Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  verd de bromocresol, n m
  • es  verde de bromocresol
  • en  bromcresol green
  • for  C21H14Br4O5S

Química analítica

Definició
Indicador acidobàsic i ^colorant del trifenilmetà^ amb un interval de viratge de groc a blau en l'interval de pH comprès entre 3,8 i 5,4. Es presenta com un sòlid cristal•lí groc, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, amb un punt de fusió de 218 ºC. Sovint s'usa en combinació amb el ^taronja de metil^.
  • ca  verd malaquita, n m
  • es  verde malaquita
  • en  malachite green
  • for  C23H25ClN2

Química orgànica

Definició
^Colorant del trifenilmetà^ que s'obté per la ^condensació^ del benzaldehid amb la dietilanilina en presència d'àcid sulfúric concentrat, seguida de l'oxidació del trifenilmetà format i convertit a sulfat.

Nota

  • El verd malaquita tenyeix directament la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní. S'usa també en la tinció de bacteris i també com a antisèptic.
  • ca  verdet, n m
  • es  cardenillo
  • es  verdete
  • en  verdigris

Química inorgànica

Definició
Pàtina de color verd que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l'aire.

Nota

  • Està formada principalment per carbonat bàsic de coure, encara que en llocs propers al mar pot contenir clorur bàsic de coure.
  • ca  vermell Congo, n m
  • es  rojo Congo
  • en  Congo red
  • for  C32H22N6Na2O6S 2

Química orgànica

Definició
Colorant azo i sal de sodi de l'àcid obtingut per ^copulació^ de la sal de diazoni de la benzidina amb l'àcid 4-aminonaftalensulfònic.

Nota

  • Presenta una coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó. Va ser el primer colorant sintètic emprat per tenyir directament aquesta fibra. És soluble en alcohol i poc soluble en aigua. Es fa servir també en la tinció biològica i té aplicacions en química analítica com a ^indicador acidobàsic^, amb un interval de viratge de blau a vermell en l'interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0.
  • ca  roig de metil, n m
  • ca  vermell de metil, n m sin. compl.
  • es  rojo de metilo
  • en  methyl red
  • for  C15H15N3O2

Química analítica

Definició
Indicador acidobàsic i ^colorant azo^ amb un interval de viratge comprés entre pH 4,2 i pH 6,2. En la forma àcida, protonada, és de color vermell, en canvi, en la forma alcalina és de color groc.
  • ca  vernís, n m
  • es  barniz
  • en  varnish

Química industrial

Definició
1. Recobriment superficial líquid o pastós similar a una pintura que, un cop aplicat i assecat, forma una capa rígida transparent que permet visualitzar el sòlid recobert. Té els mateixos components que una pintura, excepte el pigment. Pot portar, però, algun colorant soluble dissolt, que no li confereix opacitat però sí color. 2. Substància vitrificable que s'aplica a la superfície d'una peça ceràmica i que, un cop cuita, li confereix una superfície sòlida vítria que la fa impermeable. S'usen com a vernissos ceràmics compostos de plom, com la ^cerussa^, el ^litargiri^ o el ^mini^.
  • ca  vesuvianita, n f
  • ca  idocrasa, n f sin. compl.
  • ca  jacint dels volcans, n m sin. compl.
  • ca  vesuviana, n f sin. compl.
  • es  idocrasa
  • es  jacinto de los volcanes
  • es  vesubiana
  • es  vesubianita
  • en  idocrase
  • en  vesuvianite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química Ca10(Mg, Fe)2Al4[(OH)4|(SiO4)5|(Si2O7)2] que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (marró, verd, gris, groc, blau), té una lluïssor variable (vítria, greixosa, resinosa), una duresa de 6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanca. Presenta una densitat mitjana de 3,27-3,45 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. És un mineral típic del metamorfisme de contacte en roques calcàries impures, associat amb diferents tipus de granats (grossulària, andradita), ^wol·lastonita^ i ^diòpsid^; es troba també en roques ultramàfiques serpentíniques, associat als mateixos minerals i a ^clorita^. Té interès petrològic i col·leccionístic. La varietat anomenada californita i les variacions transparents de la vesuvianita, de colors agradables, s'utilitzen com a pedres precioses pel seu efecte bonic i arriben a tenir preus molt elevats.

