transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid
transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid
Química analítica
- ca transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, n m
- ca transistor MOSFET, n m sin. compl.
- ca MOSFET, n m sigla
- es transistor de efecto de campo metal-óxido-semiconductor
- es MOSFET sigla
- en metal oxide semiconductor field effect transistor
- en MOSFET sigla
Química analítica
Definició
Transistor d'efecte de camp de porta aïllada, en el qual la conductivitat del canal és controlada per un camp elèctric transversal induït capacitivament a través d'un aïllant o dielèctric.
Nota
- graf_QA1 OAA:ok
transistor ISFET
transistor ISFET
Química analítica
- ca transistor d'efecte de camp selectiu d'ions, n m
- ca transistor ISFET, n m sin. compl.
- ca ISFET, n m sigla
- es transistor de efecto de campo selectivo de iones
- es ISFET sigla
- en ion-selective field effect transistor
- en ISFET sigla
Química analítica
Definició
Transistor d'efecte de camp de porta aïllada en què la conductivitat del canal és controlada a través d'una membrana selectiva de ions. Ha nascut de la integració de la tecnologia microelectrònica i la dels elèctrodes selectius de ions. Té una font de corrent responsable de mantenir una diferència de potencial constant entre un drenador i la font. Un amperímetre indica la intensitat de corrent entre la font i el drenador (cap corrent no circula a partir del substrat). El substrat es manté al mateix potencial que la font, mentre tots dos estan connectats a un elèctrode de referència que es manté en contacte amb la solució problema. Tot i que actualment presenta certes dificultats tecnològiques, relacionades principalment amb problemes d'encapsulació i pobra adhesivitat de les membranes selectives d'ions sobre el material de la porta, resulta d'interès per les seves reduïdes dimensions, ràpida resposta i possibilitat de tractar in situ el senyal analític; característiques que afavoreixen l'obtenció de sensors intel·ligents.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok
transistor MOSFET
transistor MOSFET
Química analítica
- ca transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, n m
- ca transistor MOSFET, n m sin. compl.
- ca MOSFET, n m sigla
- es transistor de efecto de campo metal-óxido-semiconductor
- es MOSFET sigla
- en metal oxide semiconductor field effect transistor
- en MOSFET sigla
Química analítica
Definició
Transistor d'efecte de camp de porta aïllada, en el qual la conductivitat del canal és controlada per un camp elèctric transversal induït capacitivament a través d'un aïllant o dielèctric.
Nota
- graf_QA1 OAA:ok
transistor unipolar
transistor unipolar
Química analítica
- ca transistor d'efecte de camp, n m
- ca transistor unipolar, n m
- ca FET, n m sigla
- es transistor de efecto de campo
- es transistor unipolar
- es FET sigla
- en field effect transistor
- en unipolar transistor
- en FET sigla
Química analítica
Definició
Dispositiu electrònic basat habitualment en un semiconductor de tipus p que actua com a substrat o base, en el qual han estat creades dues regions de tipus n per processos d'implantació o difusió, anomenades font i drenador. Sobre la superfície del semiconductor es diposita una capa d'òxid aïllant, normalment de diòxid de silici. Finalment, en la zona de la porta o comporta, situada entre la font i el drenador, i damunt d'aquestes es diposita una capa de metall, que actua com a contacte elèctric en el cas del transistor d'efecte de camp semiconductor-metall-òxid, o una membrana selectiva d'ions en el cas del transistor d'efecte de camp selectiu d'ions.
transmissió de calor
transmissió de calor
Enginyeria química
- ca transferència de calor, n f
- ca transmissió de calor, n f sin. compl.
- es transferencia de calor
- es transmisión de calor
- en heat transfer
Enginyeria química
Definició
Pas d'energia calorífica des d'una zona amb elevada concentració d'energia calorífica a una altra zona amb baixa concentració, per exemple de zones d'alta temperatura a zones de baixa temperatura.
transmissor
transmissor
Enginyeria química
- ca transmissor, n m
- es transmisor
- en transmitter
Enginyeria química
Definició
Dispositiu encarregat de transmetre a distància el senyal, generalment un corrent elèctric o un senyal de radiofreqüència, produït per un sensor. La informació transmesa pot codificar-se analògicament o digitalment.
transmitància
transmitància
Química analítica, Química física
- ca transmitància, n f
- ca factor de transmissió, n m sin. compl.
