Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  nucleòtid, n m
  • es  nucleótido
  • en  nucleotide

Bioquímica

Definició
Compost format per un nucleòsid unit a un àcid fosfòric. L'agrupació de nucleòtids forma àcid nucleic.
  • ca  nucli, n m
  • es  núcleo
  • en  nucleus

Química teòrica

Definició
Part de l'àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9 %) i tota la càrrega elèctrica positiva. De dimensions molt reduïdes (<vírgula>10−5 vegades la mida de l'àtom), el nucli és un agrupament de protons i neutrons (és a dir, de nucleons) units entre si per les forces nuclears i situat al centre de l'àtom enmig del núvol d'electrons. Està caracteritzat pel nombre atòmic, Z, que és el nombre de protons que conté i representa la seva càrrega expressada com un múltiple de la càrrega elèctrica elemental, e, i pel nombre de massa, A, que és el nombre de protons i neutrons que conté. Presenta també un moment angular de spin que si no és nul porta associat un moment magnètic nuclear. Fou descobert per Rutherford el 1911 tot fent travessar les partícules alfa, procedents d'una font de radi, una làmina d'or i observar la difusió que s'hi produïa.
  • ca  nucli cel·lular, n m
  • es  núcleo celular
  • en  cell nucleus

Bioquímica

Definició
Orgànul que conté la pràctica totalitat dels suports químics dels caràcters hereditaris, els àcids nucleics. La doble membrana del nucli, perforada de porus de 25-30 nm de diàmetre, es forma a partir de plegaments del reticle endoplasmàtic. Poc abans de la divisió cel·lular, la membrana nuclear es desarticula i desapareix com a tal. Posteriorment, quan els dos jocs de cromosomes s'han col·locat a les cèl·lules filles, es generen de nou dues membranes nuclears formades a partir del reticle de cada cèl·lula filla. L'existència del nucli cel·lular fou reconeguda per primera vegada el 1831 pel botànic anglès R. Brown (1773-1858).
  • ca  núclid, n m
  • es  nucleido
  • en  nuclide

Química teòrica

Definició
Àtom caracteritzat amb uns valors de nombre atòmic i nombre de massa. Segons la proporció de protons i neutrons, pot ésser estable o inestable. En aquest darrer cas sofreix un procés de desintegració radioactiva, modifica la seva constitució i es converteix en un altre núclid de característiques diferents. A la natura hi ha 274 tipus de núclids que són estables, i se'n coneixen més de 1.500 d'inestables.
  • ca  nuclis magnèticament equivalents, n m pl
  • es  núcleos magnéticamente equivalentes
  • en  magnetically equivalent nuclei

Química física

Definició
Nuclis químicament equivalents que tenen la mateixa constant d'acoblament spin-spin amb qualsevol altre nucli de la molècula.
  • ca  nuclis químicament equivalents, n m pl
  • es  núcleos químicamente equivalentes
  • en  chemically equivalent nuclei

Química física

Definició
Nuclis relacionats per alguna operació de simetria molecular i que presenten el mateix desplaçament químic en espectres de ressonància magnètica nuclear.
  • ca  nutrient, n m
  • es  nutriente
  • en  nutrient

Bioquímica

Definició
Substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l'organisme per mitjà de la digestió. Són nutrients els pròtids, els glúcids, els lípids, les vitamines, els minerals i l'aigua. En agricultura, aquest terme fa referència a aquells elements necessaris per a un correcte creixement de les plantes. Aquests són el nitrogen, el potassi, el fòsfor, el ferro, el calci, el sofre i el magnesi. Tots aquests elements estan presents en els sòls en quantitats variables. A més, les plantes necessiten els anomenats <i>elements traça</i>, com el manganès, el zenc, el coure i el bor. En els conreus els nutrients s'incorporen a través dels fertilitzants.