Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  rodamina, n f
  • es  rodamina
  • en  rhodamine

Química orgànica

Definició
Cadascun dels ^colorants del xantè^ que presenten caràcter bàsic i coloració vermella.

Nota

  • Són molt més acolorits els derivats N-alquil substituïts. Es fan servir en la tinció directa de la llana i de la seda, i del cotó mordentat amb taní. La rodamina B és el derivat N,N,N',N'-tetraetílic de la rodamina i es presenta com un reactiu en forma de cristalls verds o de pols violeta-rogenca, molt soluble en aigua i alcohol, i lleugerament soluble en àcids i àlcalis. A més de l'ús com a colorant per al paper, la llana i la seda, i com a colorant biològic, es fa servir com a reactiu d'identificació d'alguns metalls pesats.
  • ca  rodi, n m
  • es  rodio
  • en  rhodium
  • sbl  Rh

Química inorgànica

Definició
Element segon del grup 9 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 45 i massa atòmica 102,91.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-tres isòtops, dels quals l'únic estable és <sup>103</sup>Rh. Es presenta com un metall blanc argentat amb llustre metàl•lic, amb un punt de fusió de 1.960 ºC i un punt d'ebullició de 3.760 ºC. És molt poc abundant en l'escorça terrestre i es troba formant part dels aliatges natius de platí. És molt poc reactiu i presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3. El seu ús principal és com a catalitzador i també en aliatges de propietats especials.
  • ca  roentgeni, n m
  • es  roentgenio
  • en  roentgenium
  • sbl  Rg

Química inorgànica

Definició
Element quart del grup 11 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 111 i massa atòmica 272.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts són artificials i inestables.
  • ca  roig de metil, n m
  • ca  vermell de metil, n m sin. compl.
  • es  rojo de metilo
  • en  methyl red
  • for  C15H15N3O2

Química analítica

Definició
Indicador acidobàsic i ^colorant azo^ amb un interval de viratge comprés entre pH 4,2 i pH 6,2. En la forma àcida, protonada, és de color vermell, en canvi, en la forma alcalina és de color groc.
  • ca  rosa del desert, n f
  • ca  rosa de les sorres, n f sin. compl.
  • es  rosa del desierto
  • en  desert rose

Geologia

Definició
Varietat de ^guix^ formada a partir d'agregats de cristalls lenticulars que s'han format a l'interior de la sorra englobant-ne, en el seu procés de creixement, els finíssims grans. Les roses del desert es formen quan la poca pluja que cau al desert és ràpidament absorbida per l'arena que és rica en guix. Aquest material és arrossegat, juntament amb l'aigua, cap a l'interior de la Terra, però, com que l'exposició a les altes temperatures és immediata, es produeix una evaporació ràpida. Com a conseqüència d'això, el guix resta i es cristal·litza a l'interior de la massa d'arena. El color de les roses del desert depèn del de la sorra en què s'han format.
  • ca  rosa del desert, n f
  • ca  rosa de les sorres, n f sin. compl.
  • es  rosa del desierto
  • en  desert rose

Geologia

Definició
Varietat de ^guix^ formada a partir d'agregats de cristalls lenticulars que s'han format a l'interior de la sorra englobant-ne, en el seu procés de creixement, els finíssims grans. Les roses del desert es formen quan la poca pluja que cau al desert és ràpidament absorbida per l'arena que és rica en guix. Aquest material és arrossegat, juntament amb l'aigua, cap a l'interior de la Terra, però, com que l'exposició a les altes temperatures és immediata, es produeix una evaporació ràpida. Com a conseqüència d'això, el guix resta i es cristal·litza a l'interior de la massa d'arena. El color de les roses del desert depèn del de la sorra en què s'han format.
  • ca  fucsina, n f
  • ca  clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
  • ca  rosanilina, n f sin. compl.
  • es  clorhidrato de rosanilina
  • es  fucsina
  • es  rosanilina
  • en  fuchsin
  • en  fuchsine
  • en  rosaniline
  • en  rosaniline hydrochloride
  • for  C20H20ClN3

Química orgànica

Definició
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant, d'olor suau.

Nota

  • És soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra. La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H 4=NH2+ Cl−) amb un metil de més. La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors. S'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina. La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i ser vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, amb diferents noms i marques comercials. La seda té una gran afinitat amb aquest colorant i és possible aconseguir-ne una àmplia gamma de colors, que van des del roig als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha estat utilitzant com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermedi per a l'obtenció de colorants.
  • ca  poder rotatori òptic específic, n m
  • ca  rotació específica, n f
  • es  poder rotatorio óptico específico
  • es  rotación específica
  • en  specific optical rotatory power
  • en  specific rotation
  • sbl  [α]<θ sobre λ>

Química orgànica

Definició
Constant que mesura la rotació del pla de la llum polaritzada que provoca una determinada molècula.

Nota

  • L'angle de rotació òptica, α, que s'observa és el producte del poder rotatori òptic específic per la concentració, c, en el compartiment de la mostra i per la longitud del trajecte, l, segons α = [α]<θ sobre λ>cl. Únicament els compostos quirals manifesten poder rotarori òptic específic.
  • ca  rotació lliure, n f
  • es  rotación libre
  • en  free rotation

Termes generals

Definició
Moviment dels àtoms i grups d'àtoms units a un dels extrems d'un enllaç senzill, mitjançant el qual poden girar lliurement respecte dels de l'altre extrem. Les diferents posicions relatives són les ^conformacions^.
  • ca  rotació molecular, n f
  • es  rotación molecular
  • en  molecular rotation

Química teòrica

Definició
Moviment de gir d'una molècula sobre si mateixa. En una primera aproximació, la rotació molecular s'estudia suposant que els nuclis atòmics de la molècula es mantenen fixes en les posicions d'equilibri, de manera que li siguin aplicables els resultats obtinguts per al rotor rígid. Per descriure la rotació molecular, s'utilitza un sistema d'eixos moleculars, normalment centrat al centre de masses, respecte del qual es calcula el tensor d'inèrcia, es defineix el moment angular i es construeix el hamiltonià associat a l'energia de rotació. El sistema d'eixos principals d'inèrcia és l'òptim perquè fa diagonal aquest tensor d'inèrcia i simplifica els càlculs. Els estats rotacionals d'una molècula queden definits mitjançant tres nombres quàntics: J, K i MJ. J (J = 0, 1, 2...) determina la magnitud del moment angular de la molècula, K (K = J, J − 1, ..., 0, −J + 1, −J) determina la component d'aquest moment angular en l'eix principal de la molècula, i MJ (MJ = J, J − 1, ..., 0, ..., −J + 1, −J) determina la seva projecció en un eix extern fixat. L'energia rotacional depèn dels nombres quàntics J i K segons quina sigui la geometria molecular. Vegeu també ^rotor esfèric^, ^rotor simètric^, ^rotor lineal^ i ^rotor asimètric^.