Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  transposició pinacolínica, n f
  • es  transposición pinacolínica
  • en  pinacol rearrangement
  • en  pinacol-pinacolone rearrangement

Química orgànica

Definició
Transposició que es dóna en 1,2-diols per tractament àcid i amb eliminació d'aigua que els converteix en compostos carbonílics amb la migració d'un substituent o un hidrogen.

Nota

  • La denominació pinacolínica prové del pinacol, que és un 1,2-diol simple que, en medi àcid, origina una transposició de la qual resulta la pinacolona, una cetona.
  • ca  treball, n m
  • es  trabajo
  • en  work
  • sbl  w
  • sbl  W

Enginyeria química

Definició
1. Transferència d'energia que té lloc quan s'aplica una força sobre un cos i aquest es belluga en la mateixa direcció que la força o alguna de les seves components. L'energia no es pot emmagatzemar en forma de treball. 2. Forma de bescanviar energia entre dos sistemes (o entre un sistema i el medi) quan estan separats per una paret impermeable, adiabàtica i no rígida. En absència de lligams externs, és a dir, quan no hi ha presència de camps conservatius externs, l'única interacció possible entre sistema i medi és la resultant de diferències de pressió a cada costat de la paret, la qual cosa comporta un canvi de volum del sistema. En aquest cas, al bescanvi d'energia en forma de treball normalment se l'anomena <i>treball d'expansió</i>, <i>treball hidrostàtic</i> o <i>treball <i>pV</i>. És a dir, el treball <i>pV</i> és el bescanvi d'energia d'un sistema amb el medi (o amb un altre sistema) quan estan separats per una paret no rígida i hi ha forces no compensades entre tots dos. L'expressió d'aquest treball, associat sempre a un canvi de volum del sistema, ve donada en funció de la pressió externa exercida sobre el sistema, independentment de si el bescanvi d'energia es fa de forma reversible o irreversible, per: <delta grega minúscula><i>w</i> = <signe menys><i>p</i><sub>ext</sub><i>dV</i>, normalment aquesta és l'expressió que es fa servir per al treball irreversible, és a dir, quan la força externa que s'aplica es fa de forma ràpida de manera que el sistema no estigui en equilibri mecànic, és a dir, que la pressió interna no estigui definida. Quan el procés es fa de forma molt lenta, de manera que la pressió interna estigui definida en cada moment i sigui igual a la pressió externa (es diu que el sistema està en equilibri mecànic), el bescanvi d'energia en forma de treball és reversible i ve donat per: <delta grega minúscula><i>w</i><sub>rev</sub> = <signe menys><i>pdV</i>. El signe negatiu és degut al conveni de signes agafat per la IUPAC en el sentit que aquest és positiu quan es realitza sobre el sistema. Vegeu també ^primer principi de la termodinàmica^.
  • ca  treball d'adhesió, n m
  • es  trabajo de adhesión
  • en  work of adhesion
  • sbl  wA

Química física

Definició
Treball necessari per separar dues fases per unitat d'àrea. En cas que les dues fases siguin líquides, el treball d'adhesió necessari per a separar una columna de líquid A d'1 cm<sup>2</sup> de secció en contacte amb un altra d'un líquid B ve donat per <i>w</i><sub>A</sub> = σ<sub>A</sub> + σ<sub>B</sub> − σ<sub>AB</sub>, en què σ<sub>A</sub> i σ<sub>B</sub> són les ^energies superficials^ de les noves interfases líquid-aire i σ<sub>AB</sub> és la de la interfase entre A i B. Quan un líquid està en contacte amb un sòlid, apareixen tres tipus d'energies superficials, ja que es generen tres interfases. El treball d'adhesió es calcula llavors com <i>w</i><sub>A</sub> = σ<sub>L</sub> (1 + cos θ), en què σ<sub>L</sub> és l'energia superficial corresponent a la interfase líquid-aire i θ és l'^angle de contacte^. Quan les dues fases són sòlides, no existeix una teoria unificada que permeti calcular el treball d'adhesió i el problema es tracta segons les característiques de les substàncies i de les forces que les mantenen unides.
  • ca  treball de cohesió, n m
  • es  trabajo de cohesión
  • en  work of cohesion
  • sbl  wC

Química física

Definició
Treball necessari per a vèncer les forces atractives entre molècules d'una mateixa substància. Ve donat per <i>w</i><sub>C</sub> = 2σ<sub>A</sub>, en què σ<sub>A</sub> és l'^energia superficial^.
  • ca  treball pressió-volum, n m
  • ca  treball hidrostàtic, n m sin. compl.
  • es  trabajo hidrostàtico
  • es  trabajo presión-volumen
  • en  hydrostatic work
  • en  pressure-volume work

