resistència a l'aire
resistència a l'aire
Indústria paperera
- ca resistència a l'aire, n f
- es resistencia al aire
- en air resistance
Indústria paperera
Definició
Resistència que ofereix una mostra de paper al pas de l'aire, la qual es determina mesurant el temps que tarda a travessar aquesta mostra un volum determinat d'aire.
resistència a l'esclat
resistència a l'esclat
Indústria paperera
- ca resistència a l'esclat, n f
- ca resistència al rebentament, n f
- es resistencia al estallido
- es resistencia al reventamiento
- en bursting endurance
- en bursting strength
Indústria paperera
Definició
Resistència límit que ofereix una proveta de paper sotmesa a una pressió uniformement distribuïda sota condicions normalitzades. S'expressa en kN/m<sup>2</sup>. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57058. S'anomena <i>índex d'esclat</i> el quocient entre la resistència a l'esclat en kN/m<sup>2</sup> i el gramatge en g/m<sup>2</sup>, i es representa com a I<sub>E</sub>.
Nota
- resistència al rebentament.jpg
resistència a l'esquinçament
resistència a l'esquinçament
Indústria paperera
- ca resistència a l'esquinçament, n f
- es resistencia al desgarro
- en tearing resistance
- en tearing strength
Indústria paperera
Definició
Resistència que ofereix un full de paper a continuar sent esquinçat després d'un tall inicial. Si el tall inicial s'ha fet en direcció longitudinal, s'anomena <i>resistència a l'esquinçament longitudinal</i>; si és transversal, s'anomena <i>resistència a l'esquinçament transversal</i>. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57033.
Nota
- resistència a l'esquinçament.jpg
resistència a la ruptura per tracció
resistència a la ruptura per tracció
Indústria paperera
- ca resistència a la ruptura per tracció, n f
- es resistencia a la rotura por tracción
- en tensile breaking strength
- en ultimate tensile strength
Indústria paperera
Definició
Resistència límit d'una proveta de paper sotmesa a una força creixent de tracció en cada extrem. El valor d'aquesta resistència límit també s'anomena <i>càrrega de ruptura</i>. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57028.
Nota
- resistència al trencament.jpg
resistència al rebentament
resistència al rebentament
Indústria paperera
- ca resistència a l'esclat, n f
- ca resistència al rebentament, n f
- es resistencia al estallido
- es resistencia al reventamiento
- en bursting endurance
- en bursting strength
Indústria paperera
Definició
Resistència límit que ofereix una proveta de paper sotmesa a una pressió uniformement distribuïda sota condicions normalitzades. S'expressa en kN/m<sup>2</sup>. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57058. S'anomena <i>índex d'esclat</i> el quocient entre la resistència a l'esclat en kN/m<sup>2</sup> i el gramatge en g/m<sup>2</sup>, i es representa com a I<sub>E</sub>.
Nota
- resistència al rebentament.jpg
resistència al transport
resistència al transport
Enginyeria química
- ca resistència al transport, n f
- es resistencia al transporte
- en transport resistance
Enginyeria química
Definició
1. Dificultat a la transferència de la quantitat de moviment, l'energia o la matèria. 2. Cadascuna de les etapes en què se sol dividir el procés de transferència de quantitat de moviment, matèria o energia des d'un punt del sistema a un altre. Aquesta divisió se sol fer en funció de les interfícies presents. Per exemple, si es bescanvia calor entre dos fluids (fluid-1 calent i fluid-2 fred) separats per una paret metàl·lica, una resistència seria des del fluid-1 a la interfície fluid-1/paret metàl·lica, una altra resistència seria la paret metàl·lica i una tercera seria la resistència al pas de calor des de la interfície paret metàl·lica/fluid-2 cap al fluid-2.
resistència de coeficient de temperatura negatiu
resistència de coeficient de temperatura negatiu
Enginyeria química
- ca resistència de coeficient de temperatura negatiu, n f
- ca resistència NTC, n f sin. compl.
- es resistencia de coeficiente de temperatura negativo
- es resistencia NTC
- en negative temperature coefficient resistor
- en NTC resistor
Enginyeria química
Definició
Resistència amb un coeficient de temperatura negatiu, és a dir, la resistència disminueix quan augmenta la temperatura.
resistència de coeficient de temperatura positiu
resistència de coeficient de temperatura positiu
Enginyeria química
- ca resistència de coeficient de temperatura positiu, n f
- ca resistència PTC, n f sin. compl.
- es resistencia de coeficiente de temperatura positivo
- es resistencia PTC
- en positive temperature coefficient resistor
- en PTC resistor
Enginyeria química
Definició
Resistència amb un coeficient de temperatura positiu, és a dir, la resistència augmenta quan augmenta la temperatura.
resistència de la transferència de càrrega
resistència de la transferència de càrrega
Electroquímica
- ca resistència de la transferència de càrrega, n f
- es resistencia de la transferencia de carga
- en charge transfer resistance
- sbl Rtc
Electroquímica
Definició
Variació del sobrepotencial de transferència de càrrega amb la densitat de corrent j d'una reacció electròdica amb una sola etapa electroquímica bidireccional sota control de transferència de càrrega quan j tendeix a zero. D'acord amb l'aproximació de l'equació de Butler-Volmer per a Rtc = ( /j)j 0 = R T/n F j0, on R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta del sistema, n és el nombre d'electrons bescanviats en la reacció de transferència de càrrega, F és la constant de Faraday i j0 és la densitat de corrent de bescanvi.
resistència de polarització
resistència de polarització
Electroquímica
- ca resistència de polarització, n f
- es resistencia de polarización
- en polarization resistance
- sbl Rp
Electroquímica
Definició
Variació del potencial d'elèctrode amb la densitat de corrent per a un elèctrode que experimenta corrosió electroquímica. Es mesura quan el potencial d'elèctrode E coincideix amb al seu potencial de corrosió Ecor, on la densitat de corrent neta j que hi circula és zero. Es calcula, doncs, com la derivada (E/j)Ecor. Representa l'oposició que fa l'elèctrode al pas de corrent. Quan les reaccions que intervenen en un procés de corrosió electroquímica uniforme tenen lloc a sobrepotencials elevats i són sota control per transferència de càrrega, tot acomplint-se l'equació de Tafel, es pot determinar la densitat de corrent de corrosió per l'equació de Stern-Geary, així com la velocitat de corrosió, un cop conegut el valor de Rp a partir del mètode de la resistència de polarització. Aquest mètode consisteix a aplicar un escombratge lent de potencial a l'elèctrode de treball d'una cel·la de tres elèctrodes, entre 20 i +20 mV al voltant del seu Ecor, i calcular Rp com el pendent de la relació lineal enregistrada entre el potencial i la densitat de corrent. Com que la pertorbació és tan petita, no afecta l'evolució de l'elèctrode de treball i es pot realitzar la monitorització de la seva corrosió. Per això, aquest mètode és més adient que el de l'extrapol·lació de Tafel per a determinar el corrent de corrosió.
