Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sobreenvelliment, n m
  • es  sobreenvejecimiento
  • en  overaging

Metal·lúrgia

Definició
Envelliment sota condicions de temperatura més elevada que la temperatura òptima necessària en un procés d'envelliment, la qual cosa comporta la formació de pocs precipitats però grossos.
  • ca  sobrepotencial, n m
  • ca  sobretensió, n f sin. compl.
  • es  sobrepotencial
  • es  sobretensión
  • en  overpotential
  • en  overvoltage

Electroquímica

Definició
Diferència entre el potencial E que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d'equilibri Ee que assoleix l'elèctrode en contacte amb la dissolució quan no passa corrent a través d'ell. La seva unitat és el volt i es formula com = E Ee. El sobrepotencial és una mesura de la polarització de l'elèctrode com a conseqüencia del pas d'un corrent elèctric i pot associar-se a l'etapa més lenta d'un procés electròdic. Així, hi pot haver un sobrepotencial de difusió (dif) originat pel transport lent de l'espècie electroactiva cap a l'elèctrode, un sobrepotencial de transferència de càrrega o d'activació (tc o a) causat per una etapa electroquímica lenta, un sobrepotencial de cristal·lització (crist) degut a la incorporació o separació d'espècies adsorbides sobre l'elèctrode, un sobrepotencial de reacció (reac) provinent de que succeeixi una reacció química lenta acoblada a la de transferència de càrrega, i un sobrepotencial de resistència (resist) provocat per una caiguda òhmica del potencial en produir-se una capa poc conductora sobre l'elèctrode. El sobrepotencial total és l'únic mesurable experimentalment i correspon a la suma de totes les contribucions esmentades, o sigui, = dif + tc + crist + reac + resist, de les quals el terme tc és el més freqüent en ser un paràmetre general de totes les reaccions electròdiques. Quan simultàniament es presenten el sobrepotencial de difusió i el sobrepotencial de reacció, es diu que hi ha un sobrepotencial de concentració (conc).
  • ca  sobrepotencial anòdic, n m
  • es  sobrepotencial anódico
  • en  anodic overpotential
  • sbl  anod

Electroquímica

Definició
Diferència entre el potencial Eanod que adquireix l'ànode d'una cel·la electroquímica pel qual circula un corrent elèctric i el seu potencial d'equilibri Eanod,e. Té signe positiu i es formula com anod = Eanod Eanod,e. És deguda a la polarització de l'ànode en produir-se un procés anòdic, el qual fa que el potencial esdevengui més positiu (més noble) que el seu valor en l'equilibri electroquímic.
  • ca  sobrepotencial catòdic, n m
  • es  sobrepotencial catódico
  • en  cathodic overpotential
  • sbl  cat

Electroquímica

Definició
Diferència entre el potencial Ecat assolit pel càtode d'una cel·la electroquímica en circular un corrent elèctric a través d'ell i el seu potencial d'equilibri Ecat,e. Té signe negatiu i es formula com cat = Ecat Ecat,e. És causat per la polarització del càtode en produir-se un procés catòdic, el qual provoca que el seu potencial esdevengui més negatiu (més actiu) que el de l'equilibri electroquímic.
  • ca  sobrepotencial, n m
  • ca  sobretensió, n f sin. compl.
  • es  sobrepotencial
  • es  sobretensión
  • en  overpotential
  • en  overvoltage

Electroquímica

Definició
Diferència entre el potencial E que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d'equilibri Ee que assoleix l'elèctrode en contacte amb la dissolució quan no passa corrent a través d'ell. La seva unitat és el volt i es formula com = E Ee. El sobrepotencial és una mesura de la polarització de l'elèctrode com a conseqüencia del pas d'un corrent elèctric i pot associar-se a l'etapa més lenta d'un procés electròdic. Així, hi pot haver un sobrepotencial de difusió (dif) originat pel transport lent de l'espècie electroactiva cap a l'elèctrode, un sobrepotencial de transferència de càrrega o d'activació (tc o a) causat per una etapa electroquímica lenta, un sobrepotencial de cristal·lització (crist) degut a la incorporació o separació d'espècies adsorbides sobre l'elèctrode, un sobrepotencial de reacció (reac) provinent de que succeeixi una reacció química lenta acoblada a la de transferència de càrrega, i un sobrepotencial de resistència (resist) provocat per una caiguda òhmica del potencial en produir-se una capa poc conductora sobre l'elèctrode. El sobrepotencial total és l'únic mesurable experimentalment i correspon a la suma de totes les contribucions esmentades, o sigui, = dif + tc + crist + reac + resist, de les quals el terme tc és el més freqüent en ser un paràmetre general de totes les reaccions electròdiques. Quan simultàniament es presenten el sobrepotencial de difusió i el sobrepotencial de reacció, es diu que hi ha un sobrepotencial de concentració (conc).
  • ca  sodi, n m
  • es  sodio
  • en  sodium
  • sbl  Na

Química inorgànica

Definició
Element segon del grup 1 del bloc <i>s</i> de la tuala periòdica dels elements, de nombre atòmic 11 i massa atòmica 22,990.

