Diccionari de química (històric complet)

ca resistència elèctrica, n f
ca resistència, n f sin. compl.
es resistencia
es resistencia eléctrica
en electrical resistance
en resistance
sbl R

Electroquímica

Definició

Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l'energia elèctrica es converteix en calor. Quan s'aplica un corrent continu, la resistència del cos es calcula mitjançant la llei d'Ohm. La seva unitat és l'ohm (). Quan un generador (pila o bateria) produeix un corrent continu o bé s'aplica un corrent a una cel·la electrolítica, el sistema presenta una resistència pròpia, la qual s'anomena resistència interna i se sol simbolitzar per R_i.

ca resistivitat, n f
ca resistència específica, n f sin. compl.
es resistencia específica
es resistividad
en resistivity
en specific resistance
sbl ρ

Electroquímica

Definició

Propietat característica d'una substància que es calcula com el producte de la resistència R d'un fil conductor de la substància pel quocient entre la secció A i la seva longitud l, o sigui = R (A/l). La seva unitat en el sistema internacional és l'ohm metre (Ω m).

ca resistència de coeficient de temperatura negatiu, n f
ca resistència NTC, n f sin. compl.
es resistencia de coeficiente de temperatura negativo
es resistencia NTC
en negative temperature coefficient resistor
en NTC resistor

Enginyeria química

Definició

Resistència amb un coeficient de temperatura negatiu, és a dir, la resistència disminueix quan augmenta la temperatura.

ca resistència de coeficient de temperatura positiu, n f
ca resistència PTC, n f sin. compl.
es resistencia de coeficiente de temperatura positivo
es resistencia PTC
en positive temperature coefficient resistor
en PTC resistor

Enginyeria química

Definició

Resistència amb un coeficient de temperatura positiu, és a dir, la resistència augmenta quan augmenta la temperatura.

ca resistivitat, n f
ca resistència específica, n f sin. compl.
es resistencia específica
es resistividad
en resistivity
en specific resistance
sbl ρ

Electroquímica

Definició

Propietat característica d'una substància que es calcula com el producte de la resistència R d'un fil conductor de la substància pel quocient entre la secció A i la seva longitud l, o sigui = R (A/l). La seva unitat en el sistema internacional és l'ohm metre (Ω m).

ca poder de resolució, n m
ca resolució, n f
es poder de resolución
es resolución
en resolution
en resolving power

Química analítica

Definició

Capacitat d'un instrument, d'un detector o d'un procediment analítics per a distingir dos anàlits que produeixen senyals molt pròxims o molt semblants.

ca respiració aeròbica, n f
es respiración aeróbica
en aerobic respiration

Bioquímica

Definició

Procés catabòlic, característic dels organismes aerobis estrictes, en què l'últim acceptor d'electrons és l'oxigen molecular. Està constituït, en principi, per la glicòlisi, el cicle de Krebs i la cadena de transport d'electrons que culmina en l'oxigen; l'ATP es produeix principalment en aquesta última etapa. L'equació general del procés és: C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O <fletxa dreta> 6 CO2 + 12 H2O. El grau d'oxidació mitjà del carboni en els monosacàrids és nul, i l'oxidació dels 6 àtoms de carboni subministra 24 electrons, que redueixen les 6 molècules d'O2 fins a 12 H2O. Aquesta equació és exactament la inversa de la que succeeix durant el procés de fotosíntesi oxigènica, que utilitza l'aigua com a agent reductor.

ca respiració anaeròbica, n f
es respiración anaeróbica
en anaerobic respiration

Bioquímica

Definició

Procés catabòlic, habitualment característic dels organismes anaerobis estrictes, en què l'últim acceptor d'electrons és un compost inorgànic diferent de l'oxigen. Aquest compost orgànic és principalment, nitrat, sulfat, sofre elemental, bicarbonat i Fe3+; per la qual cosa es fa referència a desnitrificació, sulfatorreducció, sulforreducció, metanogènesi i ferrorreducció, respectivament. Pot ocórrer que, segons les condicions ambientals, alguns microorganismes practiquin alternativament la respiració aeròbica i l'anaeròbica, i són anomenats bacteris anaerobis facultatius.

ca ressonància, n f
es resonancia
en resonance

Química orgànica

Definició

Fenomen que es presenta en aquelles molècules a les quals es poden assignar teòricament dues o més estructures que només difereixen en la disposició dels electrons, i que es manifesta en una mobilitat exaltada d'aquests i en una estabilitat de la molècula superior a la que tindria qualsevol de les estructures assignades.

