permanganimetria
permanganimetria
Química analítica
- ca permanganimetria, n f
- es permanganimetría
- en permanganometry
Química analítica
Definició
Valoració d'oxidació-reducció en què s'utilitza l'anió permanganat com a agent valorant oxidant. La majoria de les valoracions en què es fa servir el permanganat de potassi es realitzen en un medi molt àcid, segons la semireacció MnO4− + 8 H+ + 5 e− <fletxa dreta> Mn2+ + 4 H2O. En pocs casos la valoració amb permanganat de potassi es realitza en medi neutre o alcalí. En solució dèbilment àcida, neutra o alcalina el permanganat de potassi reacciona segons la semireacció MnO4− + 4 H− + 3 e− <fletxa dreta> MnO2 + 2 H2O.
permeabilitat
permeabilitat
Química teòrica
- ca permeabilitat, n f
- ca permeabilitat magnètica, n f
- es permeabilidad
- es permeabilidad magnética
- en magnetic permeability
- en permeability
- sbl µ
Química teòrica
Definició
Constant que expressa la capacitat d'un medi material de modificar l'acció entre pols magnètics. La permeabilitat és una mesura de la magnetització del medi i el seu valor està relacionat amb el moment magnètic i la magnetitzabilitat de les molècules que el formen. És la constant de proporcionalitat entre la inducció magnètica, B, i la intensitat del camp magnètic extern aplicat, H: B = µH.
permeabilitat
permeabilitat
Enginyeria química
- ca permeabilitat, n f
- es permeabilidad
- en permeability
Enginyeria química
Definició
Facilitat que presenta un cos a la penetració i al pas de líquids i gasos. La permeabilitat a què sobretot es fa referència és a la permeabilitat a l'aigua. S'expressa en mil·límetres per unitat de temps.
permeabilitat a l'aire
permeabilitat a l'aire
Indústria paperera
- ca permeabilitat a l'aire, n f
- es permeabilidad al aire
- en air permeability
Indústria paperera
Definició
Capacitat que té un paper de deixar passar l'aire a través seu per efecte d'una diferència de pressió entre les dues cares del paper. S'expressa com a volum d'aire que passa a través de la unitat de superfície per unitat de temps. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57066.
permeabilitat del buit
permeabilitat del buit
Química teòrica
- ca permeabilitat del buit, n f
- es permeabilidad del vacío
- en permeability of vacuum
- sbl µ0
Química teòrica
Definició
En el buit, el valor de la permeabilitat val 4π × 10−7 H / m.
permeabilitat magnètica
permeabilitat magnètica
Química teòrica
- ca permeabilitat, n f
- ca permeabilitat magnètica, n f
- es permeabilidad
- es permeabilidad magnética
- en magnetic permeability
- en permeability
- sbl µ
Química teòrica
Definició
Constant que expressa la capacitat d'un medi material de modificar l'acció entre pols magnètics. La permeabilitat és una mesura de la magnetització del medi i el seu valor està relacionat amb el moment magnètic i la magnetitzabilitat de les molècules que el formen. És la constant de proporcionalitat entre la inducció magnètica, B, i la intensitat del camp magnètic extern aplicat, H: B = µH.
permeabilitat relativa
permeabilitat relativa
Química teòrica
- ca permeabilitat relativa, n f
- es permeabilidad relativa
- en relative permeability
- sbl µr
Química teòrica
Definició
Relació entre la permeabilitat i la permeabilitat del buit: µr = µ / µ0.
permeació selectiva
permeació selectiva
Electroquímica, Química analítica
- ca permeació selectiva, n f
- es permeación selectiva
- en permselectivity
Electroquímica, Química analítica
Definició
Penetració de certes espècies iòniques en major nombre que altres espècies a través d'una membrana selectiva d'ions. Per al cas habitual de les membranes selectives d'ions que forneixen els elèctrodes selectius d'ions, el grau de selectivitat de la membrana ve determinat pels valors dels coeficients de selectivitat que apareixen a l'equació de Nikolski-Eisenman. La permeació selectiva pot ser de coions, amb la mateixa càrrega però de signe oposat als de la membrana, o de contraions, amb qualsevol càrrega de signe oposat als de la membrana. La permeació selectiva contra els contraions es pot expressar com la concentració d'ions dins de la membrana selectiva d'ions amb el mateix signe que el de les càrregues fixes, la qual ve donada per l'equació cim = cem2 / Mr, on cem és la concentració d'aquests ions en la solució exterior en contacte amb la membrana i Mr és la concentració de càrregues fixes de la membrana per unitat de volum del dissolvent que l'amara. Així, una membrana catiònica serà més selectiva als cations quant menor sigui la concentració d'ions negatius a l'interior. En disminuir la permeació selectiva, disminueix la resistència elèctrica de la membrana, però també decreix la puresa del producte separat i l'eficiència de corrent, i augmenta el consum específic d'energia. Això significa que, tant en l'electrodiàlisi com en l'electrosíntesi, existeix un límit per a la concentració màxima d'ions que pot contenir la solució que es vol tractar. La permeació selectiva contra els coions mesura la capacitat d'una membrana de separar els coions i ve donada pel paràmetre p12 = (t1/ t1) /(z1 c1/ z1 c1), on t1 i t1 són els índexs de transport dels ions 1 i 2 dins de la membrana, z1 i z1 són les respectives càrregues, i c1 i c1 són les corresponents concentracions dels ions (en mol/l) en la solució en contacte amb la membrana selectiva d'ions. Es pot augmentar la selectivitat contra els coions disminuint la grandària dels porus de la membrana selectiva d'ions amb més entrecreuament de la cadena del polímer i augmetant-ne la resistència modificant-ne la superfície amb una pel·lícula d'un polielectròlit de càrrega oposada a la de la membrana, o bé modificant els grups bescanviadors d'ions. La permeació selectiva contra els coions és important en l'obtenció de sal de cuina a partir de l'aigua de mar per electrodiàlisi, en què s'ha de separar els ions monovalents (Cl−, Na+, K+) dels divalents (Ca2+, Mg2+, SO42−) per tal d'obtenir un producte d'alta qualitat.
permitivitat
permitivitat
Química teòrica
- ca permitivitat, n f
- es permitividad
- en permittivity
- sbl ε
Química teòrica
Definició
Magnitud que expressa la capacitat d'un medi no conductor de modificar l'acció entre càrregues elèctriques. Matemàticament és una constant de proporcionalitat entre el desplaçament elèctric, D, i el camp elèctric aplicat, E: D = εE. La permitivitat és una mesura de la polarització del ^dielèctric^ i el seu valor està relacionat amb el moment dipolar i la polaritzabilitat de les molècules que el formen. La permitivitat juga un paper molt important en l'atenuació de la força d'interacció entre ions en solució. Vegeu també ^llei de Coulomb^.
permitivitat del buit
permitivitat del buit
Química teòrica
- ca permitivitat del buit, n f
- es permitividad del vacío
- en permittivity of vacuum
- sbl ε0
Química teòrica
Definició
Constant de valor 8,854 187 817 × 10−12 F m−1 corresponent a la permitivitat en el buit.