Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
  • ca  ictus, n m
  • es  ictus
  • en  ictus

Definició
Accent principal inicial i final d'una frase musical.
  • ca  idil·li, n m
  • es  idilio
  • en  idyll

Definició
Obra musical que evoca les excel·lències de la vida rural o pastoral.
  • ca  idiòfon, n m
  • es  idiófono
  • en  idiophone

Definició
Segons la classificació d'Hornbostel-Sachs, instrument que produïx el so per la vibració de tot el material de què està format i no sols per la d'una part de l'instrument, siga per una corda, una membrana o una columna d'aire, com ara les castanyoles, el xilòfon o el xerrac.
il·lustració musical il·lustració musical

  • ca  música d'escena, n f
  • ca  il·lustració musical, n f sin. compl.
  • es  ilustración musical
  • es  música de escena
  • en  background music
  • en  music illustration

Definició
Peça independent destinada a servir de fons a una obra teatral declamada.
  • ca  imbroglio [it], n m
  • es  imbroglio
  • en  imbroglio

Definició
En l'òpera bufa del segle XVIII, escena de confusió que se solia situar en l'últim acte de l'obra, i que es creava per mitjà de la complexitat polifònica i la diversitat rítmica, mètrica i melòdica.
  • ca  imitació, n f
  • es  imitación
  • en  imitation

Definició
En la música polifònica, reproducció d'una frase o d'un motiu que executa una veu distinta de la que l'havia iniciat.
imitació canònica imitació canònica

  • ca  imitació canònica, n f
  • es  imitación canónica
  • en  canonic imitation

Definició
Imitació estricta, com en un cànon.
  • ca  impostació, n f
  • es  impostación
  • en  impostation

Definició
Acció o efecte d'impostar la veu.
  • ca  impostar, v tr
  • es  impostar
  • en  project one´s voice, to

Definició
Col·locar (la veu) per a produir els sons amb la màxima perfecció, claredat i fermesa sense necessitat de forçar les cordes vocals.
  • ca  impressionisme, n m
  • es  impresionismo
  • en  impressionism

Definició
Moviment musical sorgit a finals del segle XIX i principis del XX especialment en la música francesa, que es caracteritza per la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per a aconseguir una riquesa de timbres amb què produir efectes diferents i també per l'ús de temps no lineals, sinó executats en una espècie de successió d'impressions.