Back to top
reagrupament familiar reagrupament familiar

  • ca  reagrupament familiar, n m
  • es  reagrupación familiar
  • es  reunificación familiar
  • fr  regroupement familial
  • fr  réunion familiale
  • en  family reunification
  • en  family reunion

Definició
Procés pel qual els membres d'una família que s'han separat a causa d'una migració tornen a conviure legalment en un país diferent del país d'origen.
  • ca  reassentament, n m
  • es  reasentamiento
  • fr  réinstallation
  • en  resettlement

Definició
Desplaçament d'un refugiat de l'estat on ha sol·licitat asil a un altre estat que accepta concedir-li autorització de residència.

Nota

  • En el context de la Unió Europea, es considera reassentament el trasllat d'una persona que necessita protecció internacional des d'un estat tercer cap a un estat membre on pugui residir amb l'estatus de refugiat o amb un estatus que li proporcioni els mateixos drets.
refugiat | refugiada refugiat | refugiada

  • ca  refugiat | refugiada, n m, f
  • es  refugiado | refugiada
  • fr  réfugié | réfugiée
  • en  refugee

Definició
Persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d'ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà.

Nota

  • 1. La Convenció de Ginebra de 1951 atorga la condició de refugiat a les persones perseguides per motius d'ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques i pertinença a un determinat grup social.
  • 2. Una persona no reconeguda com a refugiada segons la definició de la Convenció de Ginebra de 1951 i la del Protocol de Nova York de 1967 però que no pot o no vol tornar al seu país d'origen per raons vàlides, és un refugiat de facto.
refugiat de facto | refugiada de facto refugiat de facto | refugiada de facto

  • ca  refugiat de facto | refugiada de facto, n m, f
  • es  refugiado de facto | refugiada de facto
  • es  refugiado de hecho | refugiada de hecho
  • fr  réfugié de facto | réfugiée de facto
  • fr  réfugié de fait | réfugiée de fait
  • en  de facto refugee

Definició
Refugiat que no pot obtenir l'estatus de refugiat pel fet que la seva situació no s'ajusta als criteris establerts en els tractats internacionals i que no pot o no vol tornar al país d'origen per raons vàlides.

Nota

  • Una persona pot no obtenir l'estatus de refugiat, per exemple, perquè no se la reconeix com a tal d'acord amb la definició que en fan la Convenció de Ginebra de 1951 o el Protocol de Nova York de 1967.
refugiat en òrbita | refugiada en òrbita refugiat en òrbita | refugiada en òrbita

  • ca  refugiat en òrbita | refugiada en òrbita, n m, f
  • es  refugiado en órbita | refugiada en órbita
  • es  refugiado itinerante | refugiada itinerante
  • fr  réfugié en orbite | réfugiée en orbite
  • en  refugee in orbit

Definició
Refugiat que ha de desplaçar-se d'un país a un altre a la recerca d'asil perquè no troba cap estat disposat a concedir-l'hi o a tramitar-li'n la sol·licitud.
refugiat en trànsit | refugiada en trànsit refugiat en trànsit | refugiada en trànsit

  • ca  refugiat en trànsit | refugiada en trànsit, n m, f
  • es  refugiado en tránsito | refugiada en tránsito
  • fr  réfugié en transit | réfugiée en transit
  • en  refugee in transit

Definició
Refugiat admès temporalment en el territori d'un estat sota la condició que es reassentarà en un altre estat.
refugiat in situ | refugiada in situ refugiat in situ | refugiada in situ

  • ca  refugiat in situ | refugiada in situ, n m, f
  • es  refugiado a posteriori | refugiada a posteriori
  • es  refugiado en el sitio | refugiada en el sitio
  • es  refugiado in situ | refugiada in situ
  • es  refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida
  • es  refugiado sur place | refugiada sur place
  • fr  réfugié sur place | réfugiée sur place
  • en  refugee sur place

Definició
Migrant que adquireix l'estatus de refugiat en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d'origen després d'haver-ne marxat, les quals posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.

Nota

  • La condició de refugiat in situ es pot adquirir, per exemple, a causa d'un conflicte armat o d'un cop d'estat en el país d'origen del migrant.
  • ca  regularització, n f
  • es  regularización
  • fr  légalisation
  • fr  régularisation
  • en  legalisation
  • en  regularisation

Definició
Procés pel qual un estat permet que un migrant en situació irregular obtingui l'autorització de residència.
  • ca  repatriació, n f
  • es  repatriación
  • fr  rapatriement
  • en  repatriation

Definició
Acció d'un estat de fer tornar al seu país d'origen una persona que n'ha emigrat.

Nota

  • 1. La repatriació la duu a terme, generalment, l'estat del qual és nacional el migrant. De vegades, però, l'agent de la repatriació també pot ser el govern del país on és el migrant.
  • 2. En el cas dels apàtrides, la persona es fa tornar al seu país de residència habitual.
  • ca  residència, n f
  • es  residencia
  • fr  résidence
  • en  residence

Definició
Permanència, més o menys continuada, d'una persona en un lloc determinat per a viure-hi.