Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  èter metil tert-butílic, n m
  • ca  metil terbutil èter, n m
  • ca  metil terc-butil èter, n m
  • ca  metil tert-butil èter, n m
  • ca  MTBE, n m sigla
  • es  éter metil tert-butílico
  • es  metil terbutil éter
  • es  metil terc-butil éter
  • es  metil tert-butil éter
  • es  MTBE sigla
  • en  methyl tert-butyl ether
  • en  methyl tertiary butyl ether
  • en  MTBE sigla

Química industrial

Definició
Èter de fórmula CH<sub>3</sub>--O--C(CH<sub>3</sub>)<sub>3</sub> que s'obté per síntesi a partir de metanol i d'isobutè i que es fa servir com a additiu oxigenat de la gasolina amb l'objectiu de millorar-ne el ^nombre d'octà^. És un dels compostos que més han incrementat la producció mundial els darrers anys.
  • ca  multicicló, n m
  • es  multiciclón
  • en  multicyclone

Medi ambient

Definició
Equip que consisteix en un conjunt de ^ciclons^ col·locats en paral·lel o en sèrie. S'utilitza en la reducció del contingut en partícules d'un corrent de gas. L'eficàcia dels ciclons depèn de la força centrifuga a què són sotmeses les partícules, fet que fa que se separin del corrent de gas. La força centrífuga que actua sobre les partícules depèn del radi del cicló, de forma que, en reduir el radi del cicló, augmenta la força centrífuga i, per tant, l'eficàcia de l'equip.

Nota

  • XF25
  • ca  multiplicitat de spin, n f
  • es  multiplicidad de spin
  • en  spin multiplicity

Química teòrica

Definició
Nombre d'orientacions diferents respecte d'un eix cartesià z que presenta el moment angular de spin total entre els estats d'un mateix terme espectral, en un àtom o en una molècula. Com que els estats electrònics que pertanyen a un mateix terme espectral tenen un mateix mòdul del moment angular de spin total, caracteritzat pel nombre quàntic S, la multiplicitat del terme ve donada per 2S + 1. Aquest valor correspon al nombre de valors diferents que pot prendre el nombre quàntic MS, que controla la component z d'aquest moment angular. La multiplicitat d'un terme espectral s'indica escrivint el valor 2S + 1 com un superíndex a l'esquerra del símbol que el representa. Segons si la multiplicitat és 1, 2, 3, 4..., es parla d'un singlet, doblet, triplet, quadruplet..., respectivament.
  • ca  multipol, n m
  • ca  multipol elèctric, n m sin. compl.
  • es  multipolo
  • es  multipolo eléctrico
  • en  electric multipole
  • en  multipole

Química teòrica

Definició
Distribució característica de càrregues elèctriques puntuals. Cada multipol rep un nom segons el nombre de càrregues idèntiques o pols que conté, i té associat un moment multipolar que el caracteritza i que és una funció del valor d'aquestes càrregues i la seva separació. L'ordre d'un multipol de n càrregues és el paràmetre m que compleix n = 2m. Els multipols més importants són: el monopol, el dipol, el quadrupol, l'octopol, etc. El més senzill és el monopol, constituït per una sola càrrega elèctrica puntual aïllada. El dipol està format per dues càrregues puntuals idèntiques però de signe oposat separades una petita distància entre si. Cada dipol ve caracteritzat pel seu moment dipolar. Un quadrupol és una distribució de quatre càrregues idèntiques, dues de positives i dues de negatives disposades de manera que la distribució no tingui moment dipolar. Hi ha disposicions del quadrupol en què les quatre càrregues estan separades entre si i disposicions en què dues càrregues d'un mateix signe se superposen en un mateix punt de l'espai. Cada quadrupol ve caracteritzat pel seu moment quadrupolar. Un octopol és una distribució de càrregues puntuals que sumen zero i que no té moment dipolar ni moment quadrupolar. Hi ha octopols amb vuit càrregues puntuals idèntiques, quatre de cada signe, separades entre si, i octopols en els quals les quatre càrregues d'un mateix signe se superposen en un mateix punt de l'espai constituint una única càrrega elèctrica puntual. El moment octopolar quantifica l'octopol. L'energia d'interacció entre un n-pol i un m-pol separats una distància r és inversament proporcional a rm+n1. Qualsevol distribució de càrrega elèctrica, discreta o contínua, es pot representar com una superposició de multipols, i el camp elèctric creat per aquesta distribució es pot expressar com una superposició dels camps creats pels diferents multipols que conté. Per això la interacció entre distribucions de càrrega pot escriure's com la suma d'interaccions entre els seus respectius multipols. Vegeu també ^força electrostàtica^ i ^moment multipolar^.
  • ca  multipol, n m
  • ca  multipol elèctric, n m sin. compl.
  • es  multipolo
  • es  multipolo eléctrico
  • en  electric multipole
  • en  multipole

