nom trivial
nom trivial
Química inorgànica, Química orgànica
- ca nom trivial, n m
- es nombre trivial
- en trivial name
Química inorgànica, Química orgànica
Definició
Nom que designa un compost basant-se en raons històriques, d'ús o d'origen, sense seguir cap norma de nomenclatura.
nombre adimensional
nombre adimensional
Enginyeria química
- ca mòdul adimensional, n m
- ca nombre adimensional, n m
- es módulo adimensional
- es número adimensional
- en dimensionless number
Enginyeria química
Definició
Agrupació de variables de manera que l'operació resultant no té dimensions. Com que els diferents termes de les equacions de balanç de propietat (quantitat de moviment, energia o matèria) tenen tots les mateixes dimensions (concentració de propietat per unitat de temps), una manera de generar nombres (o grups) adimensionals és dividir un terme de les equacions de balanç de propietat per un altre terme. En són exemples el nombre de Reynolds, el nombre de Peclet de calor i el nombre de Peclet de matèria. Una altra manera de generar grups adimensionals és dividir dos mòduls adimensionals; en són exemples el nombre de Prandtl i el nombre de Schmidt.
nombre atòmic
nombre atòmic
Termes generals
- ca nombre atòmic, n m
- es número atómico
- en atomic number
- sbl Z
Termes generals
Definició
Nombre de protons d'un ^nucli atòmic^ que equival al nombre d'electrons que orbiten al voltant del nucli d'un àtom neutre.
nombre d'Avogadro
nombre d'Avogadro
Química física
- ca constant d'Avogadro, n f
- ca nombre d'Avogadro, n m sin. compl.
- es constante de Avogadro
- es número de Avogadro
- en Avogadro constant
- en Avogadro number
- sbl <i>N</i><sub>A</sub>
Química física
Definició
Nombre d'àtoms o de molècules que hi ha en un mol de substància i que té un valor de 6,02257·1023 mols−1. La IUPAC recomana fer servir la denominació constant d'Avogadro.
nombre d'octà
nombre d'octà
Química industrial
- ca índex d'octà, n m
- ca nombre d'octà, n m sin. compl.
- ca NO, n m sigla
- es NO
- es número de octano
- en octane number
- en ON
Química industrial
Definició
Nombre que mesura la resistència a l'autoignició per pressió de les gasolines. Quasevol barreja d'un hidrocarbur amb aire s'inflama espontàniament quan es comprimeix per sobre d'un valor crític de pressió. Aquest comportament és indesitjable, perquè sotmet els motor d'explosió a esforços mecànics intensos en moments no adequats, perquè aquests motors estan dissenyats per tal que la barreja cremi mitjançant la guspira generada en la bugia, i no abans o després. La detonància d'un hidrocarbur o d'una barreja es mesura amb el valor del nombre d'octà mitjançant assaigs en motors normalitzats. L'isooctà és molt poc detonant i se li assignà arbitràriament el valor 100, mentre que l'n-heptà és molt detonant i se li assignà el valor 0. El nombre d'octà d'un determinat carburant és la proporció d'isooctà en una barreja isooctà-n-heptà que detoni igual que el carburant que s'assaja. Hi ha diferents procediments de realització de l'assaig: el nombre d'octà Research fa l'assaig a 600 revolucions per minut, mentre que el nombre d'octà Motor ho fa a 900. Per a la major part de substàncies és més alt el valor del nombre d'octà Motor, i és el valor que habitualment figura en les gasolines comercials. Als Estats Units és habitual donar el valor de l'^índex d'antidetonància^. El disseny de motors d'altes prestacions i que satisfacin els requeriments mediambientals han portat a dissenyar carburants amb alt nombre d'octà i sense additius indesitjables. El fet que un additiu antidetonant clàssic era el ^plom tetraetil^, prohibit a partir de 2001 i substituït per additius oxigenats, com el metil terbutil èter, l'etil ter-butil èter o el teramilmetilèter. Moltes substàncies que són més antidetonants que l'isooctà, i per tant tenen un nombre d'octà superior a 100, es determinen per altres mètodes d'assaig. Vegeu també ^carburant oxigenat^.
nombre de càrrega
nombre de càrrega
Química inorgànica
- ca nombre de càrrega, n m
- es número de carga, n m
- en charge number, n
Química inorgànica
Definició
Nombre que indica la càrrega elèctrica d'un ió dividida per la càrrega elèctrica elemental (e).
