política mediambiental
política mediambiental
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca política ambiental, n f
- ca política mediambiental, n f sin. compl.
- es política ambiental
- es política medioambiental
- fr politique de l'environnement
- fr politique environnementale
- it politica ambientale
- en environmental policy
- ar سياسة بيئية
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Conjunt de les declaracions públiques i formals sobre les intencions i els principis d'un estat o una organització internacional respecte a la seva actuació ambiental, de les línies d'acció que emprèn i de les mesures concretes que instaura.
Nota
- La política ambiental enfocada a un desenvolupament sostenible es basa en el criteri de la càrrega crítica i el principi de precaució.
política migratòria
política migratòria
Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions
- ca política migratòria, n f
- es política migratoria
- fr politique migratoire
- it politica migratoria
- en migration policy
- ar سياسة الهجرة
Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions
Definició
Política governamental destinada a gestionar les migracions.
Nota
- Són exemples de política migratòria la concessió d'autoritzacions de treball, la presentació del visat en arribar al país de destinació, l'establiment de quotes d'entrada, el foment de la integració dels immigrants o les mesures contra la migració irregular.
política monetària
política monetària
Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres
- ca política monetària, n f
- es política monetaria
- fr politique monétaire
- it politica monetaria
- en monetary policy
- ar سياسة نقدية
Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres
Definició
Política econòmica destinada a influir en l'expansió o la recessió de l'economia, consistent a regular la quantitat de diner existent en el sistema i les taxes d'interès.
Nota
- La política monetària la duu a terme el banc central.
pol·lució
pol·lució
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca contaminació, n f
- ca pol·lució, n f sin. compl.
- es contaminación
- es polución
- fr contamination
- fr pollution
- it inquinamento
- it contaminazione sin. compl.
- it polluzione sin. compl.
- en contamination
- en pollution
- ar تلوث
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Introducció al medi de pertorbacions, materials o radiacions que n'alteren les propietats biològiques, físiques i químiques, modifiquen l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats i, en conseqüència, provoquen degradació ambiental o, fins i tot, dany ambiental i resulten perjudicials per a la biodiversitat i la salut de les persones.
Nota
- 1. La contaminació pot obstaculitzar activitats recreatives i d'aprofitament dels recursos, com ara la pesca o el conreu.
- 2. Són fonts de contaminació, per exemple, l'ús de pesticides, fertilitzants químics, hidrocarburs i de munició de plom o l'abocament incontrolat de residus.
- 3. Són tipus de contaminació la contaminació atmosfèrica, la contaminació de l'aigua, la contaminació del sòl, la contaminació marina, la contaminació operativa i la contaminació transfronterera.
- 4. La contaminació suposa una violació del dret al medi ambient.
- 5. La contaminació que té abast internacional s'anomena contaminació transfronterera.
pol·lució de l'aigua
pol·lució de l'aigua
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca contaminació de l'aigua, n f
- ca pol·lució de l'aigua, n f sin. compl.
- es contaminación del agua
- es polución del agua
- fr contamination de l'eau
- fr pollution de l'eau
- it inquinamento delle acque
- en water pollution
- ar تلوث المياه
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Contaminació causada per la presència al medi aquàtic de matèries, substàncies o formes d'energia que deterioren la qualitat de l'aigua en relació amb els seus usos posteriors o amb la seva funció ecològica.
Nota
- 1. La contaminació de l'aigua comprèn la contaminació marina.
- 2. La contaminació de l'aigua sovint és una contaminació transfronterera.
pol·lució de l'aire
pol·lució de l'aire
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca contaminació atmosfèrica, n f
- ca pol·lució de l'aire, n f sin. compl.
- es contaminación atmosférica
- es contaminación del aire
- es polución del aire
- fr pollution atmosphérique
- fr pollution de l'air
- it inquinamento atmosferico
- it inquinamento dell'aria
- en air pollution
- en atmospheric pollution
- ar تلوث الهواء
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Contaminació causada per la presència a l'atmosfera de compostos químics aliens a la seva composició normal o per la presència de compostos naturals en una concentració superior a la normal.
Nota
- 1. La contaminació atmosfèrica contribueix a l'efecte hivernacle i al canvi climàtic i pot provocar, entre altres fenòmens, la pluja àcida.
- 2. La contaminació atmosfèrica sovint és una contaminació transfronterera.
ponderació de vot
ponderació de vot
Actors internacionals > Organitzacions internacionals
- ca ponderació de vot, n f
- es ponderación de votos
- es ponderación del voto
- fr pondération des suffrages
- fr pondération des voix
- it ponderazione dei voti
- en weighting of votes
- ar تصويت مرجح
Actors internacionals > Organitzacions internacionals
Definició
Atribució d'un pes específic al vot de cada membre d'una organització internacional en funció de criteris econòmics, demogràfics, polítics o d'alguna altra mena.
positivisme
positivisme
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca positivisme, n m
- es positivismo
- fr positivisme
- it positivismo
- en positivism
- ar وضعية
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Corrent epistemològic que afirma que el coneixement científic deriva de la detecció i l'observació dels patrons regulars i les regles generals del món, natural i social.
Nota
- En relacions internacionals, el positivisme ha exercit influència sobre el realisme, l'estructuralisme i el liberalisme, especialment pel que fa a la idea que el coneixement científic ha de buscar aquestes regles generals o patrons regulars, i validar-los o refutar-los per poder inferir-ne resultats i teories.
positivització dels drets humans
positivització dels drets humans
Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans
- ca positivització dels drets humans, n f
- es positivación de los derechos humanos
- es positivización de los derechos humanos
- fr positivation des droits de l'homme
- it positivizzazione dei diritti umani
- en positivisation of human rights
- ar إضفاء صفة وضعية على حقوق الإنسان
Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans
Definició
Formalització jurídica dels drets humans, que es duu a terme amb l'objectiu de reforçar les garanties jurídiques per a fer-los efectius.
postestructuralisme
postestructuralisme
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca postestructuralisme, n m
- es posestructuralismo
- es postestructuralismo
- fr post-structuralisme
- fr poststructuralisme
- it post-strutturalismo
- en post-structuralism
- en poststructuralism
- ar ما بعد البنيوية
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Conjunt d'enfocaments epistemològics i metodològics que matisen o reformulen l'estructuralisme.
Nota
- 1. En les relacions internacionals, el postestructuralisme, que va tenir importància especialment a partir de finals dels anys vuitanta del segle XX, es va caracteritzar per la defensa del subjectivisme i dels enfocaments humanistes, per l'interès pel cas concret i per l'historicisme, per intentar evitar la influència intencionada sobre els que prenen decisions i per optar per la crítica constant i la consciència dels límits del pensament i el seu potencial alliberador.
- 2. Alguns dels autors més importants del postestructuralisme són Richard K. Ashley, Roland Barthes, Gilles Deleuze, James der Derian, Jacques Derrida, Julia Kristeva, Jacques Lacan, Michael Shapiro o R. B. J. Walker..
