Diccionari de química (històric complet)

ca paramagnetisme, n m
es paramagnetismo
en paramagnetism

Química teòrica

Definició

Propietat que presenten alguns metalls i aliatges que en presència d'un camp magnètic s'imanten lleugerament. Les substàncies paramagnètiques poden ser atretes per un imant. A diferència de les substància ferromagnètiques, l'efecte del camp magnètic sobre els moments magnètics d'aquestes és independent. L'alumini, el bari, el calci, l'oxigen, el sodi i el magnesi són exemples de metalls paramagnètics.

ca paraquat, n m
es paraquat
en paraquat

Química industrial

Definició

Herbicida de la família de les sals d'amoni quaternari, tòxic per als mamífers, però ràpidament fixat i inactivat al sòl. És poc selectiu i actua per contacte amb les fulles.

ca paration, n m
es paratión
en parathion

Química industrial

Definició

Insecticida organofosforat de síntesi molt tòxic per a les persones. El ^malation^, de la mateixa família, té una eficàcia similar i és menys tòxic, i per això el substitueix en moltes aplicacions.

ca parell acidobàsic conjugat, n m
ca parell àcid-base conjugat, n m sin. compl.
es par ácido-base conjugado
en conjugate acid-base pair

Química analítica

Definició

Conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó. En l'equació AH + B <dues fletxes> A⁻ + BH⁺, AH actua com a àcid de Brønsted i B, com a base de Brønsted. En la reacció inversa l'ió BH⁺ és un àcid de Brønsted i l'ió A⁻ és una base de Brønsted. L'ió BH⁺ és, per tant, l'àcid conjugat de la base B, mentre que l'ió A⁻ és la base conjugada de l'àcid AH. <EXPRESSIÓ 35>.

ca parell acidobàsic conjugat, n m
ca parell àcid-base conjugat, n m sin. compl.
es par ácido-base conjugado
en conjugate acid-base pair

Química analítica

Definició

Conjunt format per un àcid i una base relacionats pel guany o la pèrdua d'un únic protó. En l'equació AH + B <dues fletxes> A⁻ + BH⁺, AH actua com a àcid de Brønsted i B, com a base de Brønsted. En la reacció inversa l'ió BH⁺ és un àcid de Brønsted i l'ió A⁻ és una base de Brønsted. L'ió BH⁺ és, per tant, l'àcid conjugat de la base B, mentre que l'ió A⁻ és la base conjugada de l'àcid AH. <EXPRESSIÓ 35>.

ca parell d'electrons enllaçants, n m
ca parell compartit, n m sin. compl.
ca parell d'electrons compartits, n m sin. compl.
ca parell enllaçant, n m sin. compl.
es par compartido
es par electrónico compartido
es par electrónico enlazante
es par enlazante
en bonding electron pair

Química teòrica

Definició

Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que participa en la formació d'un enllaç covalent.

ca parell d'electrons enllaçants, n m
ca parell compartit, n m sin. compl.
ca parell d'electrons compartits, n m sin. compl.
ca parell enllaçant, n m sin. compl.
es par compartido
es par electrónico compartido
es par electrónico enlazante
es par enlazante
en bonding electron pair

Química teòrica

Definició

Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que participa en la formació d'un enllaç covalent.

ca parell d'electrons enllaçants, n m
ca parell compartit, n m sin. compl.
ca parell d'electrons compartits, n m sin. compl.
ca parell enllaçant, n m sin. compl.
es par compartido
es par electrónico compartido
es par electrónico enlazante
es par enlazante
en bonding electron pair

Química teòrica

Definició

Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que participa en la formació d'un enllaç covalent.

ca parell d'electrons no enllaçants, n m
ca parell d'electrons no compartits, n m sin. compl.
ca parell d'electrons solitaris, n m sin. compl.
ca parell no compartit, n m sin. compl.
ca parell no enllaçant, n m sin. compl.
ca parell solitari, n m sin. compl.
es par electrónico no compartido
es par electrónico no enlazante
es par electrónico solitario
es par no compartido
es par no enlazante
es par solitario
en lone electron pair
en lone pair
en nonbonding electron pair

Química teòrica

Definició

Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que no participa en la formació de cap enllaç covalent. Normalment aquest orbital molecular està localitzat en les proximitats de l'àtom que aporta els dos electrons i pren una direcció que minimitza la repulsió amb els altres parells d'electrons de valència del mateix àtom. Vegeu també ^orbital localitzat^ i ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^.

ca parell d'electrons no enllaçants, n m
ca parell d'electrons no compartits, n m sin. compl.
ca parell d'electrons solitaris, n m sin. compl.
ca parell no compartit, n m sin. compl.
ca parell no enllaçant, n m sin. compl.
ca parell solitari, n m sin. compl.
es par electrónico no compartido
es par electrónico no enlazante
es par electrónico solitario
es par no compartido
es par no enlazante
es par solitario
en lone electron pair
en lone pair
en nonbonding electron pair

Química teòrica

Definició

Parell d'electrons de valència que, en una molècula, ocupa un orbital molecular que no participa en la formació de cap enllaç covalent. Normalment aquest orbital molecular està localitzat en les proximitats de l'àtom que aporta els dos electrons i pren una direcció que minimitza la repulsió amb els altres parells d'electrons de valència del mateix àtom. Vegeu també ^orbital localitzat^ i ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició