CRITERI Grafia dels manlleus - Terminologia de la vitivinicultura

Una bona part dels noms de varietats vitivinícoles són manlleus d'altres llengües, especialment del francès i també, en menor mesura, del castellà, del gallec o de l'alemany.

Es recomana, en general, mantenir la grafia original d'aquests noms, per motius d'internacionalitat:

cabernet sauvignon
chardonnay (forma normativa)
gewürztraminer
pinot noir
riesling
viognier

En les fitxes terminològiques aprovades pel Consell Supervisor, d'acord amb el criteri habitual, s'indica la llengua d'origen dels manlleus incorporats al català en els casos en què la pronúncia habitual que en fan els especialistes no coincideix amb la que en faria espontàniament un parlant català, sinó que és la pronúncia de la llengua de procedència (més o menys estricta).

chardonnay [fr] i pinot noir [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, són formes que es pronuncien com en francès)
gewürztraminer [de] i riesling [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, són formes que es pronuncien com en alemany)

Quan la pronúncia coincideix, en canvi, amb l'espontània d'un parlant català o quan hi ha una certa vacil·lació entre la pronúncia original i l'adaptada no s'especifica la llengua d'origen, a fi de facilitar la integració total del mot al català.

verdejo (tant es pronuncia en castellà com adaptant al català el so de la j i, dialectalment, també el de les vocals)

Únicament es recomana adaptar al català els noms de ceps, raïms o vins procedents d'altres llengües quan la forma adaptada ja té una certa tradició i els canvis ortogràfics que s'hi han de fer són petits.

albarinyo (adaptació del gallec albariño)
sirà (sinònim de la forma originària d'origen francès syrah)