Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  valoració termomètrica, n f
  • es  valoración termométrica
  • en  thermometric titration

Química analítica

Definició
Valoració en què el punt final ve donat pel cessament del despreniment o l'absorció de calor produïts per la reacció entre l'anàlit i el reactiu valorant.
  • ca  valoració turbidimètrica, n f
  • es  valoración turbidimétrica
  • en  turbidimetric titration

Química analítica

Definició
Valoració de precipitació en què el punt final es determina per turbidimetria. El punt final se situa en el moment de canvi de pendent de la corba que representa la turbiditat mesurada en funció del volum de valorant addicionat.
  • ca  vanadi, n m
  • es  vanadio
  • en  vanadium
  • sbl  V

Química inorgànica

Definició
Element primer del grup 5 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 23 i massa atòmica 50,942.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals dos són estables, <sup>50</sup>V i <sup>51</sup>V. Es presenta com un metall blanc grisenc, brillant, dúctil i tou, que es pot treballar amb facilitat tant en fred com en calent, amb un punt de fusió de 1.915 ºC i un punt d'ebullició de 3.350 ºC. És un element escàs en l'escorça terrestre, encara que se'l pot trobar en nombrosos minerals, entre els quals cal destacar la patronita, la carnotita, la roscoelita i la vanadinita. S'obté generalment per l'oxidació dels minerals a vanadats i la posterior transformació d'aquests en òxid de vanadi (V<sub>2</sub>O<sub>5</sub>). Aquest òxid es redueix amb l'alumini i s'obté un metall d'un 90-95 % de puresa. L'ús de calci com a reductor, però, permet obtenir-lo de fins a un 99 % de puresa. El vanadi s'obté poques vegades en forma pura, ja que un 80 % del metall obtingut es fa servir en forma de ^ferrovanadi^. A temperatura ambient és estable en l'aire i a 600 ºC s'oxida ràpidament amb la formació d'òxid de vanadi. No és atacat ni per l'aigua, ni per les solucions salines ni per les bases aquoses o els àcids no oxidants. És atacat pels àcids oxidants i les bases foses, i presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5. Els aliatges de vanadi són de gran interès, ja que confereixen una gran resistència als acers enfront de l'oxidació i en milloren les propietats de resistència física i ductilitat. També s'utilitza en la captura de neutrons i en la indústria dels colorants. L'òxid de vanadi es fa servir com a ^catalitzador^.
  • ca  vanadinita, n f
  • es  vanadinita
  • en  vanadinite

Geologia

Definició
Mineral de plom, de fórmula química Pb5(VO4)3Cl, que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color vermell ataronjat i diafanitat de subtransparent a translúcida, té una lluïssor variable(de resinosa a adamantina), una duresa de 3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat alta de 6,8-7,1 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels vanadats. És un mineral molt comú com a producte secundari de la zona d'oxidació dels jaciments de plom. Industrialments'utilitza com a matèria primera per a l'obtenció del vanadi.
  • ca  vanil·lina, n f
  • es  vainillina
  • en  vanillin

Química industrial

Definició
Sòlid cristal•lí incolor, d'olor pròpia característica, amb un punt de fusió 8ºC i que es troba en les càpsules de la vainilla. És una aroma molt apreciada en els aliments dolços. S'extreu de la vainilla o de les aigües mares resultants de l'extracció de la lignina de la polpa de paper. També se sintetitza per la reacció entre el guaiacol i l'àcid glioxàlic. L'etilvanil•lina és d'estructura similar, 4-hidroxi-3-etoxi-benzaldehid, i és una aroma de síntesi no existent a la naturalesa que es fa servir com a substitut de la vanil•lina en els productes de xocolata. <i>Vanil·lina</i> és el nom comú del 4-hidroxi-3-metoxi-benzaldehid.
  • ca  vapor, n m
  • es  vapor
  • en  vapor
  • en  vapour

Química física

Definició
Gas que es troba per sota la seva temperatura crítica i, per tant, està en condicions de ser condensat, tant en forma de líquid com en forma de sòlid, depenent de la temperatura. Una petita disminució de la temperatura o un lleuger augment de la pressió pot ser suficient per condensar el vapor. No hi ha una línia clara de distinció entre el comportament del gas i del vapor, i normalment es parla de vapor quan s'està molt a prop de la zona de condensació. Un vapor pot ser saturat, si està en equilibri amb la fase líquida i constitueix un estat estable; sec, si es troba a una pressió més baixa que la pressió de vapor del líquid i constitueix un estat inestable, i sobresaturat, si es troba a una pressió més alta que la pressió de vapor del líquid i constitueix un estat inestable.
  • ca  vapor d'aigua, n m
  • es  vapor de agua
  • en  water vapor
  • en  water vapour

Química inorgànica

Definició
Aigua en estat gasós per sobre del seu punt d'ebullició, molt més reactiva que l'aigua líquida, que reacciona a temperatures elevades amb un gran nombre de metalls i amb el carboni.
  • ca  vaporització, n f
  • es  vaporización
  • en  vaporisation
  • en  vaporization

Termes generals

Definició
Pas de l'estat líquid a l'estat gasós.
  • ca  vareta d'agitació, n f
  • es  varilla de agitación
  • en  stirring rod

Termes generals

Definició
Vareta de vidre d'uns 25 cm de longitud que es fa servir per a remenar, agitar, mesclar i transvasar líquids.
  • ca  variable conjugada, n f
  • es  variable conjugada
  • en  conjugate variable

Química física

Definició
Variable d'estat que comparteix la mateixa forma de bescanviar energia que una altra variable d'estat. Per exemple, la temperatura, l'entropia o l'energia interna són variables conjugades, ja que estan associades al bescanvi d'energia en forma de calor. Igualment, la pressió i el volum d'un sistema estan associats al bescanvi d'energia en forma de treball. Una manera de veure si dues variables d'estat són variables conjugades és amb l'expressió que es deriva a partir de la formulació conjunta del primer principi de la termodinàmica i el segon principi de la termodinàmica, en què les variables conjugades sempre van juntes. Així, per exemple, en un sistema simple en ^representació energètica^, la variació de l'energia interna ve donada per dU = TdS − pdV. A partir de la formulació conjunta del primer principi de la termodinàmica i el segon principi de la termodinàmica, es poden trobar les variacions de totes les magnituds termodinàmiques en funció de les seves ^variables naturals^. Així, per a un sistema simple, la variació de l'energia interna en processos reversibles ve donada per l'equació de Gibbs, la qual indica que la forma més general d'expressar l'energia interna en funció de les seves variables naturals és <i>U</i> = <i>U</i>(<i>S</i>,<i>V</i>). El mateix passa amb l'energia de Gibbs, la variació de la qual per a processos reversibles en sistemes simples ve donada per dG = −SdT + Vdp, i indica que la forma més general d'expressar l'energia de Gibbs en funció de les seves variables naturals és <i>G</i> = <i>G</i>(<i>T</i>,<i>p</i>).