Relación zB entre la carga de un ion B y la carga del protón. Es positivo para los cationes y negativo para los aniones.
Nota
- Com que, en el nombre de càrrega, la càrrega elèctrica pren com a unitat la càrrega elèctrica elemental, que té el mateix valor que la càrrega elèctrica d'un electró, el nombre de càrrega indica el nombre d'electrons que un ió ha guanyat (si és negatiu) o perdut (si és positiu) respecte de l'àtom neutre.
nombre de col·lisions
nombre de col·lisions
Química física
- ca densitat de col·lisions, n f
- ca nombre de col·lisions, n f sin. compl.
- es densidad de colisiones
- es número de colisiones
- en collision density
- en collision number
- sbl Z
Química física
Definició
Quantitat de col•lisions bimoleculars que tenen lloc en una regió de la mostra i en un interval de temps, dividit pel volum de la regió i la durada de l'interval. D'acord amb la ^teoria de col•lisions^ de les esferes rígides, si ZAB és la densitat de col•lisions, on A i B denoten dues espècies col•lisionants qualssevol, tenim <EXPRESSIÓ 3>, on [A] i [B] indiquen la concentració de cada espècie, <i>T<i> és la temperatura termodinàmica, <i>k<i> és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la ^secció eficaç de col•lisió^.
nombre de coordinació
nombre de coordinació
Química inorgànica
- ca nombre de coordinació, n m
- ca índex de coordinació, n m sin. compl.
- es índice de coordinación
- es número de coordinación
- en coordination number
Química inorgànica
Definició
1. Nombre d'àtoms donadors enllaçats a un àtom metàl•lic central en un ^complex^. Per als metalls del bloc <i>d</i>, els nombres de coordinació més comuns són 2, 4 i 6, encara que també es coneixen exemples de 3, 5, 7, 8 i 9. Els lantànids en general presenten nombres de coordinació més elevats que els metalls del bloc <i>d</i>, per exemple [Ce(H<sub>2</sub>O)<sub>9</sub>]<sup>3+</sup> enfront de [Mn(H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>]<sup>2+</sup>. El nombre de coordinació pot esdevenir una mica ambigu quan no tots els enllaços de la molècula tenen la mateixa distància. Per exemple, [Cu(NH<sub>3</sub>)<sub>6</sub>]<sup>2+</sup> és un octaedre distorsionat amb quatre enllaços Cu-N a 207 pm i dos enllaços Cu-N a 262 pm, i és per això que moltes vegades s'assigna un nombre de coordinació 4 per al Cu<sup>2+</sup>. 2. Nombre d'àtoms o ions que són els veïns més propers d'un àtom o d'un ió determinat en una ^xarxa cristal•lina^. En el cas particular d'un ^cristall iònic^, el nombre de coordinació fa referència als ions de signe oposat que envolten un ió determinat. El seu valor depèn del tipus de xarxa cristal•lina que el sòlid hagi adoptat i es pot determinar mitjançant difracció de raigs X. En el cristall de clorur de sodi, el nombre de coordinació de l'ió Na<sup>+</sup> és 6. En canvi, en el cristall de diòxid de silici, el nombre de coordinació del silici és 4 i el de l'oxigen és 2. El nombre de coordinació en els metalls és normalment 8 o 12. Vegeu també ^xarxa de Bravais^.
nombre de massa
nombre de massa
Termes generals
- ca nombre de massa, n m
- ca nombre màssic, n m sin. compl.
- es número de masa
- es número másico
- en mass number
- sbl A
Termes generals
Definició
Nombre de nucleons d'un ^nucli atòmic^. Si es multiplica per la massa d'un protó, equival, molt aproximadament, a la massa de l'àtom.
nombre de Nusselt
nombre de Nusselt
Enginyeria química
- ca nombre de Nusselt, n m
- es módulo de Nusselt
- es número de Nusselt
- en Nusselt number
- sbl Nu, n m
Enginyeria química
Definició
Nombre adimensional que representa la relació entre el transport total de calor i el transport de calor per conducció. La seva expressió general és <EXPRESSIÓ 16>, on <i>h</i> és el coeficient individual de transmissió de calor, <i>L</i> és una llargada característica del sistema i <i>k</i> és la conductivitat tèrmica.
