Vocabulari de la música

Acabament melòdic, rítmic, harmònic, d'un fragment o d'una peça musical.

Proporció i sincronització justes entre les veus que sonen al mateix temps.

Composició medieval per a una o més veus, amb text en llatí i, generalment, de caràcter sacre.

Instrument musical de percussió d'origen hispanoamericà, constituït per dos tambors de cos allargat i una sola pell, que es fa sonar amb les mans o amb baquetes.

Grup de músics o de cantants que actuen junts.

Que progressa melòdicament per notes consecutives.

En una fuga o en un cànon, fragment melòdic que imita l'antecedent.

Centre d'estudis musicals, generalment oficial, on s'impartixen classes.

Part superior de l'arpa que servix de claviller.

Part de l'orgue on es troben el teclat, els pedals i els registres.