CRITERI Sinonímia
CRITERI Sinonímia
- ca CRITERI Sinonímia
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Criteris generals
Definició
Un dels punts més complexos a l'hora de fixar els noms de les varietats vitivinícoles és l'establiment de la sinonímia entre les diferents formes documentades: en primer lloc, perquè hi ha divergències entre les obres pel que fa a aquesta qüestió (per exemple, denominacions que en algunes fonts es consideren sinònimes i en d'altres s'associen a varietats diferents), i en segon lloc, per la gran quantitat de denominacions que s'utilitzen de vegades per a designar una mateixa varietat (per exemple, per a la garnatxa negra, a més de garnatxa negra també es documenten garnatxa, granatxa, vernassa, vernatxa, gironet, lledoner negre, etc.).
En una llista amb voluntat estandarditzadora, el Consell Supervisor proposa seguir les recomanacions següents: (1)
-Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió. (2)
mandó, sin. compl. garró
chenin, sin. compl. chenin blanc
-Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
gironet (en la nota de garnatxa negra)
mataró (en la nota de monestrell)
moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
Si es documenten, però, en textos legals, es proposa de fer-les constar com a sinònims complementaris.
marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc)
cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
També es recomana fer constar com a sinònims complementaris les formes poc esteses o locals utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat.
lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca)
pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
-Recollir en una nota les variants documentades que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades. (3)
granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
-En el cas de coexistència de dues formes amb el mateix nucli, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió. (4)
cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc)
garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
-No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
viura només es recull com a denominació castellana del macabeu
graciano només es recull com a denominació castellana del morastell
tempranillo només es recull com a denominació castellana de l'ull de llebre
cot només es recull com a denominació francesa del malbec.
(1) Per a l'aplicació d'aquests criteris i la fixació de les diferents denominacions en català, el Consell Supervisor s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i en la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial decret 740/2015-CA.
(2) En la llista de noms de varietats aprovats pel Consell Supervisor, només s'ha fet excepció a aquesta recomanació en el cas de carinyena i samsó, que s'han recollit com a sinònims absoluts, d'acord amb la recomanació dels especialistes i atès que hi ha unes certes restriccions legals per a l'ús de carinyena en l'etiquetatge.
(3) No es recullen, en canvi, les formes que són tan sols variants ortogràfiques o gramaticals (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades. Per exemple, garnatja no es recull com a variant de garnatxa, ni bobal no es recull com a variant de boval.
(4) En el cas de les formes normalitzades, únicament s'ha fet excepció en el cas de chenin i chenin blanc, considerats sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya).
En una llista amb voluntat estandarditzadora, el Consell Supervisor proposa seguir les recomanacions següents: (1)
-Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió. (2)
mandó, sin. compl. garró
chenin, sin. compl. chenin blanc
-Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
gironet (en la nota de garnatxa negra)
mataró (en la nota de monestrell)
moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
Si es documenten, però, en textos legals, es proposa de fer-les constar com a sinònims complementaris.
marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc)
cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
També es recomana fer constar com a sinònims complementaris les formes poc esteses o locals utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat.
lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca)
pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
-Recollir en una nota les variants documentades que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades. (3)
granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
-En el cas de coexistència de dues formes amb el mateix nucli, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió. (4)
cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc)
garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
-No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
viura només es recull com a denominació castellana del macabeu
graciano només es recull com a denominació castellana del morastell
tempranillo només es recull com a denominació castellana de l'ull de llebre
cot només es recull com a denominació francesa del malbec.
(1) Per a l'aplicació d'aquests criteris i la fixació de les diferents denominacions en català, el Consell Supervisor s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i en la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial decret 740/2015-CA.
(2) En la llista de noms de varietats aprovats pel Consell Supervisor, només s'ha fet excepció a aquesta recomanació en el cas de carinyena i samsó, que s'han recollit com a sinònims absoluts, d'acord amb la recomanació dels especialistes i atès que hi ha unes certes restriccions legals per a l'ús de carinyena en l'etiquetatge.
(3) No es recullen, en canvi, les formes que són tan sols variants ortogràfiques o gramaticals (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades. Per exemple, garnatja no es recull com a variant de garnatxa, ni bobal no es recull com a variant de boval.
(4) En el cas de les formes normalitzades, únicament s'ha fet excepció en el cas de chenin i chenin blanc, considerats sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya).