Nota

  • Se'n coneixen fins a dinou isòtops, dels quals un és estable, <sup>23</sup>Na. Es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 98 ºC i un punt d'ebullició de 881 ºC. És el més abundant dels metalls alcalins i el sisè dels elements en abundància en l'escorça terrestre. També és abundant al Sol i als estels. La seva principal sal en abundància és el clorur de sodi, tant dissolt en el mar com localitzat en dipòsits terrestres. També es troba en molts altres minerals en forma de silicats, nitrats, carbonats o bòrax. S'obté principalment mitjançant l'electròlisi del clorur de sodi fos a 600 ºC, amb la qual cosa s'obté clor com a subproducte. A menor escala també s'obté de l'electròlisi d'hidròxid de sodi fos. És un element força reactiu i s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire. És un agent reductor fort, i redueix la major part dels altres metalls dels seus compostos. Reacciona violentament amb l'aigua, amb els àcids i amb la major part de no-metalls. També reacciona amb un gran nombre de compostos orgànics, per la qual cosa té una gran aplicació en síntesi orgànica. Presenta l'estat d'oxidació +1. Es fa servir en la reducció d'olis minerals i vegetals per obtenir detergents, i per obtenir titani, zirconi i altres metalls per la reducció dels seus halurs. Molts dels seus compostos, com ara el nitrat, el carbonat o l'hidròxid, tenen una gran importància industrial.
  • ca  sofre, n m
  • es  azufre
  • en  sulfur
  • en  sulphur
  • sbl  S

Química inorgànica

Definició
Element segon del grup 16 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 16 i massa atòmica 32,065.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals quatre són estables, <sup>32</sup>S, <sup>33</sup>S, <sup>34</sup>S i <sup>36</sup>S. Es presenta com un sòlid groc, amb un punt de fusió de 113 a 119 ºC, segons de quina forma al•lotròpica es tracti, i un punt d'ebullició de 445 ºC. Cristal•litza en el sistema ròmbic. Normalment, es troba en forma de cristalls tabulars o bipiramidals. També en forma de crosta, granelluda i terrosa com a resultat de la ^sublimació^ al voltant de fractures volcàniques i fumaroles, en roques sedimentàries principalment calcàries i en aquelles que contenen guix. Sovint es troba associat amb l'anhidrita, el guix i la calcita a la part superior dels doms de sal. Té una lluïssor cèria o resinosa, i una duresa d'1,5-2,5, que deixa una ratlla d'un blanc tirant a groc. Presenta una densitat molt baixa, de 2,0-2,1 g/cm<sup>3</sup>, una exfoliació desigual, de vegades concoïdal, i una fractura nul•la. La seva diafanitat és entre transparent i translúcida i és de color groc brillant, de vegades bru. Es coneix des de l'antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa. És el setzè element més abundant de l'escorça terrestre. Les seves formes minerals més importants són sulfurs (calcopirita, cinabri, esfalerita, estibina, galena, pirita), sulfats (anhidrita, baritina, celestina, epsomita) i sofre elemental. Es troba en regions volcàniques, on precipita directament dels gasos que el contenen o bé es forma per l'oxidació incompleta del sulfur d'hidrogen. També deriva de l'activitat biològica dels sulfats. Els cristalls de S-<alfa grega minúscula> més espectaculars procedeixen de Sicília i de Romagna (Itàlia). Els cristalls de S-<beta grega minúscula> es troben a Campània (Itàlia) i al Japó. A Espanya existeixen jaciments de sofre a Múrcia, Granada i Almeria. S'obté a partir del sofre elemental, ja que mitjançant el ^procés Frasch^ el sofre fon i surt a la superfície, o a partir dels sulfurs que contaminen gran part del petroli i el gas natural, ja que mitjançant una oxidació amb aire es converteixen en sofre elemental, molt més fàcil de separar. El sofre en condicions normals està format per molècules cícliques S<sub>8</sub> que poden presentar una gran varietat de formes al•lotròpiques amb diverses estructures cristal•lines. Químicament, el sofre difereix notablement de l'oxigen en el sentit que presenta una ^electronegativitat^ molt més petita i una gran tendència a formar cadenes. El sofre presenta una reactivitat elevada, perquè reacciona amb la majoria dels altres elements, i presenta unes propietats reductores moderades. Crema en l'aire per donar el diòxid i, en calent, reacciona amb els halògens i la majoria de metalls i no-metalls. Reacciona amb una gran varietat de compostos orgànics. Presenta els estats d'oxidació <signe menys>2, +2, +4 i +6. És un dels productes bàsics de la indústria química. Es consumeix en grans quantitats en la vulcanització del cautxú i també és bàsic en la fabricació de fungicides, insecticides i productes farmacèutics. A part d'això, té una gran aplicació en la síntesi d'un gran nombre de productes, tant orgànics com inorgànics. Dels seus compostos, el més important és l'^àcid sulfúric^.
  • ca  sol, n m
  • es  sol
  • en  sol

Química física

Definició
Suspensió col·loïdal que presenta les propietats mecàniques dels líquids. Segons la naturalesa de la fase dispersant, es poden distingir els hidrosols, si la fase dispersant és l'aigua, i els organosols, si és un líquid orgànic. Vegeu també ^gel^.
  • ca  soldabilitat, n f
  • es  soldabilidad
  • en  weldability

Metal·lúrgia

Definició
Propietat que tenen alguns materials de soldar-se.
  • ca  soldadura, n f
  • es  soldadura
  • en  welding

Metal·lúrgia

Definició
Unió de dues peces, de metall o de plàstic, de composició semblant o, eventualment, de composició diferent, feta de manera que la zona d'unió sigui un tot homogeni amb les zones laterals més pròximes, mitjançant l'aplicació de calor i, eventualment, de pressió.