- es factor de transmisión
- es transmitancia
- en transmission factor
- en transmittance
- sbl τ
- sbl T
Química analítica, Química física
Definició
Raó entre la intensitat radiant d'un feix emergent de radiació electromagnètica que travessa una mostra i la intensitat radiant del feix incident.
Nota
- La transmitància s'expressa generalment en forma de transformada de Laplace, la qual és molt útil per a la resolució de problemes numèrics de control. La transmitància d'una mostra adopta un valor o altre en funció de quina sigui la freqüència a la qual es mesura la intensitat del feix incident i el transmès.
transparència
transparència
Química física
- ca transparència, n f
- es transparencia
- en transparency
- sbl <i>T</i>
Química física
Definició
Relació entre la intensitat de la radiació electromagnètica que travessa una substància i la intensitat de la radiació incident. Ve donada per <i>T</i> = <i>I</i><sub>t</sub> /<i> I</i><sub>0</sub>, on <i>I</i><sub>t</sub> és la radiació que emet i <i>I</i><sub>0</sub> és la radiació incident. Per a una substància determinada, la transparència és funció de la longitud d'ona de la radiació incident.
transport de matèria
transport de matèria
Electroquímica
- ca transport de matèria, n m
- es transporte de materia
- en material transport
Electroquímica
Definició
Moviment que experimenten els ions o les molècules neutres d'una dissolució electrolítica o d'un electròlit fos en ser sotmesos a l'acció de forces impulsores en una direcció determinada. El transport de les espècies pot ser degut a l'existència de difusió, migració i convecció. Per a una dissolució diluïda, el flux total Ji,x d'un component i, o sigui, els mols d'i que travessen una àrea unitat perpendicular a la direcció de desplaçament x en la unitat de temps (en mol cm2 s1), ve donat per l'equació general: , on Di és el coeficient de difusió de l'espècie i (en cm2 s1), ci és la seva concentració en el punt considerat (en mol cm3), zi és la seva càrrega, F és la constant de Faraday, R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta, és el potencial elèctric en el punt considerat (en V), i vx és la velocitat de la dissolució (en cm s1). Aquesta equació palesa que el flux de l'espècie i és degut a tres contribucions independents: la primera correspon a la difusió causada pel seu gradient de concentració i està d'acord amb la primera llei de Fick, la segona és originada per la migració sota l'acció d'un gradient de potencial elèctric, i la tercera és deguda a la convecció o moviment de la pròpia dissolució. Quan només hi ha difusió i migració, l'expressió anterior esdevé l'equació de flux de Nernst-Planck.
transposició
transposició
Química orgànica
- ca reordenació intramolecular, n f
- ca transposició, n f
- es reordenación intramolecular
- es transposición
- en molecular rearrangement
- en rearrangement
Química orgànica
Definició
Reacció en la qual es produeix la migració d'un àtom o d'una agrupació d'àtoms des d'una posició a una altra dins d'una molècula.
Nota
- S'han observat transposicions des d'un àtom de carboni cap a un altre àtom de carboni, des d'un àtom de carboni cap a un àtom de nitrogen i des d'un àtom de carboni cap a un àtom d'oxigen. El mecanisme de reacció més habitual és l'iònic, en què un ^carbocatió^ és l'intermedi de reacció. De vegades, però, ho és un ^radical^. La diferència d'estabilitat entre els diferents carbocations és la força impulsora de la transposició, en la qual augmenta el nombre de grups alquil units directament al carboni amb càrrega positiva considerant l'estabilitat relativa: terciari <vírgula> benzílic > secundari <vírgula> al•lílic > primari > metílic. Tot i que el desplaçament d'àtoms d'hidrogen és el més habitual, també es produeixen transposicions d'alquil, la més habitual de les quals és la transposició de metil. Tot i que es donen transposicions intramoleculars sense canvi en l'esquelet carbonat, són majoritàries les transposicions amb transformació de l'esquelet. La principal transposició sense canvi d'esquelet és l'al•lílica que es dóna en aquells compostos que poden formar un carbocatió estabilitzat per ressonància. Són múltiples les transposicions intramoleculars amb transformació de l'esquelet carbonat, com la redistribució en la molècula d'un hidrocarbur insaturat amb formació de l'alquè més estable o la transposició de Wolff, en la qual l'α-diazocetona (RCOCHN≡N) perd una molècula de nitrogen i es forma una cetena (O=C=CHR).