operador apreciatiu
operador apreciatiu
- ca operador axiològic, n m
- ca operador apreciatiu, n m sin. compl.
Definició
Operador modal que matisa un enunciat amb un determinat valor apreciatiu, generalment de tipus estètic, ètic o afectiu.
Nota
- Els operadors axiològics poden prendre la forma d'un adverbi apreciatiu, un adjectiu qualificatiu, un verb o un nom amb molta càrrega semàntica, una frase introductòria, una entonació determinada o un recurs gràfic.
operador axiològic
operador axiològic
- ca operador axiològic, n m
- ca operador apreciatiu, n m sin. compl.
Definició
Operador modal que matisa un enunciat amb un determinat valor apreciatiu, generalment de tipus estètic, ètic o afectiu.
Nota
- Els operadors axiològics poden prendre la forma d'un adverbi apreciatiu, un adjectiu qualificatiu, un verb o un nom amb molta càrrega semàntica, una frase introductòria, una entonació determinada o un recurs gràfic.
operador lògic
operador lògic
- ca operador lògic, n m
Definició
Operador modal que atribueix un valor de validesa a un enunciat, generalment de veracitat, falsedat, probabilitat, dubte o obligació.
Nota
- Els operadors modals poden prendre la forma d'un adverbi, un verb modal, una frase introductòria, una entonació determinada o un recurs gràfic.
operador modal
operador modal
- ca operador modal, n m
Definició
Element lingüístic o paralingüístic amb què l'emissor projecta en l'enunciat un judici de validesa o apreciació.
Nota
- Són tipus d'operadors modals els operadors lògics i els operadors axiològics.
oració
oració
- ca oració, n f
Definició
Supracategoria gramatical, semàntica i pragmàtica que constitueix la unitat funcional fonamental del text i la seva estructura mínima i s'actualitza en modalitats que sistematitzen la representació del món i les intencions de l'emissor.
Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i contextuals.
Des del punt de vista semàntic, l'oració és una unitat dinàmica coherent amb el món i amb el text de què forma part, que actualitza les funcions lingüístiques de descriure, narrar, manar, exhortar i exclamar, i adquireix ple sentit en el text i el context.
Des del punt de vista pragmàtic, l'oració és una unitat comunicativa adaptativa que porta l'empremta de les intencions de l'emissor respecte a l'enunciat, actualitza les funcions comunicatives i s'adequa a l'intercanvi comunicatiu i a l'àmbit de la cultura en què s'insereix.
Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i contextuals.
Des del punt de vista semàntic, l'oració és una unitat dinàmica coherent amb el món i amb el text de què forma part, que actualitza les funcions lingüístiques de descriure, narrar, manar, exhortar i exclamar, i adquireix ple sentit en el text i el context.
Des del punt de vista pragmàtic, l'oració és una unitat comunicativa adaptativa que porta l'empremta de les intencions de l'emissor respecte a l'enunciat, actualitza les funcions comunicatives i s'adequa a l'intercanvi comunicatiu i a l'àmbit de la cultura en què s'insereix.
Nota
- 1. En l'oració, la representació del món s'atribueix al dictum de l'oració (o informació literal); les intencions o empremta de l'emissor, al modus de l'oració (o informació psicològica).
- 2. Les diverses categories gramaticals que constitueixen l'oració des del punt de vista gramatical són el nom, el verb, l'adjectiu i l'adverbi, com a paraules lèxiques, i l'article, el pronom, la preposició i la conjunció, com a paraules gramaticals.
- 3. L'oració es desplega per formar el teixit textual mitjançant nexes lingüístics en la coordinació amb altres oracions, la subordinació a altres oracions i la interordinació amb altres oracions, i també per mitjà de nexes paralingüístics en la juxtaposició amb altres oracions i clàusules.
- 4. Amb relació a les modalitats que prenen les oracions, vegeu el terme tipologia d'oracions i, amb relació a les funcions comunicatives, el terme funció comunicativa.