Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  model de Stern, n m
  • es  modelo de Stern
  • en  Stern model

Electroquímica

Definició
Model de la doble capa electroquímica proposat per Stern el 1924 com a combinació del model de Helmholtz i del model de Gouy-Chapman. Suposa que dins de la regió de la interfase electroquímica entre l'elèctrode i el si de la dissolució electrolítica els ions poden arribar fins a una distància donada x2, la qual defineix el pla de màxima aproximació a l'elèctrode determinat pel seu radi de solvatació, mentre que la resta d'ions en excés es distribueixen de manera difusa fins el si de la dissolució. La doble capa electroquímica queda, així, dividida en dues regions: la capa compacta entre l'elèctrode i el pla de màxima aproximació i la capa difusa, que s'estén entre aquest pla i el si de la dissolució. A la figura es representa la variació del potencial intern en la regió de la interfase, amb un valor 2 en el pla de màxima aproximació x2 entre el potencial intern de l'elèctrode M i el del si de la dissolució S.

Nota

  • Imatges_electroquímica 015 ((a) model de Stern, (b) variació del potencial intern amb la distància a l'elèctrode)
  • ca  model gaussià, n m
  • es  modelo gausiano
  • en  Gaussian model

Medi ambient

Definició
Representacio simplificada de la realitat mitjançant una equació matemàtica que permet descriure la difusió de contaminants gasosos i de partícules de diàmetre inferior a 20 μm que són emesos des d'una font d'emissió puntual. El model, basat en una doble funció gaussiana, té en compte les condicions atmosfèriques de la zona i preveu la difusió en les tres direccions de l'espai.
  • ca  modificador reològic, n m
  • es  modificador reológico
  • en  rheology modifier

Química industrial

Definició
Component d'una formulació que modifica les característiques reològiques o de flux de la barreja, augmentant-ne o disminuint-ne la viscositat, variant-ne la tixotropia, modificant-ne el comportament viscoelàstic o gelificant-la. Diversos productes d'ús final requereixen unes característiques reològiques molt precises per a afavorir o impedir que llisquin, com en el cas de les pintures, que cal que s'estenguin sota l'esforç del pinzell o la brotxa, però sense despenjar-se. Determinats cosmètics s'han d'estendre amb facilitat en un marge de temperatures ampli. Molts additius alimentaris, espessidors, estabilitzants i emulsionants són també modificadors reològics.
  • ca  mòdul adimensional, n m
  • ca  nombre adimensional, n m
  • es  módulo adimensional
  • es  número adimensional
  • en  dimensionless number

Enginyeria química

Definició
Agrupació de variables de manera que l'operació resultant no té dimensions. Com que els diferents termes de les equacions de balanç de propietat (quantitat de moviment, energia o matèria) tenen tots les mateixes dimensions (concentració de propietat per unitat de temps), una manera de generar nombres (o grups) adimensionals és dividir un terme de les equacions de balanç de propietat per un altre terme. En són exemples el nombre de Reynolds, el nombre de Peclet de calor i el nombre de Peclet de matèria. Una altra manera de generar grups adimensionals és dividir dos mòduls adimensionals; en són exemples el nombre de Prandtl i el nombre de Schmidt.
  • ca  mòdul de Peclet de calor, n m
  • es  módulo de Peclet de calor
  • en  heat Peclet number
  • sbl  Pe

Enginyeria química

Definició
Nombre adimensional que representa la relació entre el transport de calor transmesa per convecció i el transport de calor transmesa per conducció. La seva expressió general és <EXPRESSIÓ 17>, on <i>U</i> és la velocitat del fluid, <i>L</i> és una llargada característica del sistema, <ro grega minúscula> és la densitat, <i>c</i><sub>P</sub> és la calor específica i <i>k</i> és la conductivitat tèrmica.
  • ca  mòdul de Peclet de matèria, n m
  • es  módulo de Peclet de matèria
  • es  módulo de Peclet másico
  • en  mass Peclet number
  • sbl  Pe

Enginyeria química

Definició
Nombre adimensional que representa la relació entre el transport de matèria per convecció i el transport de matèria per difusió. La seva expressió general és <EXPRESSIÓ 18>, on <i>U</i> és la velocitat del fluid, <i>L</i> és una llargada característica del sistema i <i>D</i> és la difusivitat.
  • ca  mol, n m
  • es  mol
  • en  mole
  • sbl  mol

Termes generals

Definició
Unitat de quantitat de matèria d'un element químic o d'un compost químic que equival a la d'un sistema que conté tants àtoms, en el cas de l'element químic, o tantes molècules, en el cas del compost químic, com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12. Aquest nombre correspon al ^nombre d'Avogadro^ i és aproximadament 6,022 <aspa> 10<sup>23</sup>. La massa d'un mol, en grams, és numèricament igual al pes atòmic d'un element químic o al pes molecular d'un compost químic. En compostos gasosos, un mol de gas mesurat en condicions normals (760 mm de Hg de pressió i 0 ºC) ocupa sempre 22,415 l.
  • ca  molalitat, n f
  • es  molalidad
  • en  molality
  • sbl  m

Enginyeria química

Definició
Nombre de mols de solut continguts en 1.000 g de dissolvent. La molalitat es pot determinar a partir de la molaritat segons l'expressió <EXPRESSIÓ 21>, on <delta grega minúscula> representa la densitat en g/cm<sup>3</sup> de la dissolució, i <i>Pm</i> és la massa molecular del solut.
  • ca  molalitat iònica mitjana, n f
  • es  molalidad iónica media
  • en  mean ionic molality
  • sbl  m

Electroquímica

Definició
Molalitat mitjana d'un electròlit binari. La seva unitat és el mol kg1. Si m+ (= + m) i m (= m) són les molalitats dels ions Mz+ i Xz en una dissolució de molalitat m d'un electròlit binari M+X, completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz, la molalitat iònica mitjana es defineix com m = (m++ m)1/, on = + + és el nombre total d'ions. Una dissolució m molal de CaCl2 (+ = 1, = 2, = 3), per exemple, té una molalitat iònica mitjana m = [(1) (2)2 m3]1/3 = 41/3 m.
  • ca  molaritat, n f
  • es  molaridad
  • en  molarity
  • sbl  M

Enginyeria química

Definició
Nombre de mols de solut continguts en un litre de dissolució.