Química física

Definició
Treball realitzat durant l'expansió la compressió d'un líquid. L'expressió d'aquest treball ve donada en funció de la pressió externa exercida sobre el sistema, independentment de si el treball es fa de forma reversible o irreversible, per <i>w</i> = −pextd V. Normalment aquesta expressió és la que es fa servir també per al ^treball irreversible^.
  • ca  treball pressió-volum, n m
  • ca  treball hidrostàtic, n m sin. compl.
  • es  trabajo hidrostàtico
  • es  trabajo presión-volumen
  • en  hydrostatic work
  • en  pressure-volume work

Química física

Definició
Treball realitzat durant l'expansió la compressió d'un líquid. L'expressió d'aquest treball ve donada en funció de la pressió externa exercida sobre el sistema, independentment de si el treball es fa de forma reversible o irreversible, per <i>w</i> = −pextd V. Normalment aquesta expressió és la que es fa servir també per al ^treball irreversible^.
  • ca  treball útil, n m
  • es  trabajo útil
  • en  useful work

Química física

Definició
Treball bescanviat entre un sistema termodinàmic i el medi, diferent del ^treball pressió-volum^, que dóna una interpretació física de l'^energia de Gibbs^. Tenint en compte aquesta nova contribució, l'expressió general del treball en un procés en què el sistema es troba en ^equilibri mecànic^ ve donada per δ<i>w</i> = −pdV + δ<i>w</i><sub>útil</sub>. En un procés reversible, la variació de l'energia de Gibbs és igual al treball útil bescanviat pel sistema. Per exemple, si tenim una ^pila^, entesa com a un dispositiu que permet obtenir energia elèctrica a partir d'una reacció, la major part del treball cedit al medi és en forma elèctrica, ja que la part corresponent al treball pressió-volum és negligible. Per tant, el treball extret de la pila, quan aquest funciona de forma reversible, és el màxim possible i coincideix amb la variació de l'energia de Gibbs de la reacció que té lloc a la pila canviada de signe.
  • ca  trefilatge, n m
  • es  trefilado
  • en  wire drawing

Metal·lúrgia

Definició
Operació que consisteix a reduir el gruix d'una barra metàl·lica, recuita i fosfatada, fent-la passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d'una sèrie de fileres d'acer al crom.
  • ca  tremolita, n f
  • ca  gramatita, n f sin. compl.
  • ca  grammatita, n f sin. compl.
  • es  gramatita
  • es  tremolita
  • en  grammatite
  • en  tremolite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química Ca2Mg5[(OH,F)|Si4O11]2 que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc a verd brillant) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria-sedosa, una duresa de 5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,9-3 g/cm3, una fractura fibrosa i una exfoliació nul·la a causa de la formació radiada. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. Es troba en marbres dolomítics, en serpentines i en talcosquists associada amb magnesita i calcita. Presenta interès científic i col·leccionístic; la varietat fibrosa té les mateixes aplicacions que el crisòtil, amb l'avantatge de ser millor aïllant elèctric.

Nota

  • La forma tremolita prové del nom de la Vall de Trémola (Suïssa).
  • ca  tremp, n m
  • es  temple
  • en  quenching

Metal·lúrgia

Definició
1. Tractament tèrmic de l'acer i d'altres aliatges, els quals presenten transformació al•lotròpica o grans variacions de solubilitat, que consisteix en un refredament ràpid des de la temperatura en què l'aliatge es troba en estat monofàsic fins a la temperatura en què l'aliatge es troba en estat bifàsic. A causa de la gran velocitat de refredament pròpia del tremp, no hi ha hagut fenòmens de difusió i la microestructura obtinguda és la metaestable de la ^martensita^, o dissolucions sobresaturades i, per tant, inestables. 2. Refredament sobtat a què se sotmet el corrent de sortida d'un reactor químic per a mantenir la composició que s'havia assolit al seu interior a alta temperatura. Aquest refredament es pot portar a terme per contacte directe amb un corrent d'aigua freda o d'oli fred, o mitjançant un ^bescanviador de calor^. Si bé a baixa temperatura l'evolució del sistema portaria cap a la descomposició dels productes formats i la recomposició de les primeres matèries, el refredament brusc evita que tinguin lloc les reaccions inverses, perquè a baixa temperatura la velocitat de les reaccions es redueix. Aquest procediment s'aplica a processos com el craqueig al vapor, i molts altres. El procés és conceptualment anàleg al que s'aplica en metal•lúrgia. Vegeu també ^severitat de tremp^.