Química teòrica

Definició
Distribució característica de càrregues elèctriques puntuals. Cada multipol rep un nom segons el nombre de càrregues idèntiques o pols que conté, i té associat un moment multipolar que el caracteritza i que és una funció del valor d'aquestes càrregues i la seva separació. L'ordre d'un multipol de n càrregues és el paràmetre m que compleix n = 2m. Els multipols més importants són: el monopol, el dipol, el quadrupol, l'octopol, etc. El més senzill és el monopol, constituït per una sola càrrega elèctrica puntual aïllada. El dipol està format per dues càrregues puntuals idèntiques però de signe oposat separades una petita distància entre si. Cada dipol ve caracteritzat pel seu moment dipolar. Un quadrupol és una distribució de quatre càrregues idèntiques, dues de positives i dues de negatives disposades de manera que la distribució no tingui moment dipolar. Hi ha disposicions del quadrupol en què les quatre càrregues estan separades entre si i disposicions en què dues càrregues d'un mateix signe se superposen en un mateix punt de l'espai. Cada quadrupol ve caracteritzat pel seu moment quadrupolar. Un octopol és una distribució de càrregues puntuals que sumen zero i que no té moment dipolar ni moment quadrupolar. Hi ha octopols amb vuit càrregues puntuals idèntiques, quatre de cada signe, separades entre si, i octopols en els quals les quatre càrregues d'un mateix signe se superposen en un mateix punt de l'espai constituint una única càrrega elèctrica puntual. El moment octopolar quantifica l'octopol. L'energia d'interacció entre un n-pol i un m-pol separats una distància r és inversament proporcional a rm+n1. Qualsevol distribució de càrrega elèctrica, discreta o contínua, es pot representar com una superposició de multipols, i el camp elèctric creat per aquesta distribució es pot expressar com una superposició dels camps creats pels diferents multipols que conté. Per això la interacció entre distribucions de càrrega pot escriure's com la suma d'interaccions entre els seus respectius multipols. Vegeu també ^força electrostàtica^ i ^moment multipolar^.
  • ca  muntatge, n m
  • es  montaje
  • en  assembly

Termes generals

Definició
Conjunt de diverses peces, d'adaptadors, de components, etc., acoblats convenientment a fi d'obtenir un aparell, una instal·lació, etc., especialment per a fer proves en un laboratori.
  • ca  peptidoglicà, n m
  • ca  mureïna, n f sin. compl.
  • es  mureína
  • es  peptidoglicano
  • es  peptidoglucano
  • en  murein
  • en  peptidoglycan

Bioquímica

Definició
Constituent principal de les parets cel·lulars bacterianes, format per cadenes lineals de polisacàrids entrecreuades per cadenes laterals de petits pèptids, dins dels quals predominen l'alanina i l'àcid glutàmic en forma D. L'estructura dels peptidoglicans que conformen la paret varia molt entre les espècies, ja que la capa de peptidoglicà pot ser relativament fina o bé gruixuda. La tinció de Gram s'utilitza per diferenciar conformacions de parets bacterianes, ja que detecta la presència o absència d'una membrana exterior que envolta el peptidoglicà. Si aquest disposa d'aquesta membrana, el conjunt format pel peptidoglicà i les dues membranes, la cel·lular i l'exterior, s'anomena <i>embolcall bacterià</i>.
  • ca  murexida, n f
  • es  murexida
  • en  murexide
  • for  C8H8N6O6

Química analítica

Definició
Sal d'amoni de l'àcid purpúric que s'obté a partir d'al·loxana i amoníac o bé amb al·loxantina i acetat sòdic. Les seves solucions prenen diferents tonalitats segons el pH. Així, són de color vermell-violeta fins a pH 9. A valors de pH entre 9 i 11 són de color violeta i per valors superiors a 11 són blau-violeta. Aquest canvi de color en funció del pH del medi s'atribueix a la separació de protons del grups ^imido^. Com que hi ha quatre grups imido en l'estructura de l'anió, a la pràctica s'empra la forma reduïda H4F−, per bé que mitjançant l'addició d'hidròxids alcalins només es poden eliminar dos dels quatre hidrògens àcids. Com a conseqüència, només cal tenir en compte dos valors de pKa, concretament pKa2 = 9,20 per a H4F− <dues fletxes> H3F2− + H+ i pKa3 = 10,50 per a H3F2− <dues fletxes> H2F3− + H+. D'altra banda, a valors de pH inferiors a 1, l'anió H4F− accepta un protó i es transforma en l'àcid purpúric lliure, de color groc. La murexida reacciona amb molts cations metal·lics, amb els que forma complexos de color característic, per la qual cosa és emprada com a indicador metal·locròmic en les complexometries. En aquestes reaccions, l'àtom central de nitrogen i els oxígens dels grups carbonils actuen com a lligands, per bé que els complexos que són prou estables per a ser emprats analíticament són els de calci (de color vermell), níquel i cobalt (de color groc), coure (de color taronja) i els cations de les terres rares.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però hi falta un NH4+ al costat per a estar complet.
  • ca  anhidrita, n f
  • ca  karstenita, n f sin. compl.
  • ca  muriacita, n f sin. compl.
  • es  anhidrita
  • es  karstenita
  • es  muriacita
  • en  anhydrite
  • en  karstenite

Geologia

Definició
Mineral de calci, de fórmula química CaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic. Té un color variable (incolor, blanc, blau, rosa) i una diafanitat de transparent a translúcida. De lluïssor vítria a nacrada, té una duresa de 3-3,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa, de 2,89-2,98 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels sulfats. Es troba en els dipòsits sedimentaris químics de tipus evaporític, en clima càlid, i en les evaporites metamorfosades com a producte de la deshidratació del guix. S'utilitza com a retardador en el pòrtland i com a matèria primera per a obtenir diversos compostos de sofre, com ara l'àcid sulfúric i el sulfat d'amoni, que es fan servir com a adob. També té aplicació com a pedra ornamental en la decoració d'interiors.

Nota

  • La forma anhidrita prové del prefix an- i el grec hýdror (en català, 'sense aigua'), en relació amb el tret que la diferencia del ^guix^.
  • ca  mutarotació, n f
  • es  mutarrotación
  • en  mutarotation

Química orgànica

Definició
Fenomen que experimenten determinats compostos òpticament actius, els quals, en solució, modifiquen l'activitat òptica fins que arriben a un valor d'equilibri com a conseqüència d'un canvi estructural en la molècula que pot involucrar o no un centre quiral.

Nota

  • El cas més conegut fa referència a les solucions de glucosa. Així, les solucions aquoses recents de la forma α presenten una rotació específica de +112º. En canvi, les de la forma β presenten una rotació específica de +18,7º. Ambdues formes evolucionen en el temps fins a arribar a un valor d'equilibri de +52,7º.