Nota

Les diferents estructures ressonants poden contribuir de manera igual, com en el cas del benzè, o desigual, la qual cosa succeeix en la majoria dels casos. El fet que un compost manifesti ressonància comporta una menor energia de ressonància, però també fa que el compost presenti efectes de ressonància, que poden ser ben diversos, com la influència en el grau de reactivitat o en la formació de nous productes.

ca espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, n f
ca ressonància de RMN, n f
es espectroscopia de resonancia magnética nuclear
es espectroscopia de RMN
en NMR spectroscopy
en nuclear magnetic resonance spectroscopy

Química física

Definició

Tècnica espectroscòpica molt versàtil de ^determinació estructural^ que treballa en la zona de les ones de ràdio de l'espectre electromagnètic. Es basa en provocar transicions entre els diferents estats de spin nuclear desdoblats per l'efecte d'un camp magnètic extern B₀ aplicat sobre la mostra. Suposant que el camp magnètic està dirigit al llarg de la direcció z de l'espai i que els nuclis de la molècula sobre la que s'aplica tenen un nombre de spin nuclear I associat al seu moment angular de spin, les energies dels estats entre els quals es produeixen les transicions vénen donades per l'expressió EmI = −m_I hν_L, on h és la constant de Planck, m_I pot adoptar diferents valors (m_I = I, I − 1..., −I) i ν_L és la ^freqüència de Larmor^. Cada nucli té un valor del nombre de spin nuclear en funció de la seva estructura interna (I = 0 per a ¹²C i ¹⁶O; I = 1/2 per a ¹H, ¹³C, ¹⁹F i ³¹P; I = 1, 3/2, 2... per a ¹⁴N, ³⁵Cl i ¹¹B). Els nuclis amb nombre de spin nuclear I = 0 no presenten ressonància magnètica nuclear i, per tant, els seus espectres de ressonància magnètica nuclear no presenten cap senyal. Els nuclis amb nombre de spin nuclear I <no igual> 0, per contra, presenten ressonància magnètica nuclear, tot i que se solen distingir aquells amb nombre de spin nuclear I = 1/2, de gran utilitat pràctica, d'aquells amb valors de nombre de spin nuclear I > 1/2, que són anomenats nuclis amb moment quadrupolar, i que ofereixen una utilitat més restringida a causa de la complexitat de les seva resposta. Després d'aplicar el camp magnètic, no tots els nuclis amb la mateixa raó magnetogírica en l'expressió de la freqüència de Larmor ressonaran a la mateixa freqüència, ja que la diferència d'energia entre els estats de spin nuclear d'un nucli en concret és extremadament sensible a l'entorn químic perquè el moviment dels electrons de la molècula fa que el camp magnètic local que experimenta cada nucli no sigui exactament igual. Aquesta particularitat és la que permet distingir entre els nuclis de la mateixa naturalesa presents en una molècula. Les freqüències de ressonància se solen expressar en funció del ^desplaçament químic^, que està relacionat amb l'estructura molecular i s'utilitza per representar els ^espectres de ressonància magnètica nuclear^. Fins a principis de la dècada dels setanta es feia servir l'^espectroscòpia de ressonància magnètica d'ona contínua^, de baixa sensibilitat. Avui dia s'ha substituït per l'^espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear de polsos^, molt més sensible i que simplifica la interpretació dels espectres de ressonància magnètica nuclear. La tècnica multipols constitueix la base de l'^espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear bidimensional^. Pel que fa a les aplicacions de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, aquesta tècnica és molt valuosa per a la determinació estructural, fins i tot de molècules complexes, com les proteïnes i els àcids nucleics. D'altra banda, també proporciona informació rellevant sobre la dinàmica molecular de processos químics que tenen lloc en una escala de temps des del microsegon al segon, com ara canvis conformacionals o intercanvi de lligands. Per últim, també hi ha la possibilitat d'obtenir d'imatges mitjançant la imatgeria per ressonància magnètica nuclear (NMRI, de l'anglès nuclear magnetic ressonance imaging), una aplicació que ha esdevingut molt important en el camp de la medicina, com a tècnica de diagnosi.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició