que és proporcional a la diferència entre la temperatura experimental i la de referència. Ve donada per V = V0 (1 + αt), la qual es correspon amb una línia recta quan es representa el volum en funció de la temperatura. A pressions molt baixes, el valor de α gairebé és constant, independentment del gas que es consideri, i presenta un valor límit de 1/273,15 per a pressió nul·la. Com a conseqüència d'això, es considera gas ideal aquell que té un valor de α = 1/273,15. De fet, l'expressió de la llei de Gay-Lussac, V = V0 (1 + t/273,15), va portar al concepte de la ^temperatura termodinàmica^, ja que V = 0 si t = −273,15 ºC i, com que no hi pot haver volum negatiu, és impossible que hi hagi un valor de temperatura inferior. A partir de la relació T/K = t/ºC + 273,15, l'expressió anterior es transforma en V = V0 T/273,15, segons la qual, a pressió constant, el volum d'una quantitat determinada de gas de comportament ideal és directament proporcional a la temperatura termodinàmica.
  • ca  llei de Graham, n f
  • es  ley de Graham
  • en  Graham's law

Química física

Definició
Llei que descriu com la velocitat de difusió i la velocitat d'efusió d'un gas són inversament proporcionals a l'arrel quadrada de la seva densitat. Aquesta llei establerta pel científic Thomas Graham es basa en el fet que, quan un gas pot escapar d'un recipient a través d'una petita obertura, la velocitat amb què surt depèn de la seva densitat. A partir d'aquesta llei es determinen les masses molars i les densitats dels gasos. La llei de Graham també estableix la relació entre les velocitats de difusió o les velocitats d'efusió de dos gasos i les seves densitats: <EXPRESSIÓ 172>.
  • ca  llei de Henry, n f
  • es  ley de Henry
  • en  Henry's law

Química física

Definició
Llei que relaciona la pressió parcial de vapor dels soluts volàtils d'una solució diluïda ideal amb la seva concentració. S'expressa mitjançant pi = kHm,i mi / mº, on mi indica la molalitat del component i-èsim de la mescla, mº = 1 m, i kHm,i és la ^constant de la llei de Henry^ en l'escala de molalitats. Aquesta relació també es pot expressar en l'escala de concentracions molars mitjançant pi = kHc,i ci / cº, on ci indica la concentració molar del component i-èsim a la mescla, cº = 1 M i kHc,i és la constant de la llei de Henry en l'escala de concentracions molars. Experimentalment, la llei de Henry es verifica en el límit de dilució infinita, quan la fracció molar del dissolvent tendeix a la unitat i, en aquest cas, el dissolvent verifica la llei de Raoult.
  • ca  llei de Hess, n f
  • es  ley de Hess
  • en  Hess's law

Química física

Definició
Llei termoquímica que afirma que la calor transferida en una reacció química a pressió o volum constant és la mateixa independentment del nombre d'etapes que es considerin per a completar-la. Aquesta llei va ser introduïda a finals del segle XVIII i establerta de forma definitiva a partir del primer principi de la termodinàmica durant el segle XIX. La llei de Hess és conseqüència del fet que la ^calor de reacció^ a pressió o volum constant coincideix, respectivament, amb l'entalpia o l'energia interna de la reacció, i que ambdues són variables d'estat i, per tant, només depenen dels estats final i inicial del sistema i no de les etapes seguides per realitzar la reacció. Una de les conseqüències més immediates és que les calors de reacció es poden posar com a combinació lineal de calors d'altres reaccions, sempre que els coeficients de la combinació siguin els necessaris per a descompondre la reacció inicial en les diferents reaccions que es vulguin considerar. És un exemple d'aquesta llei la determinació de les calors de combustió de les substàncies a partir de les calors de formació estàndard dels integrants de la reacció. Així, per exemple, la calor de combustió estàndard del metà a 25 ºC, CH4 (g) + 2O2 (g) <fletxa dreta> CO2 (g) + H2O (l), es pot determinar a partir de les calors de formació estàndard dels reaccionants que no siguin elements, ja que a 25 ºC la calor de formació estàndard dels elements és zero: ∆c Hº (CH4 (g)) = ∆f Hº (CO2 (g)) + 2∆f Hº (H2O (g)) − ∆f Hº (CH4 (g)). Això es deu al fet que la reacció de combustió es pot realitzar com a combinació de les tres reaccions de formació estàndard dels reaccionants que no siguin elements estables a pressió estàndard i 25 ºC, és dir, tots menys l'oxigen molecular.
  • ca  llei de la conservació de l'energia, n f
  • es  ley de conservación de energía
  • en  law of conservation of energy

Química física

Definició
Llei que estableix que l'energia no pot ser creada ni destruïda, ni en una reacció química ni en un procés físic, sinó que només pot ser convertida d'una forma a una altra. Aquesta formulació va ser introduïda el 1847 per H. L. F. von Helmholtz com a alternativa al ^primer principi de la termodinàmica^, arran dels experiments que R. Mayer i J. P. Joule van realitzar en la dècada de 1842-52 referents a la conversió entre treball i calor. L'establiment del primer principi de la termodinàmica va portar el concepte d'energia interna com a variable extensiva associada als estats d'equilibri termodinàmic d'un sistema macroscòpic, de forma que per a sistemes tancats, en repòs i en absència de camps externs (gravitatoris, elèctrics, magnètics, etc.), l'energia del sistema només es pot modificar mitjançant processos que donin o rebin calor o treball.
  • ca  llei de la conservació de la massa, n f
  • es  ley de conservación de la masa
  • en  mass conservation law

Termes generals

Definició
Llei segons la qual la massa total dels productes d'una reacció química és igual a la massa total dels reactius, ja que els àtoms no es creen ni es destrueixen en una reacció química.
  • ca  llei de la conservació de la matèria, n f
  • ca  llei de Lavoisier, n f
  • es  ley de conservación de la materia
  • es  ley de Lavoisier
  • en  Lavoisier's law
  • en  law of conservation of matter

Termes generals

Definició
Llei segons la qual la massa total dels reactius d'una reacció química és igual a la massa total dels productes, ja que la massa d'un sistema roman invariable independentment de la transformació que té lloc en el seu interior. Aquesta llei va ser enunciada per Lavoisier i confirmada per les bases de la teoria atòmica de Dalton, ja que, en ser els àtoms indivisibles i indestructibles, els canvis químics han de consistir únicament en un reagrupament d'àtoms i, en conseqüència, no es pot produir cap mena de variació de massa.
  • ca  llei de la migració independent dels ions, n f
  • es  ley de la migración independiente de los iones
  • en  law of the independent migration of ions

Electroquímica

Definició
Segona de les lleis de Kohlrausch.
  • ca  llei de la suma constant de la calor, n f
  • es  ley de la suma constante del calor
  • en  law of constant law summation

Termes generals

Definició
Llei segons la qual la calor neta que es desprèn o que s'absorbeix en una reacció química és la mateixa tant si la reacció es produeix en una sola etapa com si ho fa en més d'una. Aquesta llei és un corol•lari de la ^llei de Lavoisier-Laplace^.