Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  nitruració, n f
  • es  nitruración
  • en  nitriding

Metal·lúrgia

Definició
Operació d'augmentar el contingut en nitrogen d'un acer, mitjançant la introducció de l'acer en un forn amb atmosfera rica en nitrogen.
  • ca  nivell atòmic, n m
  • es  nivel atómico
  • en  atomic level

Química teòrica

Definició
Valor propi del hamiltonià electrònic complet, incloent correccions relativistes, d'un àtom. Cal distingir els nivells atòmics dels termes espectrals, els valors propis del hamiltonià electrònic no relativista. Els nivells atòmics són considerats les veritables energies dels estats estacionaris del sistema electrònic. De manera equivalent també s'anomena nivell atòmic al conjunt d'estats electrònics que tenen un mateix valor propi d'aquell operador. Els nivells d'un àtom es dedueixen a partir dels seus termes espectrals. Es té en compte que el conjunt d'estats d'un terme espectral, inicialment amb la mateixa energia si no es considera l'acoblament spin-òrbita (és a dir, la correcció relativista), es desdobla en un o varis nivells, d'energies diferents, quan aquest acoblament és introduït en el seu hamiltonià electrònic. Aquest desdoblament explica l'estructura fina observada en els espectres electrònics. Els estats electrònics que pertanyen a un mateix nivell atòmic, a part de l'energia, es caracteritzen per tenir un mateix valor del mòdul del moment angular total (carateritzat pel nombre quàntic J). Cada nivell s'identifica posant el valor de J com a subíndex del símbol del terme espectral del qual procedeix: 2 S+ 1LJ. El nombre d'estats continguts en un nivell és 2J + 1.
  • ca  nivell freàtic, n m
  • es  nivel freático
  • en  phreatic surface

Medi ambient

Definició
Nivell superior d'un aqüífer lliure on la pressió hidràulica s'iguala a la de l'atmosfera.
  • ca  nivell molecular, n m
  • es  nivel molecular
  • en  molecular level

Química teòrica

Definició
Valor propi del hamiltonià electrònic complet, incloent correccions relativistes, d'una molècula. Cal distingir els nivells moleculars dels termes espectrals, els valors propis del hamiltonià electrònic no relativista. Els nivells moleculars són considerats les veritables energies dels estats estacionaris del sistema electrònic. De manera equivalent també s'anomena nivell molecular al conjunt d'estats electrònics que tenen un mateix valor propi d'aquell operador. Els nivells d'una molècula es dedueixen a partir dels seus termes espectrals. Es té en compte que el conjunt d'estats d'un terme espectral, inicialment amb la mateixa energia si no es considera l'acoblament spin-òrbita (és a dir, la correcció relativista), es desdobla en un o varis nivells, d'energies diferents, quan aquest acoblament és introduït en el seu hamiltonià electrònic.
  • ca  índex d'octà, n m
  • ca  nombre d'octà, n m sin. compl.
  • ca  NO, n m sigla
  • es  NO
  • es  número de octano
  • en  octane number
  • en  ON

Química industrial

Definició
Nombre que mesura la resistència a l'autoignició per pressió de les gasolines. Quasevol barreja d'un hidrocarbur amb aire s'inflama espontàniament quan es comprimeix per sobre d'un valor crític de pressió. Aquest comportament és indesitjable, perquè sotmet els motor d'explosió a esforços mecànics intensos en moments no adequats, perquè aquests motors estan dissenyats per tal que la barreja cremi mitjançant la guspira generada en la bugia, i no abans o després. La detonància d'un hidrocarbur o d'una barreja es mesura amb el valor del nombre d'octà mitjançant assaigs en motors normalitzats. L'isooctà és molt poc detonant i se li assignà arbitràriament el valor 100, mentre que l'n-heptà és molt detonant i se li assignà el valor 0. El nombre d'octà d'un determinat carburant és la proporció d'isooctà en una barreja isooctà-n-heptà que detoni igual que el carburant que s'assaja. Hi ha diferents procediments de realització de l'assaig: el nombre d'octà Research fa l'assaig a 600 revolucions per minut, mentre que el nombre d'octà Motor ho fa a 900. Per a la major part de substàncies és més alt el valor del nombre d'octà Motor, i és el valor que habitualment figura en les gasolines comercials. Als Estats Units és habitual donar el valor de l'^índex d'antidetonància^. El disseny de motors d'altes prestacions i que satisfacin els requeriments mediambientals han portat a dissenyar carburants amb alt nombre d'octà i sense additius indesitjables. El fet que un additiu antidetonant clàssic era el ^plom tetraetil^, prohibit a partir de 2001 i substituït per additius oxigenats, com el metil terbutil èter, l'etil ter-butil èter o el teramilmetilèter. Moltes substàncies que són més antidetonants que l'isooctà, i per tant tenen un nombre d'octà superior a 100, es determinen per altres mètodes d'assaig. Vegeu també ^carburant oxigenat^.
  • ca  no-metall, n m
  • es  no metal
  • en  nonmetal

