monoetanolamina
monoetanolamina
Química industrial
- ca monoetanolamina, n f
- es monoetanolamina
- en monoethanolamine
Química industrial
Definició
^Etanolamina^ de fórmula 2-aminoetanol, MEA, HOCH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-NH<sub>2</sub>).
monòmer
monòmer
Termes generals
- ca monòmer, n m
- es monómero
- en monomer
Termes generals
Definició
Unitat bàsica que es repeteix en un ^polímer^.
monoolefina
monoolefina
Química orgànica
- ca monoolefina, n f
- es monoolefina
- en monoolefin
Química orgànica
Definició
Cadascuna de les olefines alifàtiques amb un únic enllaç doble.
monosacàrid
monosacàrid
Bioquímica
- ca monosacàrid, n m
- es monosacárido
- en monosaccharide
Bioquímica
Definició
Glícid no hidrolitzable. Els monosacàrids són les unitats que conformen els oligosacàrids i polisacàrids. Es tracta de polialcohols reductors amb una cadena lineal de 3 a 9 àtoms de carboni. Segons la naturalesa del grup reductor, aldehid o cetona, es parla d'<i>aldoses</i> o de <i>cetoses</i>. D'acord amb el nombre d'àtoms de carboni que constitueixen l'esquelet carbonat de la molècula, es classifiquen en trioses, tetroses, pentoses, hexoses (les més nombroses), heptoses, octoses i nanoses. La fórmula general dels monosacàrids és C<sub>n</sub>H<sub>2n</sub>O<sub>n</sub>, però aquesta fórmula no correspon a determinats monosacàrids, com ara les desoxioses, els monosacàrids aminats i els monosacàrids àcids. D'altra banda, alguns monosacàrids d'origen bacterià o vegetal que no participen en el metabolisme primari presenten estructures ramificades. Amb l'excepció de la cetotriosa dihidroxiacetona, que no té carboni asimètric, la resta dels monosacàrids poden presentar dos estereoisòmers òpticament actius. El compost de referència en aquest sentit és el gliceraldehid, en què la forma L (amb el grup <signe menys>OH a l'esquerra del carboni quiral en una projecció de Fischer) és levogira (<signe menys>) i la forma D és dextrogira (+). La resta de monosacàrids es defineixen L o D per analogia amb el gliceraldehid, considerant més concretament per a cada cas el carboni asimètric a què correspongui el nombre més elevat segons la numeració convencional (el caràcter levogir o dextrogir depèn fonamentalment de la presència de carbonis quirals suplementaris). De fet, la nomenclatura dels estereoisòmers d'aminoàcids, terpens i esteroides es defineix també prenent el gliceraldehid com a referència. Per a un nombre de carbonis superior a 5, ja siguin molècules lineals o ramificades, els monosacàrids en solució aquosa formen estructures cícliques per hemiacetalització (les aldoses) o hemicetalització (les cetoses) internes. Aquest canvi estructural provoca l'aparició d'un nou carboni asimètric, anomenat <i>carboni anomèric</i>. Cada estructura cíclica està en interconversió permanent (o equilibri dinàmic) entre les dues formes anomèriques, anomenades <alfa grega minúscula> i <beta grega minúscula>, passant per la forma oberta (que sempre és present, però en concentracions molt baixes). En estat sòlid, en canvi, els monosacàrids susceptibles de formar estructures cícliques hi estaran sempre presents, si bé exclusivament amb forma <alfa grega minúscula> o <beta grega minúscula>, fet que dependrà de les condicions d'obtenció del compost sòlid a partir de la solució inicial. La forma D és predominant en tots els monosacàrids presents a la matèria viva, amb equilibri entre les característiques dextrogires i levogires (fet lògic considerant que el signe del poder rotatori és independent a la pertinença a la sèrie D o L).
Nota
- graf_BIO.doc
monotropia
monotropia
Química inorgànica
- ca monotropia, n f
- es monotropía
- en monotropy
Química inorgànica
Definició
Caracteristica d'un element que existeix en una sola forma estructural, generalment sòlida.
Nota
- Vegeu també ^al·lotropia^.
mordent
mordent
Química industrial
- ca mordent, n m
- es mordiente
- en mordant
Química industrial
Definició
1. Àcid, lleixiu o qualsevol substància corrosiva emprada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície. Els mordents són emprats en el ^decapatge^. 2. Substància que s'aplica a una fibra tèxtil abans de tenyir-la per tal que formi, en els porus de la fibra, un complex que permeti que el colorant sigui retingut per la fibra. El procés s'aplica a fibres naturals com la llana, la seda, el cotó o fibres de cel•lulosa regenerades. El mordent forma la ^laca^ amb colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, i aquesta es fixa fortament a la fibra. S'usen com a mordents les sals de crom, els hidròxids o sals d'alumini, les sals de ferro, d'estany, de coure, de plom i de zinc, o els tanins i alguns olis vegetals i sulfonats.
mordentat
mordentat
Electroquímica
- ca mordentat, n m
- es mordido
- en etching
Electroquímica
Definició
Atac selectiu de la superfície d'un metall o aliatge per tal de preparar-lo per a una observació o aplicació posterior. Es realitza el mordentat mitjançant una dissolució adient, anomenada mordent, per a: a) evidenciar les diferents fases o els límits de gra del material, com per exemple, en l'observació microscòpica de l'estructura metalogràfica d'una mostra polida; b) produir una superfície rugosa i així afavorir l'adherència posterior d'un electrodipòsit o revestiment de conversió; c) fabricar una placa de circuit imprès, en què s'elimina coure metàl·lic de forma selectiva sobre una placa parcialment protegida, per exemple, amb una dissolució amoniacal d'ions clorit; d) fabricar un dispositiu semiconductor en microelectrònica, per exemple de Si, en què es dissol l'òxid de silici i el silici de les zones no protegides mitjançat àcid fluorhídric.
morter
morter
Termes generals
- ca morter, n m
- es mortero
- en mortar
Termes generals
Definició
Vas de vidre, de porcellana, etc., de cavitat semiesfèrica on es trituren substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les mitjançant una maça.
morter de calç
morter de calç
Química industrial
- ca argamassa, n f
- ca morter de calç, n m sin. compl.
- es argamasa
- es mortero de cal
- en argamasa
- en lime mortar
Química industrial
Definició
Morter fet amb calç, sorra i aigua.
moscovita
moscovita
Geologia
- ca moscovita, n f
- ca mica blanca, n f sin. compl.
- ca mica potàssica, n f sin. compl.
- ca vidre de Moscòvia, n m sin. compl.
- es mica blanca
- es mica potásica
- es moscovita
- es vidrio de Moscovia
- en mirror stone
- en muscovite
- en Muscovy glass
- en potash mica
- en white mica
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química Kal2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris plata, verd, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,76-2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un dels components minerals més freqüents en les roques, en especial a les plutòniques riques en ^sílice^ i ^alumini^ (pegmatites, granits) i a les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà-baix (fàcies dels esquists verds de les amfibolites). És un mineral sedimentari comú a les sorres i a les roques diagenitzades (gresos i margues), per bé que la fengita, varietat de moscovita, es localitza principalment en roques de les fàcies dels esquists verds, dels esquists amb glaucòfan i de les quarsites. La moscovita s'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic, en làmines o en forma de pols; com a material de càrrega de la indústria del paper, goma, vernissos antifocs. També es fa servir en productes ceràmics i com a lubrificant sec.
Nota
- La forma moscovita prové de Moscòvia (antic nom de Rússia), on s'emprava com a substitut del vidre.
