Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  neo-
  • es  neo-
  • en  neo-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar alguns compostos més moderns que mantenen molta relació amb altres de més antics.

Nota

  • Per exemple, el ^neoprè^, que té característiques molt semblants al cautxú d'origen natural, que és un polímer de l'^isoprè^.
  • ca  neodimi, n m
  • es  neodimio
  • en  neodymium
  • sbl  Nd

Química inorgànica

Definició
Element tercer de la sèrie dels lantànids del sistema periòdic dels elements, de nombre atòmic 60 i massa atòmica 144,24.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-sis isòtops, dels quals set són estables, <sup>142</sup>Nd, <sup>143</sup>Nd, <sup>144</sup>Nd, <sup>145</sup>Nd, <sup>146</sup>Nd, <sup>148</sup>Nd i <sup>150</sup>Nd. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 1.024 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.027 ºC. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. És bastant reactiu en condicions ambientals. Presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és com a colorant en la fabricació de vidres òptics i en la fabricació d'arcs de carboni per a il•luminació.
  • ca  neoprè, n m
  • ca  policloroprè, n m
  • ca  poli(2-cloro-1,3-butadiè), n m sin. compl.
  • es  neopreno
  • en  neoprene

Química industrial

Definició
Cautxú sintètic obtingut per polimerització del 2-clorobutadiè. Té un ús comercial molt estès.
  • ca  neptuni, n m
  • es  neptunio
  • en  neptunium
  • sbl  Np

Química inorgànica

Definició
Element quart de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 93 i massa atòmica 237.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint isòtops, tots ells inestables. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 640 ºC i un punt d'ebullició de 5.235 ºC. Encara que en la natura es troben traces de <sup>237</sup>Np, totes les quantitats apreciables de l'element han estat obtingudes artificialment a partir de les reaccions nuclears d'altres elements. És bastant reactiu en condicions ambientals. Presenta principalment els estats d'oxidació +4, +5 i +6. El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  negre d'eriocrom T, n m
  • ca  NET, n m sigla
  • es  negro de eriocromo T
  • es  NET sigla
  • en  eriochrome black T
  • en  EBT sigla

Química analítica

Definició
Indicador metal·locròmic principal del grup dels colorants azoics. El protó del grup sulfònic fortament àcid que es troba en posició 4, respecte al grup azo, és el primer que es cedeix en medi aquós, la qual cosa fa que, a la pràctica, només es considerin dos hidrògens àcids, els corresponents als dos grups hidroxils. Per aquesta raó es representa el colorant de manera abreujada segons H2F−. Aquests dos hidrògens presenten uns valors de pKa de 6,3 i 11,5. A valors de pH 2: M2+ + HF− (blau) <fletxa dreta> MF (vermell) + H+.

Nota

  • graf_QA1 OAA: ok, però fer el canvi que hi diu a sota.
  • ca  neteja electroquímica, n f
  • es  limpieza electroquímica
  • en  electrochemical cleaning

Electroquímica

Definició
Procés de neteja d'olis i greixos d'una superfície metàl·lica per l'aplicació d'una densitat de corrent catòdica en una cel·la electrolítica. S'empra normalment una dissolució del 5-10% d'hidròxid de sodi a 60-80ºC amb una densitat de corrent de 30-100 mA cm2. Els greixos s'hidrolitzen ràpidament a compostos solubles per l'augment local del pH i s'eliminen per electroflotació degut a les bombolles d'hidrogen formades. Constitueix una de les etapes de l'acabament metàl·lic.
  • ca  neutralització, n f
  • ca  reacció de neutralització, n f sin. compl.
  • es  neutralización
  • es  reacción de neutralización
  • en  neutralisation
  • en  neutralisation reaction
  • en  neutralization
  • en  neutralization reaction

Química analítica

Definició
Reacció entre un àcid i una base en què les propietats d'àcid i base desapareixen i es forma una sal i aigua. A partir del concepte àcid-base de Brønsted, en medi aquós, aquesta interacció es produeix a través de la reacció entre el protó i l'ió hidroxil per donar aigua segons H+ + OH− <fletxa dreta> H2O. Aquesta reacció està desplaçada cap a la dreta si el producte de les concentracions del protó i l'ió hidroxil és superior al producte iònic de l'aigua, que constitueix el fonament de totes les valoracions acidobàsiques (acidimètriques i alcalimètriques). El procés de la neutralització es produeix espontàniament, amb gran rapidesa i amb un considerable efecte tèrmic. De fet, la calor de reacció que es desprèn en la neutralització de totes les bases fortes amb tots els àcids forts (i viceversa) és constant i igual a 13.700 cal/mol (57.266 J/mol). Són exemples de neutralitzacions emprades en l'anàlisi quantitativa clàssica la determinació de substàncies inorgàniques com sals d'amoni utilitzant el mètode Kjeldahl, la determinació de carbonat o bicarbonat utilitzant un àcid fort, i la determinació de grups funcionals orgànics com l'àcid carboxílic, l'àcid sulfònic o el grup amino. <expressió 34>
  • ca  neutró, n m
  • es  neutrón
  • en  neutron

Química teòrica

Definició
Partícula elemental, pertanyent al grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2. El neutró és un nucleó, ja que, juntament amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa atòmic més gran que 1. En estat lliure és inestable: amb una vida mitjana d'uns 898 segons, experimenta una desintegració β− tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí. La seva massa en repòs és mn = 1,674 927 16 (13) × 10−27 kg. El neutró fou descobert per J. Chadwick el 1932.
  • ca  nicotina, n f
  • ca  3-(1-metil-2-pirrolidinil)piridina, n f sin. compl.
  • es  3-(1-metil-2-pirrolidinil)piridina
  • es  nicotina
  • en  3-(1-methyl-2-pyrrolidinyl)pyridine
  • en  nicotine
  • for  C10H14N2

Química orgànica

Definició
Compost d'origen natural que pertany a la família dels alcaloides i que es presenta com un oli espès de color blanc que enfosqueix en exposar-lo a l'aire i que es descompon parcialment en el seu punt d'ebullició, de 247 ºC.

Nota

  • És higroscòpic i soluble en alcohol, cloroform, èter, aigua i olis. Es pot obtenir per destil·lació del tabac amb lletada de calç i s'extreu de la solució aquosa amb èter. La nicotina és tòxica per ingestió, inhalació i absorció cutània. La nicotina és una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur. El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l'1 al 3 %, segons el tipus de tabac. La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior. S'ha utilitzat com a insecticida i fumigant. Es troba disponible en forma de sals, com a clorhidrat (C10H14N2 • HCl), salicililat (C10H14N2 • C7H6O3), sulfat ((C10H14N2)2 • H2SO4) i tartrat (C10H14N2 • 2 C4O6H6 • H2O). Aquestes sals s'obtenen per l'acció directa que exerceix l'àcid sobre l'alcaloide.
  • ca  nicrom, n m
  • es  nicrom
  • en  nichrome
  • sbl  Ni/Fe/Cr

Metal·lúrgia

Definició
Aliatge de níquel, ferro (12-26%) i crom (14-40%), amb gran resistència mecànica i química fins i tot a elevades temperatures.