Vocabulari de la música

Cadascuna de les parts principals en què es dividix una obra escènica.

Part de la física que tracta de la producció, el control, la transmissió, la recepció i l'audició dels sons.

Característica d'un recinte que fa referència a la qualitat de la recepció dels sons.

Amb un moviment lleugerament lent, però més animat i de caràcter menys trist que l'adagio.

Amb un moviment lent.

Acció o efecte d'adaptar una peça musical.

Ajustar o acomodar (una peça musical) fent-la idònia per a una execució diferent de l'original.

Segons la classificació d'Hornbostel-Sachs, instrument que produïx el so per la vibració d'una columna d'aire, sense necessitat de cordes ni de membranes, com ara la trompeta, l'orgue o la flauta.

Aeròfon caracteritzat per un generador de so, consistent en una vora d'angle inferior als 90 graus, que en tallar un corrent d'aire li imprimix una oscil·lació periòdica.

Aeròfon que per a produir el so necessita que la columna d'aire es pose en vibració de manera directa, per mitjà dels llavis de l'instrumentista.