pedra d'estany
pedra d'estany
Geologia
- ca cassiterita, n f
- ca pedra d'estany, n f sin. compl.
- es casiterita
- es piedra de estaño
- en cassiterite
- en tin ore
- en tin stone
Geologia
Definició
Mineral de fórmula química SnO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (entre bru i vermellós) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor adamantina (de metàl·lica a submetàl·lica), una duresa de 7 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre blanc i gris. Presenta una densitat alta de 6,8-7,1 g/cm3, una fractura irregular i una exfoliació prismàtica imperfecta. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral típic de les pegmatites, per bé que els majors jaciments de cassiterita són sedimentaris: placers fluvials i marins. S'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció de l'estany.
pedra d'Hèrcules
pedra d'Hèrcules
Geologia
- ca magnetita, n f
- ca ferro magnètic, n m sin. compl.
- ca pedra d'Hèrcules, n f sin. compl.
- ca pedra imant, n f sin. compl.
- es hierro magnético
- es magnetita
- es piedra imán
- en leading stone
- en magnetic iron
- en magnetite
Geologia
Definició
Mineral de ferro, de fórmula química Fe3O4, que cristal·litza en el sistema cúbic. De color negre i diafanitat opaca, té una lluïssor de metàl·lica brillant a submetàl·lica mat, una duresa de 5,5-6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre. Presenta una densitat alta, de 5,2 g/cm3, una fractura de subconcoïdal a desigual i una exfoliació entre octaèdrica imperfecta i nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És la matèria primera més important per a l'obtenció industrial del ^ferro^ i, de les seves escòries siderúrgiques, es recuperen freqüentment ^vanadi^ i ^fòsfor^. També es troba associat al ^corindó^.
Nota
- La forma magnetita prové del llatí magnes (en català, 'imant').
pedra de Jesús
pedra de Jesús
Geologia
- ca selenita, n m
- ca pedra de Jesús, n f sin. compl.
- es selenita
- en selenite
Geologia
Definició
Varietat de ^guix^ clara o incolora que es troba en forma de cristalls monoclínics grossos i transparents, individuals o maclats, o en masses cristal·liners fàcilment exfoliables.
Nota
- La forma selenita prové del mot grec seléne (en català, 'lluna'), en referència als reflexos blanquinosos d'aquesta varietat del guix.
pedra imant
pedra imant
Geologia
- ca magnetita, n f
- ca ferro magnètic, n m sin. compl.
- ca pedra d'Hèrcules, n f sin. compl.
- ca pedra imant, n f sin. compl.
- es hierro magnético
- es magnetita
- es piedra imán
- en leading stone
- en magnetic iron
- en magnetite
Geologia
Definició
Mineral de ferro, de fórmula química Fe3O4, que cristal·litza en el sistema cúbic. De color negre i diafanitat opaca, té una lluïssor de metàl·lica brillant a submetàl·lica mat, una duresa de 5,5-6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre. Presenta una densitat alta, de 5,2 g/cm3, una fractura de subconcoïdal a desigual i una exfoliació entre octaèdrica imperfecta i nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És la matèria primera més important per a l'obtenció industrial del ^ferro^ i, de les seves escòries siderúrgiques, es recuperen freqüentment ^vanadi^ i ^fòsfor^. També es troba associat al ^corindó^.
Nota
- La forma magnetita prové del llatí magnes (en català, 'imant').
pel·lícula de Langmuir-Blodgett
pel·lícula de Langmuir-Blodgett
Química física
- ca pel·lícula de Langmuir-Blodgett, n f
- es película de Langmuir-Blodgett
- en Langmuir-Blodgett film
Química física
Definició
^Pel•lícula superficial^ que s'ha transferit a un suport sòlid, la qual cosa permet controlar-ne l'estructura en el camp molecular. Aquestes pel•lícules mostren unes propietats electroquímiques i fotoquímiques particulars que han permès la construcció de semiconductors ultrafins, biosensors i que fan pensar en la seva aplicació en circuits integrats o en xips de memòria per a ordinadors.
Nota
- graf_QF3. OAA: ok
pel·lícula superficial
pel·lícula superficial
Química física
- ca pel·lícula superficial, n f
- es película superficial
- en surface film
Química física
Definició
Monocapa, normalment formada per molècules de tensioactiu, que es forma en una interfase líquid-gas. Per exemple, si una gota d'àcid palmític en èter de petroli es tira sobre aigua, l'èter de petroli s'evapora i es forma una pel•lícula superficial insoluble. Si hi ha poques molècules d'àcid per unitat d'àrea, es forma una pel•lícula superficial gasosa, que es comporta com un gas ideal bidimensional. Si es disminueix gradualment l'àrea de la superfície, les molècules es van apropant fins a condensar i formar un líquid bidimensional. Si es continua disminuint l'àrea, es forma una ^pel•lícula de Langmuir-Blodgett^, on la distància entre les molècules és la d'una substància sòlida. Les propietats de les pel•lícules superficials s'estudien a partir de la dependència entre la ^pressió superficial^ i l'àrea d'una molècula de la pel•lícula o mesurant els canvis del ^potencial superficial^.
Nota
- graf_QF3. OAA: ok
peltre
peltre
Metal·lúrgia
- ca peltre, n m
- es peltre
- en pewter
- sbl Sn/Zn/Pb
Metal·lúrgia
Definició
Aliatge, de gran emmotllabilitat, d'estany amb zinc i plom, de color blanc que es passiva i es torna gris.
pendent de Tafel
pendent de Tafel
Electroquímica
- ca pendent de Tafel, n m
- es pendiente de Tafel
- en Tafel slope
Electroquímica
Definició
Pendent b de la correlació lineal entre el sobrepotencial i el logaritme decimal de la densitat de corrent j predita per l'equació de Tafel. Tenint en compte l'aproximació de l'equació de Butler-Volmer a > 100 mV, el pendent de Tafel per a una reacció electròdica amb una sola reacció catòdica unidireccional sota control de transferència de càrrega és b = 2,303 R T / n F, on R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta del sistema, és el factor de simetria, n és el nombre d'electrons bescanviats en la reacció i F és la constant de Faraday. Per a la reacció anòdica, es troba que b = 2,303 R T/ (1 ) n F. Si es té una reacció electròdica constituïda per diverses etapes electroquímiques en sèrie, una de les quals és la determinant de la velocitat (la més lenta), i amb control de transferència de càrrega, el pendent de Tafel val b = 2,303 R T/ cat n F per a la reacció de reducció i b = 2,303 R T / anod n F per a la reacció d'oxidació, on cat és el coeficient de transferència catòdic i anod és el coeficient de transferència anòdic.
penetració
penetració
Química teòrica
- ca penetració, n f
- es penetración
- en penetration
Química teòrica
Definició
Habilitat d'un electró extern d'un àtom de situar-se prop del nucli i sentir l'atracció coulòmbica del mateix d'una manera més intensa. Els electrons descrits per orbitals s presenten una major penetració que els altres electrons de la mateixa capa atòmica; això fa que sentin una càrrega nuclear efectiva major i, per tant, tinguin menor energia que els electrons dels orbitals p i d de la mateixa capa.
penetració
penetració
Química teòrica
- ca penetració, n f
- es penetración
- en penetration
Química teòrica
Definició
Habilitat d'una partícula de situar-se dins d'una barrera de potencial amb un nivell d'energia superior al que posseeix. Vegeu també ^efecte túnel^.
