trepat
trepat
- ca trepat, n m
- es trepat, n m
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra
Definició
1. Cep originari de la Conca de Barberà, vigorós.
2. Raïm negre produït pel cep trepat, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos.
3. Vi elaborat amb raïm trepat, lleuger, fresc, afruitat, amb un grau alcohòlic baix i poca aroma, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i negres.
2. Raïm negre produït pel cep trepat, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos.
3. Vi elaborat amb raïm trepat, lleuger, fresc, afruitat, amb un grau alcohòlic baix i poca aroma, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i negres.
Nota
-
Criteris aplicats:
S'aprova la denominació trepat pels motius següents:
·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;
·té el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.
Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):
S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)
·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