Química inorgànica

Definició
Element que no presenta caràcter metàl•lic, situat en la taula periòdica dels elements a la dreta de la línia divisòria fixada pels elements bor, silici, arsènic, tel•luri i àstat.

Nota

  • Els elements no metàl•lics es troben confinats a la part dreta superior del bloc <i>p</i>. Els no-metalls són electronegatius i formen molècules o sòlids covalents, generalment poc conductors de l'electricitat i en què l'enllaç és clarament direccional o bé participen en forma d'anions en la formació de ^compostos iònics^. Els seus òxids presenten caràcter neutre o àcid. Els no-metalls típics formen compostos iònics amb els ^metalls^ electropositius, formen anions en solució aquosa, els seus hidrurs i halurs són molècules discretes, i els seus òxids són o bé estables en forma molecular o bé reaccionen amb l'aigua i donen oxoàcids. Tant poden ser aïllants com semiconductors. Habitualment, a temperatures baixes, són mal conductors de l'electricitat i la calor. Ara bé, si la diferència energètica entre la banda de valència i la banda de conducció és petita, a altes temperatures poden conduir l'electricitat, de manera que, al contrari del que caracteritza un metall, la conductivitat elèctrica en aquests materials augmenta amb la temperatura.
  • ca  nobeli, n m
  • es  nobelio
  • en  nobelium
  • sbl  No

Química inorgànica

Definició
Element tretzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 102 i massa atòmica 259.

Nota

  • Se'n coneixen fins a quinze isòtops, tots ells inestables i artificials. Es coneix molt poc de les seves propietats físiques i químiques. El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  nociu -iva, adj
  • es  nocivo
  • en  harmful
  • en  noxious

Enginyeria química

Definició
Dit de la substància o preparat que, per inhalació, ingestió o penetració cutània provoca dolències de gravetat limitada. Es consideren substàncies nocives aquelles en què la DL-50 per via oral està entre 200 i 2.000 mg/kg, la DL-50 per via cutània està entre 400 i 2.000 mg/kg o bé la CL-50 per inhalació es troba entre 2 i 20 mg/l. En són exemples els mercaptans, els clorats, els perclorats, el permanganat potàssic, el iode, el toluè, el xilè, el clorbenzè, el ciclohexanol, el dioxà, l'àcid oxàlic, la piridina, el nitrometà i alguns pesticides (com el ziram, el carbaril, el fentió, el fenitrotion, etc.).
  • ca  node, n m
  • es  nodo
  • en  node

Química teòrica

Definició
Punt de l'espai en el qual la funció d'ona que descriu un sistema mecanicoquàntic passa pel zero i té, abans i després d'aquest punt, signes diferents. Un node radial és un node que presenta una funció d'ona de simetria radial, com és el cas dels orbitals atòmics de tipus s, i un node angular és un node que pot presentar la component angular d'una funció d'ona. De manera equivalent, un pla nodal és una superfície plana que separa dues regions d'una funció d'ona amb signe oposat. En general, com més nodes té una funció d'ona, major és la seva energia. La presència de plans nodals internuclears en un orbital molecular indica un caràcter antienllaçant. Vegeu també ^orbital antienllaçant^.
  • ca  nom sistemàtic, n m
  • es  nombre sistemático
  • en  systematic name

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom que designa un compost basant-se completament en les normes de nomenclatura.