Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  per-
  • es  per-
  • en  per-

Química inorgànica

Definició
Prefix que serveix per indicar el grau d'oxidació més alt.

Nota

  • Per exemple en l'àcid perclòric i el permanganat.
  • ca  percarbonat de sodi, n m
  • es  percarbonato de sodio
  • en  sodium percarbonate

Química industrial

Definició
Sòlid blanc de fórmula 2 Na<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>• 3 H<sub>2</sub>O<sub>2</sub>, emprat com a agent oxidant i químicament inestable. S'obté a partir de dissolucions de carbonat de sodi en aigua oxigenada per atomització en llit fluïditzat o per precipitació mitjançant concentració a buit. S'usa com a blanquejant en els detergents domèstics de roba, perquè la seva descomposició genera aigua oxigenada, que oxida determinades taques de matèria orgànica. Per a evitar la seva descomposició prematura, s'afegeix a la formulació del detergent un agent estabilitzant com el silicat de sodi. <i>Percarbonat de sodi</i> és el nom comú d'un perhidrat del carbonat de sodi.
  • ca  perfils de propietat, n m pl
  • es  perfiles de propiedad

Enginyeria química

Definició
Variació espacial i temporal, en un sistema, de les propietats de quantitat de moviment, energia calorífica i/o matèria. Aquestes propietats es poden expressar de diferents formes: flux (propietat per unitat d'àrea i unitat de temps), cabal (propietat per unitat de temps), concentració (propietat per unitat de volum), velocitat (associada a la quantitat de moviment), temperatura (associada a l'energia calorífica) i concentració de matèria (associada a la matèria).
  • ca  perfum, n m
  • ca  fragància, n m sin. compl.
  • es  perfume
  • en  perfume
  • en  scent

Química industrial

Definició
Barreja de substàncies preparada amb la finalitat de produir satisfacció olfactiva per combustió, per impregnació de la pell o per dispersió a l'aire. La combustió de diferents substàncies naturals desprèn fum d'olor agradable. Diverses reïnes i secrecions, principalment de vegetals, han fet aquesta funció des de fa segles. En són exemples l'ambre, el patxulí, l'encens, la mirra i diversos ungüents. Els perfums moderns se solen usar per impregnació o per dispersió a l'aire, i solen ser dissolucions alcohòliques amb diversos components, segons la concentració i l'efecte desitjat. L'aigua de la reina d'Hongria és coneguda del segle XIV, i l'aigua de Colònia es fabrica des de 1714. La varietat de composicions i presentacions actual és considerable, molt segmentada i totalment lligada a la moda. Els perfums alcohòlics consten normalment de dotzenes de components, amb funcions diferents. En primer lloc, les essències odoríferes, classificades segons la nota o sensació que produeixen, i que es denominen <i>nota inicial</i>, <i>nota mitjana</i> i <i>nota de base</i>, que és la sensació final i més persistent. Cadascuna d'aquestes notes pot estar formada per una gran quantitat d'olis essencials, de composicions químiques molt variades, obtinguts de les plantes per expressió, per ^destil•lació per arrossegament amb vapor^ o per extracció amb dissolvents, o bé són components purs obtinguts per síntesi química. En segon lloc, hi ha components fixadors, com el ^mesc^, que es complexen amb els olis més volàtils i en mantenen l'olor. Finalment, hi ha els dissolvents, normalment dissolucions d'aigua i etanol. Industrialment es prepara un producte concentrat, que després es dilueix segons el producte final que es desitja. Els productes comercials són les locions, que contenen entre un 0,5 i un 2% de concentrat del perfum; l'aigua de toileta, que en conté entre un 2 i un 6%, i el perfum, amb entre un 10 i un 25% de concentrat. Es fabriquen també perfums per a sabons, pólvores, desodorants i altres productes de cosmètica i d'higiene personal. La composició s'adequa a la forma d'aplicació desitjada. S'afegeixen també perfums a productes industrials diversos, com determinades gasolines o gasoils, materials de neteja i detergència, i pintures, entre d'altres.
  • ca  olivina, n f
  • ca  peridot, n m sin. compl.
  • es  olivino
  • es  peridoto
  • en  olivine
  • en  peridot

