tractament preliminar
tractament preliminar
Química analítica
- ca pretractament, n m
- ca preparació de la mostra, n f sin. compl.
- ca tractament preliminar, n m sin. compl.
- es preparación de la muestra
- es pretratamiento
- es tratamiento preliminar
- en preliminary treatment
- en pretreatment
- en sample preparation
Química analítica
Definició
Etapa de l'anàlisi química en què es prepara la mostra a analitzar; és molt laboriosa, la que més temps ocupa i en la qual hi ha una major probabilitat a introduir errors. En aquesta etapa s'han de considerar cinc factors importants. Primerament s'ha de realitzar sense perdre cap anàlit. S'han de transformar els anàlits a la millor forma química per poder aplicar el mètode analític escollit, per exemple el cas d'una mostra sòlida que cal dissoldre perquè es requereix una solució per a fer l'anàlisi. També s'han d'eliminar les interferències que hi ha a la matriu; com que la majoria de les determinacions analítiques tenen interferències en un major o menor grau, cal escollir aquell mètode analític que presenti menys interferències i per tant sigui més específic. S'ha de realitzar sense afegir cap nova interferència i s'ha d'escollir el pretractament de manera que no hi hagi reactius que provoquin interferències. Finalment, s'ha de diluir o concentrar l'anàlit per a obtenir l'interval de concentració òptim per poder aplicar la tècnica d'anàlisi escollida. D'altra banda, cal tenir en compte un factor més; el cost que implica emprar determinats dissolvents, tant pel preu com per l'eliminació de residus.
trans
trans
Química orgànica
- ca trans, adj
- ca E, adj sin. compl.
- es E
- es trans
- en E
- en trans
Química orgànica
Definició
Dit de la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.
Nota
- Per exemple, el trans-2-butè té els dos metils en sentits oposats. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de major nombre atòmic. Si no és possible discernir entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent. Quan el terme trans és ambigu per als alquens, se substitueix per E. El prefix E prové del terme alemany entgegen, que vol dir 'oposat'. La ^configuració^ trans s'oposa a la configuració ^cis^.
- graf_QO_3
transducció
transducció
Química analítica
- ca transducció, n m
- es transducción
- en transduction
Química analítica
Definició
Procés intermedi de l'actuació d'un sensor en el qual té lloc una conversió d'informació física o química en informació del domini elèctric o òptic, d'acord amb tota una possible diversitat de mecanismes físics i químics, i s'origina un senyal secundari el qual permetrà, després d'un tractament adequat, la determinació de l'anàlit.
transductor
transductor
Química analítica
- ca transductor, n m
- es transductor
- en transductor
Química analítica
Definició
Dispositiu o aparell que transforma una magnitud física en una altra magnitud física, sovint una tensió elèctrica, entre les quals hi ha una relació determinada.
transesterificació
transesterificació
Química orgànica
- ca transesterificació, n f
- es transesterificación
- en transesterification
Química orgànica
Definició
Reacció d'intercanvi entre un ^èster^ i un alcohol en què aquest alcohol substitueix el de l'èster.
Nota
- Aquesta reacció es fa servir sovint per obtenir qualsevol èster a partir de l'èster metílic. La reacció es catalitza amb àcids o bases. La ^catàlisi àcida^ afavoreix la transesterificació en transformar l'èster en un electròfil fort, mentre que la ^catàlisi bàsica^ l'afavoreix en reaccionar l'èster amb un nucleòfil fort. El factor principal que controla l'equilibri és la concentració dels dos alcohols. La transesterificació és afavorida pel ^principi de Le Chatelier^, ja que elimina l'alcohol que ha estat desplaçat, cosa que habitualment es fa per destil·lació en ser el metanol l'alcohol de punt d'ebullició més baix.
transferència de calor
transferència de calor
Enginyeria química
- ca transferència de calor, n f
- ca transmissió de calor, n f sin. compl.
- es transferencia de calor
- es transmisión de calor
- en heat transfer
Enginyeria química
Definició
Pas d'energia calorífica des d'una zona amb elevada concentració d'energia calorífica a una altra zona amb baixa concentració, per exemple de zones d'alta temperatura a zones de baixa temperatura.
transferència de càrrega
transferència de càrrega
Electroquímica
- ca transferència de càrrega, n f
- es transferencia de carga
- en charge transfer
Electroquímica
Definició
Bescanvi d'electrons entre un elèctrode i una substància orgànica o inorgànica situada en la interfase elèctrode-dissolució. Els electrons poden passar des de l'elèctrode a l'espècie química (iònica o neutra) originant la seva reducció, o en sentit contrari, cosa que provoca la seva oxidació. Això dóna lloc a una etapa electroquímica unidireccional o bidireccional a l'elèctrode, també anomenada reacció de transferència de càrrega, la qual contempla normalment el bescanvi d'un sol electró. Una reacció electròdica és constituïda per una o diverses reaccions de transferència de càrrega.
transferència de matèria
transferència de matèria
Enginyeria química
- ca transferència de matèria, n f
- es transferencia de materia
- en mass transfer
Enginyeria química
Definició
Pas de matèria des d'una zona amb elevada concentració de matèria a una altra zona amb baixa concentració.
transferència de quantitat de moviment
transferència de quantitat de moviment
Enginyeria química
- ca transferència de quantitat de moviment, n f
- es transferencia de cantidad de movimiento
- en momentum fransfer
Enginyeria química
Definició
Pas de quantitat de moviment des d'una zona amb elevada concentració de quantitat de moviment a una altra zona de baixa concentració, per exemple de zones d'alta velocitat a zones de baixa velocitat.
transformada de Laplace
transformada de Laplace
Enginyeria química
- ca transformada de Laplace, n f
- es transformada de Laplace
- en Laplace transform
Enginyeria química
Definició
Obtenció d'una funció matemàtica <i>g</i>(<i>s</i>) a partir d'una funció <i>f</i>(<i>t</i>) mitjançant la següent transformació matemàtica: <EXPRESSIÓ 24>. Les transformades de Laplace són molt útils per a la resolució de problemes numèrics de control.