Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  solució de macromolècules, n f
  • es  solución de macromoléculas
  • en  macromolecular solution
  • en  molecular colloid

Química física

Definició
Sistema col·loïdal termodinàmicament estable en què els col·loides són macromolècules. N'és un exemple el poliestirè en benzè.
  • ca  solució diluïda ideal, n f
  • es  disolución diluida ideal
  • en  ideal diluted solution

Química física

Definició
Solució en què el dissolvent segueix la llei de Raoult i el solut segueix la llei de Henry. És el comportament que s'agafa com a estat de referència per a definir l'estat estàndard del solut, i s'assoleix experimentalment en el límit de dilució infinita. La imatge microscòpica d'una solució diluïda ideal és la de molècules de solut solvatades que es desplacen lliurement dins del si de la solució i que no interaccionen entre elles, com si es tractés d'un gas ideal. Vegeu també ^solvatació^.
  • ca  solució hipertònica, n f
  • es  disolución hipertónica
  • en  hypertonic solution

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica major que una altra solució a les mateixes temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte. Segons l'espontaneïtat donada pel segon principi de la termodinàmica, el dissolvent i els soluts capaços de travessar una membrana semipermeable aniran de la ^solució hipotònica^ a la solució hipertònica i, per tant, tendiran a igualar les pressions osmòtiques. Vegeu també ^solució isotònica^.
  • ca  solució hipotònica, n f
  • es  disolución hipotónica
  • en  hypotonic solution

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica menor que una altra solució a les mateixes temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte. Vegeu també ^solució isotònica^ i ^solució hipertònica^.
  • ca  solució ideal, n f
  • es  disolución ideal
  • en  ideal solution

Química física

Definició
Ssolució els components de la qual tenen un comportament ideal tant quan són majoritaris, i actuen com a dissolvents i segueixen la llei de Raoult, com quan són minoritaris, i actuen com a soluts i segueixen la llei de Henry. De fet, un comportament així no pot ser mai una solució, sinó que s'ha de tractar com una mescla. L'estat de referència que s'agafa per a definir l'estat estàndard d'un dissolvent en una solució ideal és la ^mescla ideal^, mentre que per a un solut és la ^solució diluïda ideal^.
  • ca  solució isotònica, n f
  • es  disolución isotónica
  • en  isotonic solution

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica igual que una altra solució a les mateixes temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte. Si es posen en contacte mitjançant una membrana semipermeable al dissolvent i a alguns dels soluts de la solució, no passarà res, ja que estan en equilibri de fases i, per tant, no hi ha bescanvi a través de la membrana semipermeable. Aquest fenomen és molt important en aplicacions fisiològiques, per exemple en la injecció intravenosa de sèrum fisiològic, ja que si la solució que s'injecta a la sang no és una solució isotònica amb la dels globus rojos, aquests poden esclatar si entra aigua per la membrana cel•lular en el cas que el sèrum fisiològic sigui una ^solució hipotònica^ amb la sang, o es poden assecar en el cas que sigui una ^solució hipertònica^, la qual cosa podria causar la mort del pacient.
  • ca  solució patró, n f
  • es  disolución patrón
  • en  standard solution

Química analítica

Definició
Solució que presenta uns nivells de concentració i incertesa perfectament establerts que es prepara a partir d'un patró amb la finalitat de calibrar un procediment analític i validar-ne els resultats o bé facilitar la determinació d'un anàlit.
  • ca  solució regular, n f
  • es  disolución regular
  • en  regular solution

Química física

Definició
Solució real que presenta el valor d'^entropia de mescla^ esperat per a una solució ideal encara que les interaccions intermoleculars facin que hi hagi una ^entalpia de mescla^ no nul•la. Això es dóna quan la interacció entre les molècules de solut, la interacció entre les molècules de dissolvent i les interaccions entre les molècules de solut i les de dissolvent són diferents, però aquestes molècules es distribueixen a l'atzar com si es tractés d'una ^mescla ideal^. Això fa que l'entropia de mescla, que sempre sol ser positiva, ja que el procés de mescla fa augmentar considerablement les diferents configuracions del sistema, sigui igual a la d'una solució ideal, malgrat la diferència d'interaccions entre els diferents tipus de molècules.
  • ca  solució saturada, n f
  • es  disolución saturada
  • en  saturated solution

Química física

Definició
Solució en què la concentració del solut és màxima, per la qual cosa, si s'addiciona més solut pur, no es dissol i resta en estat pur. Aquest sistema termodinàmic es tracta com un sistema de dues fases en ^equilibri de fases^ i, per tant, depèn de la temperatura i de la pressió.
  • ca  solució amortidora, n f
  • ca  solució tampó, n f sin. compl.
  • es  disolución amortiguadora
  • es  disolución tampón
  • en  buffer
  • en  buffer solution

Química analítica

Definició
Dissolució que, afegida a un medi determinat, minimitza les variacions de pH que es puguin produir en aquest com a conseqüència d'una reacció o per l'addició d'àcids o bases. Encara que amb aquesta finalitat es poden utilitzar àcids forts, bases fortes o sals amfòteres com bicarbonats o biftalats, les solucions amortidores més utilitzades contenen una mescla d'un àcid feble i la seva base conjugada (per exemple, àcid acètic i acetat de sodi). Així, quan s'hi afegeix una petita quantitat d'un àcid fort o d'una base forta, els ions H+ i OH− es consumeixen a través de la reacció A− + H+ <fletxa dreta> HA quan s'afegeix un àcid i HA + OH− <fletxa dreta> A− + H2O quan s'afegeix una base. Escollint convenientment l'àcid o la base i les concentracions relatives, és possible obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor de pH. Un paràmetre important d'aquestes solucions és la capacitat reguladora, definida com la quantitat d'acid o base que cal afegir-hi per fer variar el pH en una quantitat determinada (generalment una unitat). La capacitat reguladora de pH d'una solució amortidora depèn de la seva concentració total (suma de la concentració de l'àcid i de la seva base conjugada) i del quocient entre la concentració de l'àcid i la de la base. Com més gran sigui la suma de concentracions i més propera a la unitat sigui el quocient de concentracions, major serà la capacitat reguladora. La capacitat reguladora és màxima quan el pH és igual al pKa del parell acidobàsic conjugat, que és quan es compleixen les dues condicions.