Nota

  • La forma vesuvianita prové del nom del volcà Vesuvi.
  • ca  vesuvianita, n f
  • ca  idocrasa, n f sin. compl.
  • ca  jacint dels volcans, n m sin. compl.
  • ca  vesuviana, n f sin. compl.
  • es  idocrasa
  • es  jacinto de los volcanes
  • es  vesubiana
  • es  vesubianita
  • en  idocrase
  • en  vesuvianite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química Ca10(Mg, Fe)2Al4[(OH)4|(SiO4)5|(Si2O7)2] que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (marró, verd, gris, groc, blau), té una lluïssor variable (vítria, greixosa, resinosa), una duresa de 6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanca. Presenta una densitat mitjana de 3,27-3,45 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. És un mineral típic del metamorfisme de contacte en roques calcàries impures, associat amb diferents tipus de granats (grossulària, andradita), ^wol·lastonita^ i ^diòpsid^; es troba també en roques ultramàfiques serpentíniques, associat als mateixos minerals i a ^clorita^. Té interès petrològic i col·leccionístic. La varietat anomenada californita i les variacions transparents de la vesuvianita, de colors agradables, s'utilitzen com a pedres precioses pel seu efecte bonic i arriben a tenir preus molt elevats.

Nota

  • La forma vesuvianita prové del nom del volcà Vesuvi.
  • ca  glicòlisi, n f
  • ca  glucòlisi, n f sin. compl.
  • ca  via d'Embden-Meyerhof-Parnas, n f sin. compl.
  • es  glicólisis
  • es  glucólisis
  • es  ruta de Embden-Meyerhof-Parnas
  • en  Embden-Meyerhof-Parnas pathway
  • en  glycolysis
  • en  glycolytic pathway

Bioquímica

Definició
Via metabòlica de degradació, a través de deu reaccions, d'una molècula de glucosa per a obtenir dues molècules de piruvat, de localització citoplasmàtica, amb producció de 2 (NADH + H<sup>+</sup>) i de 2 ATP per molècula de glucosa. Aquesta ruta és present en la pràctica totalitat de cèl·lules vives (excepte certs bacteris), on constitueix la primera etapa de les fermentacions, o de la respiració aeròbica o anaeròbica. El tipus de glicòlisi més comú és la via d'Embden-Meyerhof-Parnas, terme que sovint és utilitzat com a sinònim de <i>glicòlisi</i>. En el cas dels bacteris, seria més adequat parlar de <i>glicòlisis</i>, en plural, ja que el terme <i>glicòlisi</i> descriu, a més de la via d'Embden-Meyerhof-Parnas, altres vies de degradació de la glucosa, com ara el cicle de les pentoses i la via d'Entner-Doudoroff. Un bon nombre de bacteris presenten simultàniament dues d'aquestes tres rutes metabòliques. En el cas concret que el cicle de les pentoses acompanya a una de les altres dues vies, desenvolupa un paper essencialment de ruta biosintètica.
  • ca  cicle de la pentosa-fosfat, n m
  • ca  cicle de les pentoses, n m sin. compl.
  • ca  via del fosfogluconat, n f sin. compl.
  • es  ruta del fosfato de pentosa
  • en  pentose phosphate pathway

Bioquímica

Definició
Via que oxida la glucosa mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, i que condueix a la formació de sucres d'entre 3 i 8 carbonis, entre els quals destaca la ribulosa-5-fosfat. Com a resultat del cicle també s'obté NADPH, necessari per a la biosíntesi d'àcids grassos.