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química (Mg,Fe)2SiO4 que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color verd (verd oliva clar, verd groc, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria i una duresa de 6,5-7. Presenta una densitat mitjana de 3,3-4,2 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. Les olivines amb magnesi són típiques de les roques magmàtiques ultramàfiques i màfiques, tant si són intrusives com efusives. Suposen els constituents dominants en les dunites (més del 90% d'olivina), de les peridotites i de les lherzolites i són molt abundants en els gabres i els basalts. En les roques metamòrfiques es troben en les calcàries dolomítiques metamorfitzades a elevada temperatura, en ambients regionals o de contacte. Les olivines amb gran quantitat de ferro són poc comunes; es troben com a constituents menors en els granits i en les cavitats de riolites i pegmatites. En els meteorits hi ha varietats amb magnesi i alhora abundants en níquel. Per l'alteració de l'olivina es formen nombrosos minerals, alguns fins i tot pseudometamòrfics; els més comuns són les serpentines, que es troben també en grans masses derivades de la hidratació de les lherzolites en ambient metamòrfic. Les roques amb elevada proporció d'olivina i baix contingut en ferro s'utilitzen per a la fabricació de refractaris o per a l'extracció del magnesi. Les varietats transparents són buscades com a gemmes de valor.

Nota

  • La forma olivina prové del llatí oliva (en català, 'oliva'), pel color verd del mineral.
  • ca  perill, n m
  • es  peligro
  • en  hazard

Enginyeria química

Definició
Condició física o química que pot causar danys a les persones, el medi o la propietat i, en general, tot allò que pot produir un accident o un dany.
  • ca  període, n m
  • es  periodo
  • es  período
  • en  period

Termes generals

Definició
Filera horitzontal de la ^taula periòdica dels elements^.
  • ca  perlita, n f
  • es  perlita
  • en  pearlite
  • en  perlite

Química industrial

Definició
1. Roca volcànica vítria, molt porosa i amb un contingut d'aigua relativament elevat. Quan s'escalfa a temperatures d'entre 850-900ºC s'estova i l'aigua que conté atrapada s'evapora, la qual cosa provoca una expansió d'entre 10 i 20 vegades el seu volum inicial. Aquest fenomen es tradueix en un canvi molt significatiu en la seva densitat, que passa de 1100 kg/m3 a uns valors d'entre 30 i 150 kg/m3. Aquesta forma expandida es fa servir en la formulació de guix i ciment en la construcció, en l'elaboració de compost en horticultura i en hidroponia. També es fa servir com a aïllant tèrmic en aplicacions especials, com revestiments de tancs criogènics. 2. Constituent eutectoide de l'acer al carboni, que té la composició de 0,8 %C i una microstructura formada per làmines de ferrita i de cementita, o per esferes de cementita en una matriu de ferrita.
  • ca  permanganat de potassi, n m
  • ca  permanganat potàssic, n m sin. compl.
  • es  permanganato de potasio
  • es  permanganato potásico
  • en  potassium permanganate
  • for  KMnO4

Química inorgànica

Definició
Sal de permanganat i potassi que es presenta en forma de cristalls de color violeta fosc.

Nota

  • És un dels productes de manganès més importants des del punt de vista industrial, ja que se'n produeixen anualment milers de tones. És un dels agents oxidants més coneguts i més emprat, tant en medi àcid com en medi bàsic, MnO4− + 8 H+ + 5 e− <fletxa dreta> Mn2+ + 4 H2O i MnO4− + 2 H2O + 3 e− <fletxa dreta> MnO2 + 4 OH−. S'utilitza tant com a agent oxidant analític com industrialment en la producció de sacarina i d'àcid benzoic, o mèdicament com a desinfectant. El seu ús està augmentant per la purificació d'aigües, ja que té l'avantatge, a diferència del clor, que no afecta el sabor de l'aigua i, a diferència del diòxid de manganès, que actua com a coagulant per a les impureses coloidals. Vegeu també ^permanganimetria^.
  • ca  permanganat de potassi, n m
  • ca  permanganat potàssic, n m sin. compl.
  • es  permanganato de potasio
  • es  permanganato potásico
  • en  potassium permanganate
  • for  KMnO4

Química inorgànica

Definició
Sal de permanganat i potassi que es presenta en forma de cristalls de color violeta fosc.

Nota

  • És un dels productes de manganès més importants des del punt de vista industrial, ja que se'n produeixen anualment milers de tones. És un dels agents oxidants més coneguts i més emprat, tant en medi àcid com en medi bàsic, MnO4− + 8 H+ + 5 e− <fletxa dreta> Mn2+ + 4 H2O i MnO4− + 2 H2O + 3 e− <fletxa dreta> MnO2 + 4 OH−. S'utilitza tant com a agent oxidant analític com industrialment en la producció de sacarina i d'àcid benzoic, o mèdicament com a desinfectant. El seu ús està augmentant per la purificació d'aigües, ja que té l'avantatge, a diferència del clor, que no afecta el sabor de l'aigua i, a diferència del diòxid de manganès, que actua com a coagulant per a les impureses coloidals. Vegeu també ^permanganimetria^.