sòlid
sòlid
Química inorgànica
- ca sòlid, n m
- es sólido
- en solid
Química inorgànica
Definició
Substància en què les molècules ocupen una posició fixa en l'espai.
Nota
- L'energia cinètica mitjana de les molècules és molt petita en comparació amb l'energia de les forces intermoleculars. Se sol associar aquest concepte al d'un cristall, ja que les partícules s'hi troben ordenades en l'espai en la ^xarxa cristal•lina^, tot i que els ^sòlids amorfs^ no són cristalls.
sòlid amorf
sòlid amorf
Química inorgànica
- ca sòlid amorf, n m
- es sólido amorfo
- en amorphous solid
Química inorgànica
Definició
Sòlid que presenta una distribució aleatòria i desordenada dels seus components.
Nota
- Això ocorre quan un líquid efectua el procés de solidificació tan ràpidament que no té temps d'adquirir una estructura ordenada. Vegeu també ^xarxa cristal·lina^.
sòlid iònic
sòlid iònic
Química inorgànica
- ca sòlid iònic, n m
- es sólido iónico
- en ionic solid
Química inorgànica
Definició
Sòlid format per dues subunitats, que poden ser àtoms o agrupacions d'àtoms, amb una diferència important d'^electronegativitats^.
sòlid metàl·lic
sòlid metàl·lic
Química inorgànica
- ca sòlid metàl·lic, n m
- es sólido metálico
- en metallic solid
Química inorgànica
Definició
Sòlid format per un tipus o més d'àtoms, tots ells de caràcter metàl·lic.
Nota
- Vegeu ^electronegativitat^.
solidificació
solidificació
Termes generals
- ca solidificació, n f
- es solidificación
- en solidification
Termes generals
Definició
Procés en el qual un líquid, en refredar-se, es transforma en sòlid. Si aquest refredament és lent, s'aconsegueix un cristall en el qual hi ha una ordenació gairebé perfecta de les partícules contingudes, la qual cosa dóna una major robustesa al sòlid. En el cas contrari, es tracta d'un ^sòlid amorf^.
sòlids en suspensió
sòlids en suspensió
Medi ambient
- ca matèries en suspensió, n f pl
- ca sòlids en suspensió, n m pl sin. compl.
- ca MES, n f pl sigla
- es materias en suspensión
- es sólidos en suspensión
- es MES sigla
- en SM
- en suspended matter
- en suspended solids
Medi ambient
Definició
Conjunt de partícules sòlides de petites dimensions que es troben disperses en un fluid. S'utilitzen com a paràmetre per a mesurar les matèries que poden ser decantades o retingudes per filtració en una mostra d'aigua, s'expressa en unitat de massa (tenint en compte el pes sec) per unitat de volum.
sòlids sedimentables
sòlids sedimentables
Medi ambient
- ca sòlids sedimentables, n m pl
- es sólidos sedimentables
- en settleable solids
Medi ambient
Definició
Conjunt de sòlids en suspensió separables per decantació. Es determina a partir d'un litre d'aigües residuals deixades reposar durant 30 o 60 minuts en un ^con Imhoff^. La quantitat de sòlids sedimentables s'expressa en ml/l.
solubilitat
solubilitat
Termes generals
- ca solubilitat, n f
- es solubilidad
- en solubility
Termes generals
Definició
Concentració de solut en una dissolució saturada d'una substància a una temperatura determinada. Vegeu ^producte de solubilitat^.
solució
solució
Química analítica
- ca solució, n f
- es solución
- en solution
Química analítica
Definició
Sistema termodinàmic homogeni i multicomponent on sempre hi ha un component majoritari, anomenat dissolvent, i, com a mínim, un altre de minoratari, anomenat solut. L'estat fàsic de la solució sempre coincideix amb el del dissolvent pur, i normalment és diferent del dels soluts. Per exemple una solució de clorur de sodi en aigua és líquida, tot i ser la fase estable de la sal pura un cristall. Un altre exemple és una solució de diòxid de carboni en aigua, on la solució també és líquida, tot i que el diòxid de carboni és un gas. Això comporta que la solubilitat d'un solut en un dissolvent determinat sigui limitada i igual a la concentració de la solució saturada, que dependrà de la temperatura i de la pressió. Aquestes dues propietats són les que diferencien una solució d'una mescla ja que els components no poden tenir tot l'interval de fraccions molars i normalment l'estat fàsic dels soluts purs és diferent del que presenten en la solució.
solució amortidora
solució amortidora
Química analítica
- ca solució amortidora, n f
- ca solució tampó, n f sin. compl.
- es disolución amortiguadora
- es disolución tampón
- en buffer
- en buffer solution
Química analítica
Definició
Dissolució que, afegida a un medi determinat, minimitza les variacions de pH que es puguin produir en aquest com a conseqüència d'una reacció o per l'addició d'àcids o bases. Encara que amb aquesta finalitat es poden utilitzar àcids forts, bases fortes o sals amfòteres com bicarbonats o biftalats, les solucions amortidores més utilitzades contenen una mescla d'un àcid feble i la seva base conjugada (per exemple, àcid acètic i acetat de sodi). Així, quan s'hi afegeix una petita quantitat d'un àcid fort o d'una base forta, els ions H+ i OH− es consumeixen a través de la reacció A− + H+ <fletxa dreta> HA quan s'afegeix un àcid i HA + OH− <fletxa dreta> A− + H2O quan s'afegeix una base. Escollint convenientment l'àcid o la base i les concentracions relatives, és possible obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor de pH. Un paràmetre important d'aquestes solucions és la capacitat reguladora, definida com la quantitat d'acid o base que cal afegir-hi per fer variar el pH en una quantitat determinada (generalment una unitat). La capacitat reguladora de pH d'una solució amortidora depèn de la seva concentració total (suma de la concentració de l'àcid i de la seva base conjugada) i del quocient entre la concentració de l'àcid i la de la base. Com més gran sigui la suma de concentracions i més propera a la unitat sigui el quocient de concentracions, major serà la capacitat reguladora. La capacitat reguladora és màxima quan el pH és igual al pKa del parell acidobàsic conjugat, que és quan es compleixen les dues condicions.
