Vocabulari de la música

Composició instrumental del gènere de les serenates, pròpia del segle XVIII en els països germànics.

Sistema compacte de cinta magnètica pregravada o per gravar, consistent en una caixa de plàstic que conté dos bobines en les quals va repartida la cinta, de manera que, quan gira el conjunt, la cinta s'enrotlla en una bobina i es desenrotlla de l'altra.

Magnetòfon de casset.

Casset en què el senyal, prèviament digitalitzat, es grava sobre una cinta segons una successió de pistes disposades en sentit diagonal a la seua amplària i paral·leles entre elles.

Instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura o d'un altre material, tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l'orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecta al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits.

Instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura o d'un altre material, tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l'orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecta al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits.

Cantant al qual es castrava en la infància perquè conservara el timbre de veu agut.

En l'òpera italiana del segle XIX, ària d'entrada o de presentació d'un cantant amb un paper de protagonista.

En la segona mitat del segle XVIII, ària breu i més senzilla que l'ària da capo.

Disc òptic, generalment de 12 cm de diàmetre, per a la gravació i la reproducció de música en format digital, que es llig per mitjà de rajos làser.